Jaume Terrades demana accions 'ara mateix' per fer front a un canvi climàtic més temible

'No és l'espècie més forta la que sobreviu, sinó la que millor sap respondre als canvis'. Partint d'aquesta premissa de Charles Darwin, Jaume Terrades, catedràtic emèrit d'Ecologia de la UAB, ha alertat de les conseqüències previsibles del canvi climàtic i de la necessitat d'actuar des d'ara mateix per fer-hi front. Després de la inauguració del conseller Baltasar, la conferència de Terrades ha servit per marcar el punt de partida dels treballs que avui han arrencat de la Convenció Catalana del Canvi Climàtic. Per aquest científic, és imprescindible no només començar a actuar, sinó tenir en compte que la resposta als canvis que ja han començat a fer-se evidents ha de ser global i complexa. És per això que Jaume Terrades ha mostrat la seva decepció per no veure ni el president de la Generalitat José Montilla ni els consellers del govern català en ple en la inauguració de la Convenció. Sense voluntat de ser alarmista, Terrades ha avisat que les dades reconegudes internacionalment de l'IPCC (Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic) amb les quals estan treballant els governs són massa optimistes. Aquesta afirmació parteix del fet que els estudis amb què ha treballat l'equip científic de l'IPCC estan datats com a tard els anys 2001-2002. 'Les observacions reals fetes després de 2002 mostren que s'estan produint les pitjors previsions del ventall de prediccions que ha fet l'IPCC', ha assegurat aquest catedràtic d'Ecologia, i ha posat alguns exemples en índexs com el balanç de carboni (de 1990 a 1999: les emissions de carboni van augmentar en un 1,9%, però de 2000 a 2005 aquestes emissions van pujar fins a un 3,3% més), l'augment de la temperatura global, l'augment del nivell del mar o l'eficiència en l'ús del carboni. Una dels principals objectius amb els que treballen els governs és el protocol de Kioto. La decepció es produeix de nou en aquest àmbit, segons Terrades, ja que l'Estat espanyol ha depassat de molt el 15% d'increment de les emissions de CO2 que li va atorgar de Kioto inicialment, i fins i tot el 37% que ara s'accepta. 'Caldrà, doncs, un gran esforç per adaptar-se als objectius de la Unió Europea', ha conclòs. Per fer-ho, la seva proposta és ser emprenedors: 'Més val anar per davant que esperar a comprar solucions a preu d'or'. Per afrontar el canvi, Terrades no s'ha cansat de repetir que s'ha de treballar en dues direccions. D'una banda, mitigar les causes que l'estan provocant, i d'una altra banda tenir en compte les nostres vulnerabilitats i les adaptacions necessàries en el futur per afrontar el canvi previst. Adaptar-se per Terrades vol dir tenir en compte que tractem amb sistemes molt complexes que estan en xarxa. Per tant, a l'hora d'estudiar com fer-ho no els podem contemplar de manera aïllada. Aquest científic també ha explicat que on hi ha major risc és en una previsible acceleració dels canvis, cosa que augmentaria la impredibilitat. Hi ha processos que fan preveure aquesta autoacceleració del canvi climàtic. Si es produeixen, ha avisat Terrades, podem entrar en una dinàmica perillosa, que alguns científics alerten que si passem d'un llindar pot esdevenir irreversible. Això vol dir que cal començar a actuar ja, sobretot si tenim en compte que els processos destructius són sovint sobtats, i per contra els processos constructius per adaptar-nos als canvis són més lents. Evidències i conseqüències del canvi climàtic Hi ha dades concretes arreu del món que evidencien que el canvi climàtic és inequívoc, tal i com assegura l'informe de l'IPCC. Jaume Terrades ha volgut mostrar tant els resultats d'aquests estudis com les conseqüències que és previsible que comportin, per tal que des d'ara s'adoptin les mesures necessàries per afrontar-les:

> Temperatures La mitjana de dies amb temperatures superiors als 30 graus ha augmentat, i és previst que ho continuï fent. Les onades de calor són cada cop més freqüents, i les ciutats resultaran cada cop més afectades. Aquest augment de les temperatures previsible comportarà problemes de salut arreu. En aquest sentit, ja s'han viscut efectes dramàtics a Europa, per exemple amb l'onada de calor que van patir països com França i Itàlia l'estiu de 2003. > Precipitacions Hi ha la previsió que les pluges al nostre país es reduiran, però alhora seran més irregulars. > Desglaç Els darrers anys s'ha produït una reducció dràstica del gel àrtic. Actualment a Groenlàndia es desglacen cada any 100.000 milions de tones de gel; aquesta xifra suposa el doble que fa deu anys. En altres punts del planeta les glaceres s'estan fonent i algunes ja han desaparegut. > Nivell del mar L'IPCC prediu que durant aquest segle el nivell del mar augmentarà entre un pam i mig metre. Aquesta dada, però, podria ser més elevada perquè en el càlcul no han tingut en compte la previsible acceleració de la fusió de les glaceres. La pujada del nivell del mar té dues causes principals: que es desglacen els gels i que l'aigua s'expandeix per l'augment de la temperatura global. Les conseqüències socials de l'augment del nivell del mar poden ser especialment preocupants en zones baixes molt poblades, que és on viu la major part de la població arreu del món. Per exemple, si el nivell creix mig metre, 3,8 milions de persones que viuen a l'àrea del delta del Nil s'hauran de desplaçar. Al nostre país, en àrees com Barcelona, la pressió de l'aigua marina provocarà intrusió salina en els aqüífers; s'hauran d'invertir molts recursos per solventar aquesta intrusió. Pel que fa a zones humides com el delta de l'Ebre o l'albufera de València la previsió és que la població que hi viu o hi treballa haurà d'abandonar-les si el mar augmenta entre mig i un metre. Els costos per afrontar totes aquestes conseqüències es preveu que seran molt elevats, tant per mitigar-ne els efectes com per adaptar-s'hi. > Estrés hídric La disponibilitat d'aigua dolça potable es complicarà durant els propers anys. > Comportament d'animals i plantes Les conseqüències del canvi climàtic també són perceptibles ja en el comportament d'algunes espècies vives. És el cas, per exemple, d'algunes plantes que han avançat la data de sortida de les fulles o d'alguns insectes que apareixen més d'hora del que ho feien abans. Per contra, els ocells arriben més tard perquè les zones d'on vénen les temperatures tarden més en baixar; això significa que la regulació dels ocells sobre els insectes disminuirà. > Sequera Als boscos mediterranis és previst que les sequeres siguin més freqüents del que han estat fins ara. L'aridesa augmentarà en conjunt a tota l'àrea mediterrània. El canvi climàtic també es té en comte com un factor de canvi del règim dels incendis. Tot i no tenir certesa de la relació directa, s'ha comptabilitzat que durant el segle XX els dies d'alt risc climàtic a Catalunya ha augmentat. Al marge de poder certificar que el canvi climàtic provoca més incendis, el que sí que s'ha demostrat és el que els incendis faciliten la desertificació i emeten carboni emmagatzemat. > Pèrdua d'eficiència de l'embornal continental i oceànic Tant els continents com els oceans són reguladors del clima i absorbeixen part del CO2 que s'emet a l'atmosfera, però les conseqüències del canvi climàtic estan afectant la seva eficiència en aquestes tasques. > Canvis d'ús del sòl Arreu del planeta s'estan produint canvis en la manera d'usar el sòl, i això té conseqüències en el clima. > Superfície forestal A Europa hi ha una dada positiva que és l'augment de la superfície de boscos. Tot i això, s'esperava que aquest augment comportés una reducció del CO2, però no ha succeït perquè aquests boscos no es mantenen en les condicions adequades. Durant aquesta dècada s'han perdut 94 milions d'hectàrees de superfície forestal.

Oportunitats per actuar Jaume Terrades està convençut que encara tenim moltes possibilitats per tal d'actuar en dos sentits: mitigar el canvi i adaptar-nos-hi. Una eina imprescindible, segons el responsable del CREAF, és la combinació de diverses tecnologies. Per fer front als reptes que ens imposa el canvi climàtic, hi ha diverses receptes que Terrades considera que serà important la nostra capacitat d'actuar amb creativitat, de posar més èmfasi en el mitjà i llarg termini, d'invertir en educació, de fomentar la reflexió humanística; a l'hora que siguem capaços de reformar les institucions per fer-les més eficaces, solidàries i participatives, d'implementar estratègies d'adaptació al canvi i d'augmentar els nostres coneixements i fer-ne difusió. I tot plegat, ha subratllat, s'ha de fer des d'ara mateix, no es pot postposar més temps.