La desembocadura de la Tordera recupera dues espècies de fauna i flora en perill d'extinció

30/05/2022 - 09:26
Imatge d'arxiu del corriol camanegra. Foto: Enric Badosa.

Imatge d'arxiu del corriol camanegra. Foto: Enric Badosa.

El corriol camanegre ha nidificat a la desembocadura de la Tordera després de dècades. A més, la psammòfila capironat marí, una espècie considerada en extinció, ha germinat a la zona protegida. Les mesures de gestió i protecció de l’espai han afavorit que aquestes dues espècies de fauna i flora recuperin espais a la zona de Malgrat de Mar.

El corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), el qual no nidificava a la desembocadura de la Tordera des de l’any 1996 i a la comarca del Maresme des de fa més d’una dècada, ha tornat a la platja vint-i-sis anys després. Per la seva part, el capironat marí (Reseda hookeri), considerat extingit a la península Ibèrica des de feia dècades i amb una única població redescoberta a Santa Susanna, ha reaparegut a la platja d’accés restringit. La recuperació d’aquestes dues espècies és conseqüència directa de la regulació d’accés de la desembocadura des de l’any 2020 i la gestió iniciada per la recuperació ecològica de l‘espai.

 

Espècies en perill d'extinció

Cal retrocedir fins l’any 2009 per trobar una evidència de nidificació del corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) a la comarca del Maresme, i fins al 1996 per fer-ho sobre la desembocadura de la Tordera. La massificació de l’espai i les molèsties ocasionades per persones i gossos deslligats, van provocar l’anul·lació de l’espai com a zona de retorn de l’espècie fins l’any 2020, quan la morforegeneració de la desembocadura i el tancament per la seva protecció van tenir lloc. Després de dos anys d’intents fallits, enguany s’ha pogut localitzar una posta, que certifica la recuperació de la nidificació vint-i-sis anys després. La troballa s’ha produït durant la darrera jornada de seguiments a l’espai, en col·laboració entre l’Ajuntament de Malgrat de Mar i l’associació NatMonT, que també ha constatat almenys una posta de corriol petit (Charadrius dubius), que no es reproduïa a la platja de la desembocadura des del passat 2020.

Durant aquests mateixos seguiments, també s’ha constatat la germinació i floració de diversos peus de capironat marí (Reseda hookeri) a l’espai en custòdia, una espècie psammòfila endèmica del mediterrani occidental i característica dels sorrals litorals del delta de la Tordera fins a mitjans del segle passat, quan es va donar per extingida a la península Ibèrica. Fa pocs anys, es va retrobar en una platja propera, essent la única població coneguda de tota Catalunya. Dècades després de la seva desaparició, la desembocadura també recupera aquesta espècie en perill d’extinció, gràcies a la gestió iniciada a l’espai per a la recuperació dels seus hàbitats naturals característics.

Tant l’Ajuntament com els naturalistes agraeixen a la major part de la ciutadania el respecte a les restriccions d’accés a la zona protegida alhora que consideren inacceptables els comportaments incívics de qui encara no ha assumit la importància d’aquestes mesures per a la recuperació d’un espai d’extraordinari valor natural. La nidificació dels corriols i el retorn del capironat marí confirmen el potencial del delta de la Tordera.


 

Municipis: 

Relacionats

Article

L'alumnat ha procedit d’una desena de centres educatius de Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera i Malgrat de Mar.

Article

Són els principals indicadors de la cinquena edició del Bioblitz Metropolità, que ha tingut una participació de 400 persones. És l'any en què s'ha observat més biodiversitat: s'han censat 95 espècies més que el 2018.

Opinió

Les pandèmies són impredictibles però hi ha deu factors que sabem amb tota seguretat que estan vinculats a la seva aparició. Són aquests que descrivim a continuació. Podem tractar de gestionar-los de forma convenient o seguir com fins ara: fent quasi tot el possible per tal que la propera pandèmia esclati com més aviat millor.

Butlletí