[FORESTAL 2007] La prevenció i extinció d'incendis genera un debat inflamat

Les polítiques de prevenció i extinció d'incendis sempre han estat una qüestió polèmica. Tant a nivell polític per la seva transcendència social com a nivell tècnic per l'existència de posicions molt confrontades. Cal trencar amb el model català que ha caracteritzat les polítiques de prevenció i extinció d'incendis dels darrers quaranta anys? El model californià és aplicable al nostre país? La ponència marc del bloc del del Congrés Forestal dedicats als incendis forestals ha tingut més interrogants que respostes. I és que l'aplicació de noves tècniques de prevenció i extinció d'incendis genera molt debat. Per la seva banda, Olga Lanau, directora general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, ha volgut deixar clara una qüestió: 'les xifres ens permeten estar molt satisfets de la situació dels incendis al nostre país'. El model català Joan Ignasi Castelló, cap de l'Oficina Tècnica de Prevenció d'Incendis de la Diputació de Barcelona, ha caracteritzat el que es podria denominar 'el model català'. Un model que té com a punt de partida el 1962 amb la creació del Servei Provincial d'Extinció de la Diputació que per primera vegada centralitzava aquestes tasques i permetia la introducció de tecnologies d'extinció. A principis dels 80, la competència l'assumeix la recuperada Generalitat. Posteriorment, per tal de millorar la insuficient implementació territorial i la corresponsabilització dels agents locals es van crear i desplegar les Associacions de Defensa Forestal (ADF). Els principals elements d'aquest model són la ràpida detecció dels focus i el seu atac immediat; basar-se en l'ús d'aigua polvoritzada i l'estratègia de treballar en tots els fronts d'un incendi. Així mateix, existeix l'àmplia convicció de la necessitat que les ADF i els ajuntaments participin en aquesta tasca. L'incendi que va afectar 27.000 ha de les comarques de la Catalunya Central el 1994 es pot considerar un autèntic punt d'inflexió. Quatre anys després, 15.000 ha més del Solsonès eren calcinades. Per Castelló, aquests dos esdeveniments van evidenciar una qüestió: 'el Departament d'Interior no tenia un discurs en matèria forestal'. Altrament, el 1993 la Universitat de Lleida (UdL) va incloure en els seus plans d'estudi una assignatura sobre prevenció i extinció d'incendis. El currículum es basava en les investigacions de la Universitat de Berkeley (Califòrnia, EUA) i les tècniques que s'apliquen en aquest estat americà. Un nou model o complementarietat? El denominat model californià -estat que té un clima i una vegetació mediterrània- es basa en unes premises contraposades a les que s'utilitzaven al nostre país. Per una banda, consideren que els incendis són una part intrínseca dels ecosistemes forestals mediterranis; atribueixen a l'extinció sistemàtica d'incendis l'ocurrència de grans focs; assenyalen com a principal factor a corregir l'acumulació de biomassa i reclamen la necessitat que existeixin incendis de baixa intensitat. A nivell d'estratègies s'aposta per abandonar l'atac immediat als focus; utilitzar el foc com a eina d'extinció i prevenció així com intentar aconseguir que les urbanitzacions siguin interfícies urbanes tolerants al foc. En aquest sentit, al nostre país la creació del Grup de Reforç de les Actuacions Forestals (GRAF) 1999 va suposar la introducció al territori d'aquest nou model. Quasi una dècada després les visions continuen bastant allunyades. La majoria de tècnics forestals consultats consideren que la lògica americana no té sentit a Catalunya ja que un incendi de 100 ha esdevé un conflicte social mentre que als EUA no surt ni a la premsa. En aquest sentit, altres arguments que posen en dubte aquesta nova concepció és tenir en compte que els nostres boscos són en un 90% antròpics, ja no es basen exclusivament en 'cicles naturals' en el qual el foc és un factor inherent. Fins i tot, Castelló -que ha intentat aportar totes les visions de la qüestió- ha afirmat 'hi ha molts professionals que opinen que els conceptes de Berkeley són més natural-espiritualistes que tecnocientífics' com a resposta a la catàstrofe de Yellowstone (1988). D'aquesta manera actualment hi ha un gran interrogant. Es complementarà el model tradicional amb certes actuacions novedoses com les que desenvolupen el GRAF (cremes preventives, contrafocs...) o bé s'apostarà per redefinir totalment les polítiques en el sector? Més enllà de la resposta és interessant analitzar les xifres dels darrers anys per analitzar si els resultats han estat positius. Així mateix, algunes de les intervencions del debat han volgut reflectir una demanda de bona part dels agents, la necessitat de consensuar les polítiques i d'integrar els diferents punts de vista i formacions. De fet, el consens en la definició de les polítiques referents als incendis forestals és un dels grans reptes en els propers anys. Tanmateix, una qüestió imprescindible a curt termini és millorar la coordinació en el transcurs d'un incendi. Castelló ha volgut recordar el foc que va afectar el Sant Llorenç Savall (4500 hectàrees). En aquell cas van participar fins a sis agents (bombers del comandament avançat, bombers GRAF, ADF individual, la federació nacional d'ADF, la Diputació, els ajuntaments...) així com quatre organisme més de logística i comunicació. Malgrat que existeixen eines de coordinació a la pràctica no funcionen; i la majoria d'agents assenyalen que els GRAF actuen de manera molt individual. Així mateix, no existeix cap protocol de delimitació clara de les actuacions durant el foc de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) . Pel cap de l'Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona no es tracta d'una qüestió banal i recorda el que ha succeït enguany a Grècia. 'Amb un episodi de múltiples incendis simultanis, en moltes zones del territori només queden ADF i ajuntaments' adverteix. Unes xifres moderadament satisfactòries L'ecosistema mediterrani tradicionalment ha tingut el foc com una pertorbació natural. Tanmateix, el context territorial provoca una vulnerabilitat respecte als incendis. En destaca la urbanització dispersa i l'accés motoritzat al medi. En el primer cas actualment s'actua amb els perímetres de protecció. En la comunicació de Josep Terés, del Servei de Prevenció del DMAH ha recordat que aquests treballs costen 1800 euros per hectàrea. D'aquesta manera, 'aposta per la corresponsabilització dels propietaris en aquesta despesa ja que serà l'única manera que percebin el risc de viure en aquests indrets'. Terés ha volgut destacar el gran esforç comunicatiu del Departament i la bona col·laboració dels ajuntaments. En el cas de l'accés motoritzat algunes de les intervencions han reclamat que la promesa reforma de la Llei que el regula inclogui els incendis com un factor prioritari. Consideren que és insostenible que set milions de ciutadans urbans puguin accedir a les forests de manera lliure i incontrolada. Ara bé, el nombre d'hectàrees cremades indica que les polítiques d'extinció són bastant eficaces. Per tal de comparar territoris diferents s'utilitza el denominat índex 10.000 que dóna el número d'hectàrees calcinades per cada 10.000 de superfície forestal. L'evolució és positiva, si entre el 1973 i el 1986 se situava a 102,3 -una xifra molt negativa- a la darrera dècada s'ha situat a 22. Aquesta tendència és encara més positiva quan es compara amb altres territoris: el conjunt de l'Estat espanyol tenia una millor situació entre el 1973 i 1986 (86) però pràcticament no l'ha reduït. Altres regions mediterrànies han tingut comportaments similars al català com és el cas del Llenguadoc -que inclou la Catalunya Nord- mentre que el País Valencià malgrat millorar està per sobre de 120. Per altra banda el número d'incendis ha disminuït a partir del 1994. El desastre ecològic de l'incendi de la Catalunya Central va suposar l'elaboració de nous reglaments entre els quals destaquen els referents a les cremes ramaderes i agrícoles, i a les línies elèctriques. En aquest darrer cas, des de mitjans dels 90 el nombre d'ignicions s'ha reduït a la meitat. Castelló conclou amb una certa ironia: 'malgrat l'alarma social, els resultats no han estat tant dolents'.