Fusta: el poder de la compra i la polèmica de la certificació

Representants municipals de Barcelona i de Lloret de Mar, un membre de Greenpeace i una consultora de Ecoinstitut Barcelona van participar en una jornada a l'edifici El Vagó per divulgar i debatre el paper de les administracions en la compra de fusta certificada. La jornada, organitzada per la Diputació de Barcelona i més específicament per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, i s'inscriu en el Cicle Compra Pública Verda i Ecoproductes que va començar el mes de març, amb el tema de la compra de paper reciclat i productes de papereria. El maig el debat es va centrar en el material d'oficina i equips d'ofimàtica. Després d'aquesta jornada dedicada al fusta certificada, el cicle es tancarà ja a la tardor, amb una sessió dedicada a la contractació de serveis de neteja. Les administracions són un dels grups de consumidors amb més pes a Europa. S'ha estimat que les compres públiques representen aproximadament el 16% del PNB de la Unió Europea. Això significa que la influència de les administracions en el mercat pot ser decisiva tot i que el seu potencial encara no s'ha desenvolupat plenament. Experiències municipals Txema Castiella, director de Serveis d'Educació i Participació Ambiental de l'Ajuntament de Barcelona, va explicar com arrel d'una acció de Greenpeace el 2003 que va tenir lloc a la mateixa Plaça de Sant Jaume, l'Ajuntament va decidir iniciar un procés de diàleg amb diversos agents de cara a comprar fusta certificada. Castiella va dir que, si bé Greenpeace va ser el primer interlocutor, 'no podíem arribar a un acord amb un sol grup'. D'aquí la multiplicitat d'agents en el procés, que va incloure altres ONG i interlocutors del sector, segons Castiella 'amb l'objectiu d'ampliar l'espai de debat i de consens'. Com a resultat d'aquestes converses l'Ajuntament de Barcelona va fer una declaració institucional i el 2004 es va aprovar un decret per traslladar l'esperit de les declaracions a la realitat de la gestió per orientar de manera efectiva les compres públiques cap a la fusta certificada. Txema Castiella va remarcar que aquesta compra 'no és excloent'. Com és conegut existeixen diversos sistemes de certificació de fusta -el PEFC i l'FSC són els dos més importants-, però el criteri de l'Ajuntament ha estat no donar preferència a cap en particular.. Segons Castiella, 'volem incentivar la certificació en general. Així, per exemple, els Serveis Funeraris han optat per la fusta FSC; Parcs i Jardins per fusta de tots dos certificats. En el cas de la fusta emprada en el Mercat de Santa Caterina aquesta venia avalada per un segell escandinau i en el districte de Les Corts s'ha emprat fusta amb la certificació PEFC'. Castiella va tancar la seva intervenció amb el reconeixement que la compra de fusta certificada no ha arribat encara al 100% dels departaments municipals i també amb una reflexió important: 'la decisió dels municipis de fer aquestes compres no ens ha de fer pensar que com ho fa l'administració ja està tot fet, calen també iniciatives individuals dels compradors'. L'experiència de Lloret de Mar va ser presentada per la tècnica de Medi Ambient de l'Ajuntament Anna Aulet que, de forma molt resumida, va explicar el cas d'un municipi on té molta importància el mobiliari urbà en relació a les platges i al turisme -quioscos, passeres, tanques-. Un mobiliari en el qual s'ha anat introduint la fusta -només de certificació FSC- des de la declaració institucional aprovada pel ple el novembre del 2004, que participa plenament dels principis de l'Agenda 21. Molt camí per recórrer Bettina Schaefer, d'Ecoinstitut Barcelona, va contextualitzar les experiències locals de compra de fusta en el marc estatal i europeu. Espanya se situa- segons dades de World Wild Fund- en un dels llocs més baixos del ranquing europeu d'avaluació de polítiques estatals per combatre la tala il·legal de fusta. El diagnòstic que es fa de l'estat és, segons Schaefer que 'a Espanya no hi ha polítiques públiques de compra de fusta certificada'. S'entén que aquesta avaluació no analitza experiències locals concretes sinó la situació de conjunt. Per contrast, el Regne Unit i França són dos dels països que presenten un grau de compromís més elevat. Per exemple, en el primer és obligatori per a tots els departaments i agències estatals comprar fusta certificada i aquests ens han de fer un informe anual sobre la quantitat i la qualitat de la fusta adquirida. Tot seguit Bettina Schaefer va descriure de forma panoràmica els diferents esquemes de certificació i va destacar el fet que l'Unió Europea hagi adoptat en la seva Proposta de Pla d'Acció i concretament en l'apartat de l'aplicació de les lleis, governança i comerç forestals un epígraf dedicat a la contractació pública, on es pot llegir que la Comissió: 'utilitzarà el Manual de la Contractació Verda per demostrar que en les Directives de la Contractació Pública és possible tenir en compte la fusta i els seus derivats produïts exclusivament de manera legal...' La controvèrsia de les certificacions Bettina Schaefer va assenyalar que la UE 'ha dit que escollir un o altre esquema de certificació és una opció política de cada govern'. A escala local, cada Ajuntament ha pres en el nostre país la seva decisió. En els casos presentats en la jornada es va veure una opció múltiple -Barcelona- i una altra amb una sola certificació -Lloret. En una intervenció des del públic, el president del Consorci Forestal de Catalunya, Josep Maria Vila d'Abadal, va dir, referint-se sobretot a Lloret, que 'el fet d'excloure la certificació PEFC podria repercutir negativament en els boscos catalans ja que aquesta certificació és majoritària a Catalunya' Intervenció que va generar un debat entre alguns ponents i algunes persones del públic al voltant dels avantatges i desavantatges de les diferents certificacions. Podeu trobar tota la informació sobre les característiques i abast de FSC i PEFC en els respectius webs. Tot i que en la jornada es va afirmar més d'un cop que la qüestió de la compra de fusta certificada era la primordial, el debat sobre els esquemes de certificació no es va tancar. I es va reproduir, tot i que amb menys intensitat, la discussió que havia tingut lloc el mes de maig durant la presentació de FSC España a la Fundació Terra -. Veure a l'hemeroteca de Sostenible: Debat sense acord a Catalunya sobre la certificació de fusta gestionada sosteniblement. Va tancar la jornada, Miguel Angel Soto, representant de la campanya de boscos de Greenpeace, amb una intervenció que va fer una apologia del sistema FSC davant del PEFC 'per la seva dimensió i suport social'. Va reconèixer que PEFC té actualment més hectàrees certificades però va dir que 'el sistema FSC prioritza la qualitat per damunt de la qualitat'. La polèmica, doncs, resta oberta.