La creixent fragmentació del paisatge posa en perill la vida silvestre

Font: AEMA
06/09/2011
Un nou informe de l'AEMA adverteix de la pèrdua de biodiversitat associada a la fragmentació del paisatge i recomana construir només les infraestructures de transport realment necessàries i planificar bé els corredors de vida silvestre.

Carreteres, autopistes, ferrocarrils, l'agricultura intensiva i el desenvolupament urbà estan trencant els paisatges d'Europa en trossos cada vegada més petits, amb conseqüències potencialment devastadores per a la flora i fauna en tot el continent, segons un nou informe conjunt de l'Agència Europea del Medi Ambient (AEMA) i l'Oficina Federal Suïssa per al Medi Ambient (UFAM). L'estudi, ‘la fragmentació del paisatge a Europa', demostra com les àrees de terra són sovint incapaces de suportar alts nivells de biodiversitat quan es divideixen en parts petites.

Noves carreteres i vies fèrries travessen Europa, i la major fragmentació del paisatge que es deriva augmenta l'aïllament de les poblacions d'animals en fraccions més petites i vulnerables. Això també augmenta el nombre d'animals morts en topades amb vehicles i bloqueja el seu accés als recursos i als companys de cria.

I és que la creixent àrea ocupada per les infraestructures de transport i les fronteres entre elles han condemnat molts animals a viure en zones marginals. A més la fragmentació del paisatge també facilita la propagació d'espècies invasores i redueix els serveis dels ecosistemes que necessita l'esser humà per sobreviure.  Com subratlla, Jacqueline McGlade, Directora Executiva de l'Agència Europea del Medi Ambient (AEMA): "Els paisatges canvien constantment, però en les últimes dècades els éssers humans els han modificat sense pensar en els impactes acumulatius i a un ritme que no té precedents".

El valor d'aquest informe és que presenta per primera vegada el grau de fragmentació del paisatge a tot el continent utilitzant el mètode científic i el paisatge que descriu és preocupant. Però, tot i que la situació és crítica, també es posen de relleu polítiques actives de protecció que resulten eficaces per minvar l'impacte de la fragmentació, com ara la construcció de passos de fauna.

Moderar la construcció de carreteres, clau per revertir la tendència
En primer lloc cal, segons l'estudi, millorar les carreteres velles en lloc de construir noves infraestructures viàries, i evitar aquelles que passen a prop d'assentaments de fauna, així com la construcció d'infraestructures viaries o fèrries prop d'altres. A més s'han de construir més túnels, passadissos i ponts per permetre que els animals puguin moure amb més llibertat, diu l'informe.

A més, quan el volum de trànsit baixa, cal reduir les carreteres o desmantellar-les per complert. Aquesta forma de planificar implicaria també considerar eficaçment els efectes acumulatius, actuant segons el principi de precaució, per evitar repetir errors del passat.

En aquest sentit, el problema de la fragmentació del paisatge també és considerat per l'Estratègia de la Unió Europea recentment adoptada sobre la biodiversitat i els ecosistemes, on es destaca la necessitat d''infraestructures verdes'.

La llebre marró cau però es recupera lleugerament el teixó
L'informe posa com a exemple la llebre marró a Suïssa,  una espècie que ha estat empesa a la vora de l'extinció per la fragmentació del paisatge en combinació amb altres impactes humans com ara l'agricultura intensiva. El moviment dels animals ha estat bloquejat pels camins, de manera que els ha resultat difícil escapar del mal temps, i a més, sovint són atropellats.

Però també presenta experiències positives. Per exemple, els teixons als Països Baixos van estar en declivi durant molts anys, fins que es va establir al 1984 una "política de desfragmentació". Aquesta política va fer que els constructors planificaren "tubs teixó 'per permetre el moviment més fàcil i segur d'aquests animals tímids. Això ha fet que la població holandesa del teixó hagi augmentat , tot i que lleugerament.

La fragmentació del paisatge: un panorama mixt a Europa
De l'informe se'n poden extraure algunes conclusions interessants pel que fa als diferents països europeus:
- Els nivells més alts de fragmentació es troben a Benelux, seguit de Malta, Alemanya i França.
- Romania ha evitat amb èxit a gran escala la fragmentació del paisatge. Al país el 5,18% de la superfície  està protegida (12.360 km²),(hi ha 13 parcs nacionals). Això significa que aquest país proporciona l'hàbitat per al 60% dels óssos, el 40% dels llops i el 35% de linx a Europa.
-El Regne Unit és terra de contrastos, ja que té els més alts nivells de fragmentació d'Europa a prop de Londres, mentre que les terres altes escoceses són algunes de les zones menys fragmentades.
-La baixa densitat de població, les muntanyes i les zones remotes fan que Escandinàvia tingui en general molt baixos nivells de fragmentació del paisatge.
-Els països mediterranis com Espanya, Grècia i Itàlia tenen un nivell mitjà de la fragmentació del paisatge en general, amb una major fragmentació en moltes zones urbanitzades costaneres.
- A Europa oriental i central, hi ha ambiciosos plans de construcció de carreteres. Per exemple, Polònia té un programa de construcció d'una autopista sense precedents, què representa el 40% del mercat de la construcció de carreteres a la regió en els propers anys. Això pot tenir un fort impacte si no es prenen mesures per preservar la connectivitat i compensar la pèrdua d'hàbitat.

AdjuntMida
Image icon erico-carretera.jpg30.29 KB

Relacionats

Butlletí