Ha arribat l’hora de l’adaptació al canvi climàtic

La primera jornada del cicle ‘Del Pacte a l’Acció’ crea un marc per compartir estratègies d’adaptació davant la certesa que ja no es poden ajornar més
23/09/2016 - 17:55

El Museu de Ciències Naturals de Granollers “La Tela” ha donat sortida al cicle de jornades Del Pacte a l’Acció. Aquest cicle està pensat perquè el món local pugui compartir coneixement i experiències en la lluita contra el canvi climàtic. Un dels reptes principals és com aplicar a cada indret els compromisos globals que emanen del nou Pacte dels Alcaldes pel Clima i l'Energia. La primera jornada ha posat el focus en l’adaptació que té com a objectiu ajustar els sistemes naturals i humans a uns efectes del canvi climàtic que ja s’estan percebent.

 

L’adaptació s’està unint a la mitigació en totes les estratègies i accions de lluita contra el canvi climàtic perquè, com es va posar de manifest en el diàleg inaugural de la jornada, l’evidència científica confirma múltiples alteracions en els ecosistemes que reclamen una acció immediata. Aquest diàleg ha sigut protagonitzat per Ivan Capdevila, soci director d’Estudi Ramon Folch i Associats (ERF) i per Eduard Pla, investigador del CREAF, i ha comptat amb la moderació de la periodista Cori Calero. Cal destacar que a la jornada han assistit nombrosos tècnis i responsables municipals, així com el president de la Xarxa i diputat delegat d'Espais Naturals i Medi Ambient, Valentí Junyent.

Acceleració del canvi “Estem vivint la tercera sequera més important des de principi del segle XX”, ha constatat Eduard Pla en la seva intervenció. Segons el científic del CREAF, fenòmens com aquest o com les pluges molt intenses concentrades en curts períodes de temps “seran cada vegada més freqüents”. Pla va indicar també que, malgrat la capacitat dels ecosistemes naturals del Mediterrani d’adaptar-se a noves situacions i en especial a la sequera, “ens preocupa que puguin respondre a l’acceleració del canvi que estem veient en aquests moments”.

Pla va recordar que els efectes principals de tot aquest procés es deixaran sentir a la costa però també a l’interior amb la pertorbació del cicle hidrològic, de la biodiversitat, dels boscos i de l’agricultura. La manca de recàrrega dels aqüífers, els incendis i la manca de recursos hídrics per als conreus serien alguns d’aquests efectes.

Per la seva banda, Ivan Capdevila ha subratllat la precisió cada vegada més gran dels models climàtics i ha fet èmfasi en la necessitat de no ajornar les actuacions d’adaptació. Capdevila ha citat alguns problemes que caldrà afrontar com: les dificultats en l’abastament d’aigua, les pèrdues en el transport d’energia elèctrica per les elevades temperatures, o l’increment en l’efecte illa de calor a les ciutats.

"Cal renaturalitzar les ciutats, augmentant el verd urbà, racionalitzar el consum d’aigua i conscienciar la ciutadania per fomentar les actituds responsables"

Els municipis està reaccionant arreu del món amb plans d’adaptació com és el cas de Copenhagen, Londres i París, que Ivan Capdevila ha citat com a exemples de capitals europees importants que han impulsat mesures. En la seva opinió, però, tots els ajuntaments poden prendre iniciatives, que passen per renaturalitzar les ciutats, augmentant el verd urbà, racionalitzar el consum d’aigua i conscienciar la ciutadania per fomentar les actituds responsables. Capdevila ha recordat que esdeveniments com la sequera del 2008 han contribuït de manera tangible a aquest darrer objectiu. Finalment, ha reflexionat sobre el cost de l’adaptació i, partint de la base que caldrà fer importants inversions, va concloure que “el cost de la no adaptació serà en qualsevol cas molt superior”.

Futura Llei de canvi climàtic
Salvador Samitier
, director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) i Ramon Rabella, director de l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, han repassat la feina feta fins ara en la lluita contra el canvi climàtic des de la Generalitat i la Diputació i l’enfocament que des d’aquestes institucions es dóna a l’adaptació.

“El cost de la no adaptació serà molt superior”.

Samitier va explicar les iniciatives en el camp de l’adaptació impulsades o participades pel Govern, entre elles: l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC); el desenvolupament de 30 mesures genèriques i 152 específiques d’ajuda per a la planificació urbana, forestal, i en tots aquells àmbits on calgui portar a terme l’adaptació; la construcció d’un sistema d’informació per als municipis a través de l’Institut Cartogràfic de Catalunya que permet conèixer la vulnerabilitat i la resiliència de cadascun d’ells a partir d’indicadors i que pot servir d’orientació per a l’acció local; l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic; i els projectes MEDACC i Canvibosc.

El director de l’OCCC ha anunciat la probable aprovació de la Llei de canvi climàtic per al primer trimestre del 2017. El projecte va ser aprovat a principis de 2016.

El poder dels municipis
Ramon Rabella ha exposat l’ampli radi d’acció que tenen els municipis per fer front als reptes de l’adaptació. El procés actualment se centra en l’adopció dels diferents Plans d’Acció per a l’Energia Sostenible i el Clima (PAESC) per als quals la Diputació ofereix una guia de redacció. Però, a banda dels PAESC, Rabella ha apuntat que els ajuntaments poden fer molt més ja sigui directament, amb ajuda d’ens supralocals i encoratjant els particulars amb estímuls i exemples.

Segons el director de l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, el canvi climàtic “no és només una qüestió de medi ambient sinó d’equitat” i ha citat com exemple l’efecte de les onades de calor a les ciutats en les persones grans que no tenen prou recursos per defensar-se de les elevades temperatures. També ha citat les estratègies d’increment del ver urbà com les més adequades per reduir l’efecte illa de calor a les ciutats.

Experiències locals
La jornada ha conclòs amb la presentació de diverses experiències locals. Granollers ha sigut la primera i ha anat a càrrec d’Albert Camps, regidor de Programació, Medi Ambient i Espais Verds i d'Obres i Projectes. Des de l'estiu de 2015, Granollers està treballant en les accions d'adaptació al canvi climàtic i la seva integració al planejament municipal existent. La identificació de les accions s’ha fet a través d’un treball transversal amb tots els serveis municipals. El PAESC local comportarà 40 accions calendaritzades entre el 2016 i el 2030. Una de les peculiaritats de l’enfocament de Granollers és que ha comptabilitzat el cost de no actuar en l’adaptació al canvi climàtic.

"El canvi climàtic no és només una qüestió de medi ambient sinó d’equitat”

L’estratègia de Sant Andreu de la Barca va ser presentada per Rosa M. Asencio, tècnica de Medi Ambient i Protecció Civil qui ha subratllat també la involucració de diferents àrees municipals en el pla local d’adaptació. Va citar com a accions prioritàries del municipi: l’optimització del consum d’aigua en usos no domèstics, amb l’exemple de l’ús d’aigua de pou per al reg de zones verdes; l’augment de la capacitat d’emmagatzematge d’aigua amb un nou dipòsit pensant en episodis de sequera; la creació de basses de laminació per evitar inundacions; l’adopció d’una ordenança per promoure les energies renovables; i l’acció contra la pobresa energètica.

El cas de Santa Coloma de Gramenet ha sigut explicat per Francesc Bernet, cap de Servei de Medi Ambient i Higiene Ambiental. A banda del persistent problema de la qualitat de l’aire causat per la gran quantitat de trànsit que travessa la ciutat en via ràpida, Santa Coloma haurà de treballar, de manera especial, en el seu pla d’adaptació, la vulnerabilitat (risc d’incendis) de la zona muntanyosa de la ciutat ja que molts dels seus barris es troben a tocar de la Serra de Marina.

Manresa ha mostrat la seva visió amb la intervenció de Jordi Serracanta, regidor de Qualitat Urbana i Serveis. L’enfocament de la capital del Bages passa per un pla urbanístic que prioritza l’autocontenció evitant l’expansió de la ciutat en el territori i reforçant la compactació. Tot això acompanyat de la culminació d’una anella verda que haurà de fer de límit, potenciant els corredors biològics que connecten Manresa amb el medi natural i l’antiga sèquia, un canal de regadiu que data del segle XIV.

Adaptació sense fronteres
La cinquena experiència no ha estat la d’un municipi sinó un cas de cooperació transfronterera entre la província de Girona (Diputació i CILMA) i el departament dels Pirineus Orientals. Anna Pibernat, tècnica de medi ambient de la Diputació de Girona, ha explicat que totes dues instàncies administratives estan treballant conjuntament en l’adaptació al canvi climàtic en el marc de l’Espai Català Transfronterer durant el període 2016-2019 en tres eixos: anàlisi de la vulnerabilitat del territori; sensibilització de la població; i redacció i execució de plans d’adaptació.

La jornada va concloure amb la presentació del video de la cançó de la Marató de l’Estalgia (estalvi d’energia). Aquest esdeveniment va tenir lloc el passat mes de febrer i va involucrar els ajuntaments de Granollers, del Prat del Llobregat, de Sant Boi de Llobregat i de Sant Cugat del Vallès en l’adopció de bones pràctiques en l’ús i el consum d’energia en equipaments municipals a fi de destinar l’estalvi econòmic aconseguit a combatre la pobresa energètica.

NOTÍCIA

DOCUMENTACIÓ DE LA JORNADA


Etiquetes: 
Categories: 

Relacionats

Article

L'Escola Cervantes està d'enhorabona ja que ha estat una de les deu escoles seleccionades per tal de transformar l'espai escolar en un refugi climàtic obert a la ciutadania. Les obres començaran entre el maig i el juny del 2020, i els caps de setmana, les instal.lacions de l'escola restaran obertes per al veïnat amb l'objectiu de poder gaudir d'un espai fresc i còmode al barri

Notícia

La majoria de ponències del congrés se centren en la fitopatologia sostenible i en aspectes innovadors com la substitució del diòxid de sofre per olis essencials encapsulats o l’estimulació de la vinya amb llevats inactius per incrementar, per exemple, els tanins.

Notícia

La infraestructura hidràulica municipal es reforça amb l’ampliació i la rehabilitació de 50 quilòmetres de clavegueram, amb l’objectiu de minimitzar el risc d’inundació i els efectes de les pluges intenses, cada cop més freqüents a causa del canvi climàtic.

Butlletí