Investigadors de l'ETSEA, en un projecte LIFE per mitigar el canvi climàtic

28/02/2018 - 12:20

Investigadors de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de la Universitat de Lleida (UdL) participen en un projecte LIFE sobre mitigació del canvi climàtic coordinat pel Centre de la Propietat Forestal de la Generalitat. La recerca compta amb un pressupost de 1,2 milions d'euros, el 60% finançats per la Unió Europea. També hi participen el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic i el Consiglio Nazionale delle Ricerche d'Itàlia. I és que el projecte català es replica a la regió italiana del Vèneto.

L'equip de la UdL, liderat per la professora del departament d'Enginyeria Agroforestal i investigadora del CTFC Cristina Vega-Garcia, s'encarrega, entre altres temes, de la diagnosi ambiental de les sis unitats de paisatge que comprèn l'estudi: Serres d'Ancosa (Anoia), Capçaleres del Llobregat (Berguedà), Els Aspres (Alt Empordà), Montmell (Baix Penedès), Replans del Berguedà (Berguedà) i Vall de Rialb (Noguera).

L'objectiu general del projecte LIFE CLIMARK és promoure la gestió forestal multifuncional per a la mitigació del canvi climàtic, "a través del disseny d'un mercat local de crèdits climàtics que compensa carboni, biodiversitat, aigua i reducció d'emissions potencials causades per incendis forestals", explica Vega. De fet, els investigadors de l'ETSEA també tindran un paper rellevant en la gestió estratègica de la prevenció d'aquests focs i en el seguiment de l'impacte ambiental de les actuacions.

Els crèdits climàtics són una versió avançada dels crèdits de carboni que s'usen per compensar les emissions de gasos d'efecte hivernacle. "Si una empresa emet molt, pot decidir invertir en plantacions de boscos que emmagatzemen carboni per compensar, o pagar aquestes iniciatives a uns altres. Hi ha països on hi ha mercat de crèdits de carboni, es compren i venen, però a Espanya no està mobilitzat, per això és voluntari en el nostre projecte compensar econòmicament iniciatives que afavoreixin la fixació de carboni o la seua no-emissió", explica Vega. " Els fons haurien de venir d'empreses que vulguin invertir per raons de responsabilitat social o corporativa", afegeix la professora de la UdL.

Aquests crèdits climàtics, segons els impulsors del projecte, es desenvolupen a partir d'una percepció integral de la gestió forestal que té en compte les característiques locals del territori per identificar les opcions de gestió més rendibles i l'aplicació de solucions que capitalitzar les sinergies d'adaptació / mitigació.


 

Relacionats

Notícia

La ciutat és el primer ecosistema del coneixement del món en ser reconegut com a membre de la Xarxa de Solucions pel Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. Això permetra que la ciència i tecnologia de la capital catalana contribueixin efectivament a la consecució dels ODS i a l'Acord de París sobre el Canvi Climàtic, mitjançant la formació, la recerca, l'anàlisi de polítiques públiques i la cooperació internacional.

Entrevista

És sens dubte una de les veus més rellevant de la crisi actual. Fernando Valladares, Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid, ha passat en unes setmanes a ser la veu més referenciada per fer arribar a la ciutadania, encara en shock per la pandèmia de COVID-19, la importància d ‘aturar la crisi ambiental i restablir l’equilibri de la natura per mantenir la nostra salut. Valladares té un discurs clar sobre la causa primordial d’aquesta crisi sanitaria, que no és una altra que la crisi global, i, sense alarmismes, ens indica que el que cal fer per protegir-nos és “deixar que la natura faci la seva feina”.

Notícia

El projecte es basa en la col·locació d'uns sensors al subsòl de les vinyes que recullen dades sobre la pluviometria i l'assecament de la terra per poder tenir informació que permeti combatre la sequera del terreny.

Butlletí