La contaminació oceànica per microplàstics podria ser superior a l'estimada

Font: UAB

04/02/2022 - 10:00

Un equip de recerca de l’ICTA-UAB conclou que la diversitat de tècniques i mètodes per estudiar la contaminació dels mars i els oceans per microplàstics limita el coneixement actual d'aquest greu problema ambiental i que, probablement, els nivells d'aquests contaminants a la Mediterrània són superiors als estimats. L’estudi, publicat a Environmental Pollution, destaca la importància de definir un marc comú de mètodes i resultats per caracteritzar l'ampli espectre dels contaminants plàstics a la mar Mediterrània i el seu impacte.

La gran diversitat de tècniques i mètodes científics emprats en l'estudi de la contaminació dels mars i els oceans per microplàstics limita el coneixement actual d'aquest greu problema ambiental que amenaça els nostres ecosistemes. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi realitzat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que revisa les investigacions realitzades per mesurar la presència de microplàstics a les platges i a l’aigua del mar Mediterrani, tant a nivell superficial, a la columna d'aigua i als sediments marins. Les conclusions posen de manifest que probablement els nivells de microplàstics a la Mediterrània són superiors als estimats, però els mètodes emprats no han permès registrar-los. 

La contaminació per microplàstics és un dels problemes ambientals que amenacen els nostres ecosistemes, amb un interès creixent per a la societat. En concret, la Mediterrània és una de les àrees del món amb més acumulació de plàstics, i presenta nivells de contaminació similars al “gran pegat d'escombraries marines” de l'oceà Pacífic, ja que la gran quantitat de població que habita la zona i les dinàmiques marines fan que els plàstics que suren quedin atrapats a la conca, amb poques possibilitats de sortir cap a l'oceà Atlàntic. 

El camp científic que estudia aquest problema és relativament nou i els seus mètodes estan en contínua evolució, cosa que dificulta definir els termes i les tècniques més adequades per identificar-los. “Els materials plàstics són nombrosos i molt diversos, amb diferents característiques que compliquen tenir un marc estàndard per analitzar-los tots de la mateixa manera. A més, els additius com a pigments o retardants afegeixen una major complexitat” explica Laura Simon, investigadora de l'ICTA-UAB i primera autora de l'estudi, publicat a la revista científica Environmental Pollution

L'estudi afirma que els mètodes emprats als laboratoris per a mostrejar són molt diversos, “i encara que això ha permès avançar molt en aquest camp científic, també ha comportat que moltes de les dades produïdes fins ara no es puguin comparar”, afegeix, i reconeix que això afecta el coneixement actual del problema per part de la comunitat científica.  

Segons la investigació, de les 3 mil mostres recollides a l'última dècada, el 82,8% es van prendre a les zones costaneres, de manera que la comunitat científica compta amb menys evidències per entendre la distribució dels microplàstics al mar obert. Així mateix, per mostrejar les aigües superficials, fins ara s’han utilitzat xarxes amb una mida de  malla de 200 micres o més, de manera que les partícules més petites no poden ser capturades. Els estudis realitzats fins ara estimen que el mar Mediterrani conté a les seves aigües superficials 84.800 microplàstics per km2, uns 300 microplàstics per quilogram de sediment marí i 59 microplàstics per quilogram de sorra de platja. “El nombre de microplàstics al medi natural augmenta a mesura que la seva mida disminueix, per tant, probablement els nivells de microplàstics a la Mediterrània siguin més grans, però degut als mètodes usats no som capaços de registrar-los”, explica la Dra. Patrizia Ziveri, responsable de la línia de recerca a l'ICTA-UAB. 

La majoria dels plàstics suren al mar. Tot i això, el fons marí és considerat l'abocador final on s'espera que els microplàstics s'acumulin. "Encara tenim molt poc coneixement en els mecanismes que exporten els microplàstics de les aigües superficials al fons marí, per a ells necessitem més estudis a la columna d'aigua", comenta Dr. Michael Grelaud, investigador de l'ICTA-UAB. Per això, destaquen la importància de definir un marc comú que permeti comparar els resultats, i combinar mètodes per ser capaços de caracteritzar l'ampli espectre dels contaminants plàstics a la mar Mediterrània, i els seus potencials impactes. Així mateix, reclamen una col·laboració internacional més gran entre els països del Mediterrani, ja que actualment la part est de la conca i el nord d'Àfrica han estat mostrejats en menor mesura. 

Referència: Simon-Sanchez, L., Grelaud, M., Franci, M. & Ziveri, P. (2022) Are research methods shaping our understanding of microplastic pollution? A literature review on the seawater and sediment bodies of the Mediterranean Sea. Environmental Pollution. https://doi.org/10.1016/j.envpol.2021.118275


 

Etiquetes: 

Relacionats

Notícia
Un estudi de ciència ciutadana detecta una alta quantitat de microplàstics a les zones de bany catalanes

 

Membres del Grup de Recerca Consolidat (GRC) en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, amb la col·laboració de la delegació espanyola de l’ONG Surfrider Foundation Europe, han estudiat les quantitats i les característiques dels microplàstics a la costa catalana. Aquesta recerca ha estat possible gràcies a una iniciativa de ciència ciutadana en què persones voluntàries han recollit gairebé 25.000 microplàstics amb xarxes especials arrossegades per embarcacions sense motor.

Article

El diumenge 5 de juny, coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, l'associació canetenca Thalassa, en col·laboració amb l'Ajuntament de Canet de Mar, ha organitzat amb èxit una neteja submarina a la platja de Canet. D'entre totes les deixalles s'ha tret 25kg de plom, 60kg de ferro i 300kg de rebuig.  

Article
«Evitem la pesca fantasma»: més de cent extraccions d’arts de pesca perduts en el litoral català

A través del projecte Evitem la pesca fantasma s’han dut a terme al litoral català un total de 123 extraccions d’arts de pesca perduts als fons marins des del 2009, moment en què va fer la primera retirada d’estris abandonats al Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, sota l’assessorament científic d’experts de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB.

 

Butlletí