La crisi climàtica porta al col·lapse les poblacions de coralls del Mediterrani

07/02/2022 - 15:22
Exemplars de l'espècie Paramuricea clavata de la reserva marina d'Escandola. Foto: Medrecover

Exemplars de l'espècie Paramuricea clavata de la reserva marina d'Escandola. Foto: Medrecover

Un nou estudi liderat per equips de la Facultat de Biologia, l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona ha revelat que les onades de calor marines associades a la crisi climàtica estan portant al col·lapse les poblacions de coralls de la Mediterrània, la biomassa de les quals en alguns casos s’ha vist reduïda entre un 80 i un 90 %.

Segons el treball, publicat a la revista Proceedings of the Royal Society B, les poblacions de coralls de la Mediterrània —essencials per al funcionament del coral·ligen, un dels hàbitats més emblemàtics d’aquest mar— podrien ser incapaces de recuperar-se de l’impacte recurrent d’aquests esdeveniments extrems, que augmenten la temperatura de l’aigua a nivells molt elevats durant dies i fins i tot setmanes.

Aquest és el primer estudi que avalua la capacitat de recuperació a llarg termini de poblacions de les dues espècies de coralls més emblemàtiques del Mediterrani: la gorgònia vermella (Paramuricea clavata) i el corall vermell (Corallium rubrum), que proporcionen hàbitats complexos essencials per a una gran diversitat de fauna associada. Per això, resulta crucial comprendre la seva capacitat de recuperació davant les cada vegada més freqüents i intenses onades de calor.

Colònies vives de Corallium rubrum de la reserva marina d'Scandola. Foto: Medrecover

 

Esdeveniments de mortalitat massiva

La crisi climàtica està afectant greument els ecosistemes marins de tot el món i la Mediterrània no n’és cap excepció. En concret, les onades de calor marines associades la crisi climàtica estan causant esdeveniments de mortalitat massiva a tots els ecosistemes litorals d’aquesta conca, i entre les espècies més afectades destaquen els coralls mediterranis.

Els coneixements sobre la capacitat de recuperació dels coralls a llarg termini són encara escassos, tot i els estudis que han analitzat els impactes immediats de les onades de calor marines sobre aquests organismes. Es tracta d’espècies generalment molt longeves (més de cent anys en alguns casos) i amb dinàmiques poblacionals lentes (és a dir, organismes amb taxes de creixement i reclutament baixes), i per això calen sèries temporals llargues (dècades) per poder valorar la seva capacitat de recuperació.

En el marc del treball, l’equip va analitzar els resultats obtinguts en un seguiment a llarg termini de diferents poblacions de coralls afectades per un gran esdeveniment de mortalitat massiva causat per una onada de calor el 2003 a l’àrea marina protegida d’Scandola (Còrsega, França). En concret, es van analitzar dades sobre l’estat d’aquestes poblacions (densitat, estructura de talles i biomassa) recollides durant els quinze anys següents a l’onada de calor per part d’investigadors del grup de recerca MedRecover, format per experts de la UB i l’ICM-CSIC, entre altres centres.

Lluny de recuperar-se, els resultats mostren que totes les poblacions analitzades han tendit al col·lapse des que van ser afectades per l’onada de calor del 2003. Quinze anys després de l’episodi, aquestes poblacions es poden considerar pràcticament extintes des d’un punt de vista funcional.

«Hem constatat pèrdues de biomassa mitjanes respecte a la biomassa inicial d’un 80 % en les poblacions de gorgònia vermella, i de fins a un 93 % en el cas de la població estudiada de corall vermell», explica Daniel Gómez, investigador de l’ICM-CSIC.

«Aquestes dades són molt preocupants per a la conservació d’aquestes espècies emblemàtiques, i ens indiquen que els efectes de la crisi climàtica s’estan accelerant amb conseqüències evidents per als paisatges submarins, on la pèrdua dels coralls equival a la d’arbres als boscos», detalla Joaquim Garrabou, també membre de l’ICM-CSIC.

Una colònia del corall Paramuricea clavata parcialment delmada per les extremes temperatures causades per les onades de calor. Foto: Eneko Aspillaga

 

Exposició recurrent a les onades de calor

Cristina Linares, catedràtica del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia i membre de l’IRBio, explica: «Creiem que un dels motius principals pels quals s’han observat aquestes trajectòries de col·lapse és la possible exposició recurrent a les onades de calor, incompatibles amb la lenta dinàmica poblacional d’aquestes espècies». En concret, durant el període d’estudi (2003-2018), es van registrar onades de calor molt importants en com a mínim quatre anys: 2009, 2016, 2017 i 2018.

«Durant aquestes onades de calor», continua Linares, «les condicions de temperatura a l’àrea estudiada van tornar a assolir extrems incompatibles amb la vida d’aquests coralls, fet que segurament va causar nous esdeveniments de mortalitat a les poblacions ja delmades i va impedir-ne la recuperació».

Com que és d’esperar que el nombre i la intensitat d’onades de calor marines augmenti en les pròximes dècades a conseqüència de la crisi climàtica, la viabilitat de moltes poblacions de coralls podria veure’s greument amenaçada.

«No obstant això, és molt probable que hi hagi algunes àrees a la Mediterrània en les quals, a causa de diversos factors, la recurrència dels impactes climàtics sigui menor. Això fa especialment rellevant conservar —davant d’altres possibles impactes— aquests refugis climàtics on les trajectòries de les poblacions de coralls podrien ser més positives que les observades en aquest estudi», apunta l’equip investigador.

«Tanmateix, cal implementar mesures més contundents contra la crisi climàtica abans que la pèrdua de biodiversitat sigui irreemplaçable», clouen els experts. Aquesta investigació s’ha dut a terme gràcies al suport del Parc Regional Natural de Còrsega, el projecte del Pla Nacional HEATMED (RTI2018-095346-B-485 I00), els projectes europeus H2020 MERCES, H2020 Futurmares, Interreg MED MPA-Engage i Interreg MED MPA-Adapt.

Colònies de Corallium rubrum afectades per una onada de calor que ha causat una mortalitat massiva en la població. Foto: Olivier Bianchimani

 

Article de referència

Gómez-Gras D.; Linares C.; López-Sanz A.; Amate R.; Ledoux J. B.; Bensoussan N.; Drap P.; Bianchimani O.; Marschal C.; Torrents O.; Zuberer F.; Cebrian E.; Teixidó N.; Zabala M.; Kipson S., Kersting D. K.; Montero-Serra I.; Pagès-Escolà M.; Medrano A.; Frleta-Valić M.; Dimarchopoulou D.; López-Sendino P.; Garrabou J. «Population collapse of habitat-forming species in the Mediterranean: a long-term study of gorgonian populations affected by recurrent marine heatwaves». Proceedings of the Royal Society B, desembre de 2021. DOI: 10.1098/rspb.2021.2384


 

Relacionats

Notícia

Arrenca el procés participatiu, obert a tota la ciutadania, per a l’elaboració de l’Agenda Estratègica del Pirineu amb horitzó 2030. L’Agenda, impulsada per la Vicepresidència del Govern, serà el full de ruta per orientar el desenvolupament de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran, Solsonès, Berguedà i Ripollès, prioritzant la dinamització econòmica, la sostenibilitat i l’arrelament de la ciutadania.

Notícia

L'Ajuntament de Terrassa en Ple ha aprovat per unanimitat l'Agenda Urbana de Terrassa i el Pla d'Acció 2022-2030. D'aquesta manera, s'arriba a la culminació d'un procés, que ha estat obert a la participació de la ciutadania i als agents socioeconòmics de la ciutat, per establir les bases estratègiques comunes del futur de Terrassa.

Entrevista

La biogeoquímica Rosalind Rickaby estudia les interaccions que es donen a l'oceà entre biologia, geologia i química, així com les adaptacions dels organismes prehistòrics als canvis climàtics del passat. Actualment, un dels seus reptes professionals consisteix a aconseguir incrementar la capacitat de captura de CO2 atmosfèric de l'oceà.

Butlletí