[FORESTAL 2007] 'La química serà verda o no serà'

29/09/2007 - 00:00
Aquesta afirmació tant rotunda l'ha realitzat Jordi Bartrolí, professor del Departament de Química de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador de l'aprofitament energètic i material de la biomassa forestal. Aquesta qüestió apareix com una gran esperança per al sector forestal ja que permetria diversificar la producció en un context de creixement imparable del preu dels combustibles fòssils. Tanmateix, no es tracta de cap 'invent' ja que tradicionalment s'han aprofitat tant a nivell artesanal com industrial. El rellançament de la indústria forestal ha estat un dels temes amb un major seguiment a la segona jornada del del Congrés Forestal. Una nova cultura química Bartrolí ha advertit que en un termini relativament curt el conjunt de la indústria química s'haurà de repensar. La principal causa és l'augment del preu del petroli, actualment el barril d'aquest combustible se situa al voltant dels 70 euros i en poc temps -tal com ha anunciat el president veneçolà Hugo Chávez- assolirà la cota històrica de 100 euros. Aquest fet suposarà l'encariment d'una gran quantitat de matèries i productes derivats; així mateix, la nova legislació europea en matèria de productes químics, la REACH (Regulation for Registration, Evaluation, Authorisation and Restriction of Chemicals); que ha iniciat la seva implementació enguany obliga a replantejar la major part de processos per tal reduir-ne l'impacte ambiental. Amb aquesta nova cultura, conceptes com les bio-refineries esdevindran claus. Una bio-refineria és aquella instal'lació que a partir genera productes químics, energia (tant electricitat com energia) i fuels per al transport. Instal'lacions d'aquest tipus funcionen a països com Suècia en el qual s'han adaptat indústries papereres convencionals. La seva principal característica és la manca de producció de residu material, ja que les restes dels processos s'utilitzen per generar l'energia per a la pròpia planta, electricitat per vendre a la xarxa, biofuels per la flota de transport i substàncies químiques que esdevindran matèria prima per a nous processos químics. Bartrolí recorda que és necessari adaptar aquest tipus d'instal·lacions a les característiques del nostre ecosistema forestal. Afirma que 'no es pot repetir l'error comès en la instal·lació de les primeres depuradores en les quals es va reproduir la tecnologia de rius centreeuropeus'. Així mateix, destaca elements tradicionals com els forns de pega o les carboneres -aprofitaments artesanals de química verda- o l'exemple de l'empresa Derivados Forestales de Sant Celoni. Aquesta indústria produïa derivats d'àcid acètic a partir de biomassa forestal per tal de fornir la matèria prima del cluster químic situat a la ribera de la Tordera. L'any 1983, la baixada dels preus dels combustibles fòssils -una vegada superada la crisi de la dècada anterior- va suposar que per l'empresa fos més rendible canviar productes forestals per petroli. Enguany Derivados Forestales -coneguda popularment com 'La Forestal'- tancarà definitivament les seves portes però Bartrolí considera que segurament ja tornaria a ser rendible invertir la transició realitzada fa 25 anys. Experimentació en química verda Jordi Bartrolí encapçala un equip multidisciplinar que experimenta la viabilitat d'aquest reaprofitament de la biomassa forestal. En aquest sentit treballen en assecar estelles a partir d'un procés de piròlisi; posteriorment es dissol fet que en permet separar els dos principals components vegetals: la cel·lulosa i la lignina. Amb la primera matèria es pot obtenir bioetanol -una tipologia de combustible que no afecta als mercats alimentaris- mentre que la lignina té dues possibles sortides. L'alternativa que Bartolí denomina 'ambientalista' consisteix en retornar aquesta substància -que conté el carboni fixat- al medi natural. L'altra opció, de caràcter productivista, seria utilitzar-la per a la producció de derivats químics. La rendibilitat de la producció elèctrica Una de les comunicacions que ha generat més interès en la segona jornada del Congrés ha estat l'anàlisi de la rendibilitat de la producció elèctrica a partir de biomassa. Aquest aprofitament ha rebut un gran impuls amb l'aprovació d'un nou reglament que n'augmenta la prima per KWh produït de 0,07 euros a 0,12 (valors que varien lleugerament si el preu està regulat o vinculat al mercat). D'altra banda, i per primera vegada, s'ha marcat un valor mínim d'aquesta prima fet que permet eliminar un dels principals factors de risc de la inversió. Montserrat Viladrich, professora de la Universitat de Lleida (UdL), considera que amb un escenari pessimista (de costos fixes i variables elevats) la inversió es pot amortitzar en uns cinc anys. Els factors que incideixen en la rendibilitat són per una banda l'extracció i el transport de la matèria prima, l'eficiència de les calderes i els costos d'operació i laborals. La industria forestal convencional Més enllà dels aprofitaments químics o energètics quina és la magnitud de l'aprofitament convencional? Actualment només representa l'1% de la producció agrària anual i d'aquest percentatge tant sols una quarta part es tracta d'aprofitaments fustaners. La caça i pesca en representa un terç; bolets, fruits i altres productes un 40% i la llenya i el suro entre el 5 i el 8%. Un dels elements més recurrents al llarg del Congrés és lamentar la manca de dades realment fiables. Per exemple el Servei de Gestió Forestal (SGF) del Departament de Medi Ambient (DMAH) estima els aprofitaments de fusta en 510.000 m3/any; en canvi la Federació de Rematants -professió que de manera tradicional ha explotat els boscos de propietat privada- situen en 530.000 l'extracció del grup de les coníferes. Tanmateix, dues qüestions són ben clares: en els darrers anys els preus de la fusta han quedat estancats mentre que el nombre d'espècies comercials es redueix. Cal destacar la indústria de taps de suro concentrada a les Comarques gironines. Malgrat la seva gran importància (2.700 milions de taps anuals) la competència de productes sintètics i els efectes de la plaga del corc n'afecten a l'extracció. Els taps catalans suposen el 2,8% de la producció mundial però tanmateix el 90% de la matèria prima s'importa. Aquest fet es repeteix segons Jordi Jané, president de la Federació d'Associacions de Rematants tant en indústries de primera transformació (mobles) com de segona (fusteria per a la construcció) que han de comprar als mercats exteriors la major part de la matèria prima. En aquest sentit es pot considerar que existeix un consens bastant ampli entre els agents implicats en el sector forestal que cal revertir la següent paradoxa: 'augmenta el desequilibri de la balança comercial fustanera mentre lamentem la manca de gestió dels nostres boscos'.

Relacionats

Butlletí