La contaminació de l'aire urbà a Espanya cau un 58% entre el 14 de març i el 30 d'abril

Font: Ecologistes en Acció

04/05/2020 - 10:15

L'informe d'Ecologistes en Acció 'Efectes de la crisi de la COVID–19 sobre la qualitat de l'aire urbà a Espanya', elaborat a partir de mesuraments oficials en 26 ciutats, conclou que la reducció dràstica del trànsit es continua traduint en una millora sense precedents de la qualitat de l'aire a les ciutats espanyoles, molt per sota dels límits legals i les recomanacions de l'OMS. Per a la desescalada, l'entitat proposa mantenir bones pràctiques com la compra de proximitat, el teletreball voluntari i l'administració electrònica, rebaixar el límit de velocitat en vies urbanes a 30 quilòmetres per hora, potenciar la mobilitat activa per als vianants i ciclista i garantir el transport públic amb una llei de finançament.

L'informe elaborat per Ecologistes en Acció analitza les dades oficials de diòxid de nitrogen (NO2) recollits en 129 estacions de mesurament, repartides entre les 26 principals ciutats de l'Estat espanyol (totes les majors de 150.000 habitants amb més d'una estació), durant els mesos de març i abril de 2020 i dels deu anys anteriors. Presenta per tant una foto fixa de la qualitat de l'aire urbà abans i després de la declaració de l'estat d'alarma i les mesures de confinament, actualitzada a 30 d'abril. Per a la desescalada, Ecologistes en Acció proposa mantenir bones pràctiques com la compra de proximitat, el teletreball voluntari i l'administració electrònica, rebaixar el límit de velocitat en vies urbanes a 30 quilòmetres per hora, potenciar la mobilitat activa per als vianants i ciclista i garantir el transport públic amb una llei de finançament.
 
Entre les principals conclusions d'aquest estudi destaquen:
 
– Des de la declaració de l'estat d'alarma el passat 14 de març s'ha produït una reducció dràstica dels nivells de contaminació atmosfèrica per NO2 en les principals ciutats espanyoles, reducció que s'ha quantificat en un 58% dels nivells de contaminació habituals en aquestes dates durant l'última dècada.
 
– La millora de la qualitat de l'aire està sent general, tant en els centres de les ciutats com en les perifèries urbanes, igual que són generals les mesures de limitació de la circulació adoptades. Tampoc s'aprecien diferències significatives entre les diverses pròrrogues de l'estat d'alarma, en les quals s'han aplicat restriccions de diversa intensitat, si bé la caiguda de la contaminació ha estat una mica superior en la mitjana del mes d'abril (60%) que en la segona quinzena de març (55%).
 
– Els nivells de NO2 registrats durant l'estat d'alarma són els més baixos per als mesos de març i abril de l'última dècada en totes les ciutats analitzades. Es mantenen a més molt per sota del valor límit legal i la guia anual de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), quan en les estacions de trànsit aquest llindar se supera sovint, especialment el mes de març.
 
– Territorialment s'aprecia una menor reducció de la contaminació a les ciutats de la cornisa cantàbrica, deguda potser a factors meteorològics no ben precisats. En canvi, les ciutats del litoral mediterrani són les que més han rebaixat els nivells de NO2, fins a concentracions a vegades pròpies d'estacions rurals de fons.
 
– Les majors reduccions s'haurien produït a les ciutats d'Alacant (72%) i València (69%), i les menors a Oviedo (42%) i Saragossa (45%). Madrid ha rebaixat els nivells de NO2 el 59% i Barcelona el 62%, de mitjana. Les xarxes de mesurament de les ciutats són molt dispars, per la qual cosa les seves dades no poden comparar-se amb complet rigor.
 
– Les precipitacions i la inestabilitat atmosfèrica predominants durant la primavera també han contribuït de manera important a millorar la qualitat general de l'aire. Aquest ha estat l'abril més plujós des que es tenen registres. Març va ser també molt humit.
 
– El diòxid de nitrogen (NO2) és el contaminant típic emès pels tubs d'escapament dels automòbils (a més de per les calderes industrials i domèstiques), per la qual cosa la seva evolució està directament lligada a les emissions del trànsit motoritzat. És aquesta la seva principal font a les ciutats i el principal factor que influeix en la qualitat de l'aire urbà.
 
– El NO2 provoca cada any a Espanya al voltant de 7.000 morts prematures, segons l'Institut de Salut Carles III i l'Agència Europea de Medi Ambient. És un gas irritant que agreuja les malalties respiratòries i redueix la resistència a les infeccions. Diversos estudis estan relacionant la mortalitat de la malaltia COVID–19 amb la contaminació atmosfèrica.
 
– Encara que no són objecte de l'informe, les partícules en suspensió (PM10 i PM2,5) i l'ozó també han disminuït de manera notable en la primera meitat de la primavera. La dràstica reducció de les emissions d'òxids de nitrogen (NOx), principal contaminant precursor de l'ozó, pot haver contribuït a aquesta circumstància, al costat del temps inestable i plujós.
 
– La crisi de la COVID–19 demostra que la reducció estructural del trànsit motoritzat i els canvis en les pautes de mobilitat són la millor eina per a rebaixar la contaminació de l'aire a les ciutats, encara tenint en compte l'excepcionalitat de la situació extrema que estem vivint.
 
En definitiva, aquesta dramàtica situació creada per la COVID–19 ve a corroborar alguna cosa en el que ve insistint Ecologistes en Acció i tota la comunitat científica: que la reducció del trànsit motoritzat a les ciutats té clars efectes en la disminució de la contaminació, alguna cosa que al seu torn suposa una important millora de la salut pública.
 
Paradoxalment, la sortida d'aquesta dura crisi podria comportar l'augment de la contaminació atmosfèrica per sobre dels nivells precedents. Per això, per a la desescalada en curs, Ecologistes en Acció proposa mantenir bones pràctiques com la compra de proximitat, el teletreball voluntari, l'administració electrònica o l'escalonament d'horaris laborals.
 
De manera immediata, ha de potenciar-se la mobilitat activa per als vianants i ciclistes, cedint més espai per a aquests mitjans i establint el límit de velocitat urbana en 30 quilòmetres per hora. El transport públic és essencial per a la mobilitat urbana, per la qual cosa ha de garantir-se la seva viabilitat amb una llei de finançament. Una vegada superada la crisi, hauria d'accelerar-se la implantació a les ciutats de zones de baixes emissions ambicioses.
 
Ecologistes en Acció ha volgut també destacar que se solidaritza amb totes les persones que estan patint la pandèmia i les seves conseqüències, així com amb els serveis públics essencials que estan enfrontant l'emergència sanitària i social.

 

Relacionats

Notícia

Aquesta setmana s’han iniciat les proves de circulació d’un bus elèctric que fa l’itinerari de la línia Olesa – Esparreguera i que connecta amb FGC. Les proves s’estan fent amb el bus elèctric Solaris Urbino de 12 metres de longitud del Grup Direxis

Opinió

Les alternatives inclourien la defensa dels serveis públics i els béns comunitaris, en la seva titularitat, gestió i provisió; per garantir que les cures i els serveis relacionats estiguin coberts per a tots. Per assegurar les sobiranies sobre els recursos, com és l’alimentària i l’energètica. I per preferenciar, en definitiva, nous models i opcions des dels ecofeminismes i des de l’economia feminista, ecològica, social i solidària.

Notícia

Durant els mesos de la crisi sanitària per la covid-19 es van impulsar diverses mesures municipals per fomentar la mobilitat sostenible i garantir la distància de seguretat. A partir del setembre es posaran en marxa més actuacions per seguir incrementant l’espai públic per als vianants i ampliar els carrils bus i els corredors bici. També es mantenen 34 dels 60 carrers delimitats com a itineraris segurs temporals que es van obrir durant el desconfinament i alguns, com la via Laietana, s’incorporaran al programa “Obrim carrers”, que es reactivarà a la tardor.

Butlletí