[FORESTAL 2007] Els reptes de la silvicultura en el context d'abandonament rural

Un dels reptes del Congrés Forestal que se celebra fins divendres a Tarragona és analitzar el camí per assolir que la silvicultura torni a ser una activitat rendible. En aquest sentit cal tenir en compte que el procés de despoblament rural i d'abandonament d'activitats agràries ha tingut com a conseqüència la creació d'un 'nou' ecosistema forestal. Les seves principals característiques són segons el catedràtic de la Universitat de Lleida Álvaro Aunós un augment de la biomassa llenyosa i de la quantitat de peus joves. Aquest fet té efectes aparentment positius com un increment de la capacitat d'embornal dels boscos; però sobretot negatius: augment de la vulnerabilitat respecte pertorbacions, dificultat en la regeneració per la menor penetració de llum, reducció de la biodiversitat i l'augment de biomassa combustible. Aquesta darrera qüestió provoca que el risc d'incendis sigui molt major. D'altra banda té molta importància la pèrdua del pastoreig -especialment ovelles i cabres- en les forests catalanes. Si bé és cert que era un 'enemic ancestral' de la regeneració, el seu paper de retirada de biomassa era molt important. Altrament, la ramaderia domèstica s'ha vist substituïda de manera espontània per altres espècies salvatges com el porc senglar que produeixen efectes sobre la regeneració molt superiors. Aquest nou escenari causat per un canvi en l'apropiació humana de l'ecosistema forestal cal sumar-hi els efectes del canvi climàtic. Per Aunós un augment de la temperatura mitjana i un retrocés de les precipitacions estivals pot suposar el debilitament dels arbres, un risc de danys estructurals en períodes de moviment de la saba així com una migració d'espècies. És evident que amb un país forestal com el nostre cal actuar per reconduir part d'aquestes tendències. En aquest sentit la silvicultura pren de nou un paper molt rellevant per tal de dosificar la competència entre individus de la mateixa espècie o amb altres espècies fet que suposaria un greu empobriment de l'ecosistema. Camins cap a la rendibilitat Álvaro Aunós està especialitzat en la gestió silvícola de boscos de muntanya i és assessor des de 1997 del Conselh Generau d'Aran. Coneix per tant la realitat d'unes explotacions molt difícils de rendibilitzar. En aquest sentit, ha volgut deixar molt clares quines són els tres únics camins per aconseguir-ho. Primerament es podria apostar per la utilització d'espècies amb un preu al mercat elevat; aquest fet obligaria a cultivar arbres al·lòctons com l'Avet de Douglas fet que suposa un impacte ambiental significatiu. El segon camí seria aconseguir una producció elevada amb uns costos reduïts -el paradigma de qualsevol bon negoci-; tanmateix, les característiques intrínseques de les explotacions del nostre país -espècies de creixement moderat, manca d'infraestructures per extreure la fusta, orografia accidentada, costos laborals en augment...- el fan inviable. Finalment, cal considerar l'opció de generar un valor afegit dels productes a partir de tècniques de gestió com les aclarides, les podes i el disseny específic de les plantacions. Aunós també ha volgut analitzar breument la qüestió de l'aprofitament energètic dels boscos. Per una banda, recorda que actualment la llenya per consum domèstic continua tenint interès; en canvi, el seu aprofitament industrial és poc atractiu pels elevats costos de retirada de la matèria prima. Tanmateix, si que poden esdevenir un element a tenir en compte per plantacions d'espècies de creixement ràpid com els pollancres o com a estratègia de prevenció d'incendis forestals. En aquest darrer cas però, es tiren endavant gràcies a les subvencions públiques. Finalment, també ha volgut remarcar la compatibilitat entre l'activitat i la conservació de la biodiversitat. En aquest sentit, existeixen mesures silvoambientals com les aclarides selectives o la deposició de part de la necromassa forestal al sòl. Valors i preus dels boscos Antoni Machado va afirmar que 'era de necis confondre valor i preu'; malgrat ser una de les lliçons d'economia preliminars és una qüestió que socialment no està superada. En aquest sentit Domingo Jiménez Beltran, assessor de l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (OSE) ha volgut recordar que tenir uns boscos ben gestionats no és gratuït, i ha xifrat aquest aspecte en 80 euros per hectàrea. Així mateix considera que existeix una paradoxa: socialment estem d'acord que cal gestionar les masses forestals però en canvi deixem aquesta tasca en mans del preu de mercat dels seus productes. Però el seu valor no és superior? Els boscos no són el suport per a altres elements dels ecosistemes? No ens subministren productes tan apreciats com els bolets o els pinyons? No tenen una important funció de regulació de cicles com el del carboni o de l'aigua? No esdevenen una font important en el nostre imaginari col'lectiu? Evidentment la resposta és positiva; i a banda podríem afegir altres funcions com la seguretat i la salut. Jiménez Beltran malgrat que reconeix que pot semblar poc ètic posar preu a certs béns o serveis naturals considera que és necessari i indispensable. D'aquesta manera el bosc podria rebre els beneficis d'externalitats que no internalitzen altres elements com el consum d'aigua o la combustió dels automòbils. I llença una idea: 'cal pagar un peatge pel manteniment d'unes infraestructures que ens han llegat gratuïtament' -els boscos-. Jiménez Beltran també s'ha exclamat respecte a l'actualitat de la política econòmica: 'com pot ser que es reclamin els diners del superàvit espanyol per a noves infraestructures (per reduir els efectes de la punxada immobiliària) mentre que no es demanen diners per mantenir infraestructures existents'. Així mateix, Jiménez Beltran -que també ha treballat com a assessor econòmic del president Rodríguez Zapatero- ha recordat que el mercat i la fiscalitat són qüestions polítiques, no espontànies. I conclou: 'ara només cal decidir si optem o no per la sostenibilitat'. Tanmateix, de moment les perspectives no són massa favorables. Per exemple la Llei de patrimoni natural i forestal espanyola crearà un fons de 48 milions d'euros. Aquesta quantitat, és segons Jiménez Beltran cinquanta vegades menor a les plusvàlues que obtindrà una entitat financera per la venda d'una empresa elèctrica. Obtenir els recursos que necessitarien els boscos espanyols no sembla tant complicat, la recepta de l'assessor de l'OSE és fàcil: un impost de 0,04 euros per litre de benzina i 0,10 euros per m3 d'aigua.