La brossa pot ser fins gairebé el 40% de la captura pesquera en àrees pròximes a ciutats

Font: CSIC

30/08/2019 - 10:30
Una de les caixes de captura amb escombreries, obtingudes durant l’estudi. Imatge: Eve Galimany.

Una de les caixes de captura amb escombreries, obtingudes durant l’estudi. Imatge: Eve Galimany.

Un treball dirigit per l'Institut de Ciències del Mar del CSIC revela la densitat i tipus d'escombraries en aigües a poca profunditat de la mar Mediterrània, comparant dues zones, una urbana i una altra rural. En els resultats de l'estudi, que es publica a la revista Waste Management, des d'un 5% fins a gairebé un 40% de la captura total a la xarxa és escombraries.

 

El pesquer és un dels principals sectors econòmics afectats per les escombraries al mar. No és només la quantitat d'escombraries que queda atrapada en les xarxes, sinó que pot danyar vaixells i aparells. Un estudi de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) del CSIC, ha avaluat la quantitat i el tipus d'escombraries que hi ha a les aigües de poca profunditat de dues àrees de pesca, el Delta de l'Ebre (Tarragona) i Vilanova i la Geltrú (Barcelona). Les dues àrees formen part de la xarxa Natura 2000.

L'estudi, codirigit per Eve Galimany, científica de l'ICM-CSIC, i Elena Marco-Herrero, científica de l'ICM-CSIC llavors i ara en l'IEO de les Balears, s'ha realitzat amb la col·laboració de pescadors artesanals de les dues localitats.

Els resultats revelen que a l'àrea de Vilanova i la Geltrú, propera a àrees molt poblades i a rutes de navegació molt transitades, les escombraries poden arribar a ser de fins el 38% de la captura a la xarxa. La densitat d'escombraries en aquests caladors va des de 198 fins a 393 quilograms per quilòmetre quadrat. El tipus d'escombraries trobada és variada: des d'escòria (residu de carbó cremat dels vaixells de vapor), fins tèxtils, plàstics i fusta processada (restes de mobles i similars).
 
Per la seva banda, l'àrea rural, la del Delta de l'Ebre, presenta molta menys escombraries (entre 34 i 56 quilograms per quilòmetre quadrat), fet que suposa "només" un 5% en el total de les captures de les xarxes.

Les investigadores destaquen que és difícil dir com es tradueixen aquests percentatges en quilograms en cada tipus de pesqueria, perquè depèn de l’art, de la profunditat, l’estat de la mar i l’època de l'any, entre altres factors No obstant això, afegeixen, "en els nostres mostrejos en les dues àrees, comparant superfícies de mida similar, a la zona del nord arribem a extreure un total 33 quilograms de captura comercial i 61 d'escombraries, mentre que a la zona del sud, vam extreure 74 quilograms de fracció comercial i 5 d'escombraries. La modalitat de pesca estudiada va ser la de marisc a poca profundidad".

Els resultats fan palesa l'alta densitat de deixalles marines acumulats en àrees urbanes poblades i el seu possible efecte negatiu en la pesca, explica Eve Galimany. Per exemple, diu, "els plàstics i les teles es poden enganxar i causar danys en els engranatges dels vaixells, mentre que la fusta pot trencar les xarxes o danyar les embarcacions per l'impacte".

"Proposem establir mecanismes perquè els professionals de la pesca ajudin a eliminar les escombraries reduint els costos de pesca i els perills potencials per als ecosistemes marins", afegeixen Eve Galimany i Elena Marco-Herrero.

"Les escombraries en el mar poden causar un gran impacte en els ecosistemes, ja que la seva degradació natural precisa de molt de temps. D'aquí la importància d'una millora en la gestió de residus, que inclogui un programa de recompensa als pescadors per tornar a terra les escombraries marines, com antigament se'ns recompensava per retornar els envasos de vidre", diu Elena Marco-Herrero.

Miquel Illa Sagarra, pescador de la Confraria de Vilanova i la Geltrú, i participant en l’estudi , explica que han vist un gran increment de les escombraries en els últims anys. "La gent no és conscient de tot el que es llença al mar, tarda una infinitat d'anys en dissoldre’s i no hi ha cap pla de neteja del medi".

Per la seva banda, Casimiro Cabré Forné, pescador de la Confraria Verge del Carme de Sant Carles de la Ràpita, i participant de l'estudi, comenta que "tot i que en la pesqueria que fem no ho hem notat tant, si veiem que en platges i costes, sobretot quan hi ha temporal, cada vegada arriben més plàstics, ampolles, escombraries...".

"Els pescadors som els primers interessats en tenir el mar net", afegeix Cabré. "Jo diria que la majoria de nosaltres aquí a St Carles de la Ràpita, si no tots, apartem en un racó del vaixell tot el plàstic i escombraries que surt a cada jornada de pesca, i en arribar a terra ho portem als contenidors".

Tot i que ja se sabia que àrees properes a zones molt poblades acumulen més escombraries, aquest és el primer treball que quantifica la brossa marina en les captures pesqueres.


 

Relacionats

Notícia

Aquest 11 de juliol, voluntaris d'Ecologistes en Acció del Baix Llobregat – Les Agulles han pogut comprovar l'aparició de centenars de peixos morts al tram baix del riu Llobregat, en concret al pont de la C31, Autovia de Castelldefels, sobre el riu, al municipi del Prat de Llobregat.

Article

Resum de l'exposició de l'Agència Catalana de l'Aigua amb motiu del Dia Mundial de l'Aigua 2019.
Opinió

Només a la part superficial del Mediterrani (fins a 20-25 centímetres de fondària) hi ha flotant unes 1.455 tones de residus plàstics. Al ritme actual de producció i abocament de residus, l’any 2050 el pes dels plàstics acumulats a l'aigua marina serà superior al pes de tots els peixos del planeta.

 

Butlletí