Informe sobre el Desenvolupament Humà 2010: les persones, la veritable riquesa de les nacions

Sostenible.cat

12/11/2010

Aquest 11 d'octubre s'ha presentat a la seu de l'Escola Universitària d'Enginyeria Industrial de Barcelona, de la UPC, la vintena edició de l'Informe sobre el Desenvolupament Humà 2010, del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i que, per onzè any consecutiu, es tradueix al català.

Quan l'any 1990 l'informe s'edità per primera vegada, ho féu sota una senzilla premissa que va implicar un canvi radical en la forma de concebre i mesurar el desenvolupament. "La veritable riquesa d'una nació rau en la seva gent", va plantejar. Fins aleshores (i encara ara massa sovint, fora dels cercles acadèmics) el creixement d'una nació s'associava simplement a l'evolució del PIB i dels mercats, sense tenir en compte cap aspecte del benestar de l'individu. Per això, el posicionament des de les Nacions Unides va fer un primer pas important per posar en evidència una manera de mesurar el desenvolupament molt poc equitativa, reduccionista i caduca.

En els darrers anys s'ha demostrat que el creixement econòmic no és correlatiu a un major benestar de les persones, especialment pel que fa referència a la salut i l'educació, quan els guanys no es reinverteixen a enfortir l'estructura social. L'increment de l'Índex de Desenvolupament Humà (IHD), en canvi, sí que redunda significativament en un augment de l'estatus socioeconòmic. Des de 1990 fins avui, els diferents autors de l'informe han anat comprenent, edició rere edició, que les dades empíriques utilitzades per concretar l'anomenat IDH esdevenen cada cop més nombroses i de concreció més complexa.

L'IHD es defineix com la mesura de les consecucions del desenvolupament humà en tres dimensions bàsiques: una vida llarga i saludable, accés al coneixement i un nivell de vida digne. Però els indicadors que permeten  avaluar aquestes dimensions evolucionen en paral.lel al concepte de desenvolupament. Si fins el 2009, els indicadors utilitzats van ser l'esperança de vida, l'alfabetització, l'escolarització i el PIB, ara, l'informe 2010 proposa un IHD híbrid que té en compte la desigualtat social, la desigualtat de gènere i l'índex de pobresa. Si hom el calcula fent servir uns o altres indicadors (proveu-ho a la web), l'IHD d'un país pot canviar força.

L'IDH augmenta de mitjana un 18% des del 1990
Del que no hi ha dubte és que en els darrers 40 anys la humanitat ha fet un gran pas endavant. És un fet. L'IDH ha augmentat un 18% de mitjana des de 1990 i un 41% des de 1970,  als 135 països analitzats on viu el 92% de la població mundial. L'esperança de vida ha augmentat dels 59 anys el 1970 fins als 70 anys el 2010. La taxa d'escolarització s'ha incrementat del 55% al 70% en primària i secundària i el PIB per càpita s'ha duplicat. Sí, estem parlant de mitjanes a nivell mundial. Però d'aquests 135 països estudiats a l'informe, tots menys tres han incrementat en més o menys grau el seu IDH: la República Democràtica del Congo, Zàmbia i Zimbabwe. Avui el seu IDH és més baix que el que tenien el 1970. El progrés, però, és molt diferent en unes o altres parts del món i tot sovint una nació pot perdre els fruits de molts anys de feina, com ha passat al sud de l'Àfrica o a l'antiga Unió Soviètica.

Evidentment, tots ho sabem, hi ha molta feina per fer, i sempre n'hi haurà, més val que ens hi anem acostumant. L'Informe sobre el Desenvolupament Humà 2010 deixa palesa a més la necessitat de valorar aspectes crucials del desenvolupament humà que per ara estan fora de l'àmbit d'aquests índexs, com són les llibertats polítiques, l'apoderament (capacitat de controlar la pròpia vida), la sostenibilitat socioambiental i la seguretat humana En aquesta època de reptes imminents en gairebé tots els àmbits, la comprensió d'aquella "premissa senzilla" de 1990 hauria de ser qüestió de força major.

Més:

- Podeu accedir a la web de l'informe del PNUD

 -A la presentació de l'Informe sobre el Desenvolupament Humà 2010 van ser presents: Daniel López Codina, delegat del rector al Campus del Baix Llobregat de la UPC, David Minoves, director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat de Catalunya, Eduard Segarra, president de l'Associació per les Nacions Unides a Espanya (ANUE) i Adam Rogers, assessor principal de Comunicació Estratègica de l'Oficina de Coordinació del PNUD a Ginebra.

-L'edició en català de l'Informe sobre el Desenvolupament Humà 2010 ha estat possible gràcies al Centre Unesco de Catalunya, la Càtedra Unesco de Sostenibilitat de la UPC, l'ANUE i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya.

 

Relacionats

Butlletí