Harold A. Mooney: 'El canvi climàtic ens portarà moltes sorpreses'

26/10/2007 - 00:00
Harold A. Mooney és el guanyador del premi Ramon Margalef 2007. Professor i investigador a la prestigiosa universitat nord-americana de Stanford, a Califòrnia, Mooney és un dels pioners en l'ecologia fisiològica vegetal i ha estudiat els canvis globals que afecten els ecosistemes, com ara la invasió d'espècies, els canvis en la composició de l'atmosfera i l'augment de temperatures que comporta el canvi climàtic. El passat divendres, 26 d'octubre, es va lliurar el premi Ramon Margalef (més informació, aquí). Sobre el lliurament, podeu veure aquesta notícia.
Quins són els impactes principals del canvi climàtic en els ecosistemes que vostè ha estudiat? Jo m'he dedicat a estudiar 'canvis globals', incloent-hi el canvi climàtic, en les estructures i funcionament dels ecosistemes. Amb 'canvis globals' em refereixo a canvis en la composició de l'atmosfera, incloent-hi l'augment de CO2, que afecten les plantes de manera directa, com també ho fa l'augment de components de nitrògens a l'atmosfera, la superfície terrestre i la dels oceans a causa dels combustibles fòssils i l'agricultura. Els canvis globals també inclouen l'impacte del creixent comerç intercontinental, que comporten l'intercanvi de flora i fauna entre els continents i, com a conseqüència, l'aparició d'espècies invasores. Hem fet experiments al voltant de la interacció de tots aquests canvis, incloent-hi també l'augment de temperatura (canvi climàtic), en ecosistemes model. Els resultats d'aquests estudis, combinats amb tots els altres que realitza la comunitat científica, indiquen que ens esperen moltes sorpreses tal i com s'incrementa la intensitat del canvi climàtic. Vostè també dirigeix un projecte sobre les conseqüències ambientals i socials dels sistemes industrials de producció animal. Qui són els efectes ambientals més importants? El que estem veient és que la industrialització dels sistemes de producció animal pot portar a més rendiment en la conversió dels aliments en proteïna animal. Però aquests sistemes es troben sovint lluny dels llocs de producció d'aliment per les bèsties, i també lluny dels espais segurs i útils per reciclar els fems. S'estan fent molts esforços per fer aquestes instal·lacions més respectuoses ecològicament i s'estan adreçant fins a cert punts alguns aspectes relatius al benestar animal en els tractats de comerç. Però hi ha moltes conseqüències de la industrialització que necessitarien més atenció. El resultat més sorprenent és que l'aliment per als animals constitueix una proporció molt gran del gra que es produeix al món, i les conseqüències de la producció animal són significants en l'escalfament global tant pel mateix metabolisme dels animals com pel que es deriva de la producció d'aliment per ells, incloent-hi la deforestació. I pel que fa a les conseqüències socials? Hi ha moltes conseqüències importants que afecten molts grups socials diferents, com els pastors i els petits grangers, i els membres de les comunitats properes a les grans instal·lacions de producció animal. Aquest canvis són molt semblants al que van patir les societats durant la revolució industrial. Bona part del seu treball prova l'existència del canvi climàtic. Que li diria a aquelles persones i als polítics de tot el món, sobretot als del seu país, que encara neguen l'escalfament global i el canvi climàtic? Sembla que aquest corrent està canviant i que els resultats més recents del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, que són convincents i afirmen que les accions humanes són causants del canvi climàtic han alterat el debat de manera substancial. Els polítics, el sector privat i la societat en general estan preparats per l'acció real per aconseguir un món més sostenible. Es pot aturar el canvi climàtic? Es pot, i el més important és reduir l'ús que fem dels combustibles fòssils. La manera més ràpida i fàcil de fer-ho és treballar per aconseguir una major eficiència energètica i també mitjançant la millora de l'enginyeria i les decisions personals per deixar de malgastar tant. Aquesta crisis que estem vivint ara mateix estimula els esforços a nivell mundial per aconseguir alternatives reals als combustibles. Però aquesta tendència ha de fer front també al creixement de població i a l'increment de riquesa personal dels individus a moltes regions del món. De vegades els individus ens sentim desanimats perquè pensem que les accions personals no poden fer gaire per aturar el canvi climàtic. Què en pensa d'això? Jo els hi diria que l'accióindividual pot tenir grans efectes, no només per si mateixa, sinó com al camí per aconseguir que el respecte ambiental esdevingui la norma social. Què opina de la concessió del Premi Nobel de la Pau a Al Gore? Personalment estic encantat. Al Gore ha estat certament un element fonamental per canviar la visió de la població cap al canvi climàtic i les conseqüències que comporta. Ell entén la ciència bàsica, i ha treballat amb la comunitat científica per tal de mostrar els darrers descobriments de manera acurada. Ha aconseguit canviar el debat sobre el tema, i la seva aportació ha estat crucial per arribar al punt d'inflexió actual en què finalment podem emprendre accions globals que permetin estabilitzar l'atmosfera. Vostè ha assessorat diversos polítics sobre temes ambientals. Creu que cal més comunicació entre els científics i els governants? És factible convèncer-los del que han de fer encara que sigui en contra dels interessos econòmics i polítics? Crec que ara les línies de comunicació entre els científics i els polítics són més bones que en el passat. En el nivell internacional, hi ha moltes convencions per tractar aspectes ambientals, incloent-hi la convenció sobre el marc climàtic. Hi ha grups científics, com l'IPCC, dedicats a proporcionar informació directa als polítics, tot i que es limiten a oferir opcions possibles, no receptes concretes. Això manté el diàleg obert. La meva preocupació és el fracàs en la comunicació entre els diversos ministeris que han de tractar les diferents dimensions d'un mateix problema, i que sovint implica pros i contres. Gairebé mai trobem una discussió equilibrada quan es tracten les necessitats dels nostres recursos naturals. Què pensa de la posició actual del govern nord-americà cap als problemes ambientals? Creu que pot canviar de manera important després de les eleccions presidencials de l'any vinent? Em sorprendria molt que no hi hagués un canvi evident de posició tenint en compte la cascada de sorpreses ambientals que s'estan fent paleses, com ara el ràpid desgel de l'oceà Àrtic. A banda dels articles acadèmics, vostè ha escrit diversos llibres per al públic en general. Quina importància té la popularització de la ciència en un moment com aquest? La divulgació dels descobriments científics a la població general és crucial si volem que tinguin un impacte significatiu en la vida diària. Al cap i a la fi, bona part del treball dels científics es finança amb els impostos de la gent. La població, amb raó, espera que els resultats de la investigació científica ens portin a un benestar humà més gran, i també a un major coneixement. I només es pot fer si els resultats es presenten de manera que tothom ho pugui entendre.

Relacionats

Butlletí