'Aquesta sequera serà la situació més crítica que hem patit en democràcia', diu en una conferència
Periodista
31/01/2008 - 00:00
Folch ha advertit que, encara que l'actual període de sequera sigui conjuntural, els problemes de mancança d'aigua esdevindran estructurals en un futur proper si es compleixen les previsions fetes en relació al canvi climàtic.
'Aquesta sequera serà la situació més crítica que hem patit en democràcia. No ens podem ni imaginar que passaria si no poguéssim abastir d'aigua l'àrea de Barcelona durant quinze dies. Mai ha passat res d'aquesta magnitud'. Així de contundent ha començat Ramon Folch la conferència impartida davant el Grup català del Club de Roma. Ell mateix s'ha encarregat d'assegurar que, si bé 'això pot passar, no passarà' doncs prendrem les 'mesures necessàries'. Però també ha volgut recomanar prevenir abans que curar: 's'han de prendre algunes mesures per fer innecessàries unes altres'.
Folch ha advertit que, encara que l'actual període de sequera sigui conjuntural, els problemes de mancança d'aigua esdevindran estructurals en un futur proper si es compleixen les previsions fetes en relació al canvi climàtic, que asseguren que el nostre país va cap a una aridització. L'actual dècada és la més seca dels 140 anys que s'han mesurat. Enguany a Girona hi ha plogut la meitat del que és habitual, i és 'més que probable' –en la terminologia de l'IPCC- que en les properes dècades plogui cada cop menys.
Això en una situació en que la població creix i també ho fa la demanda d'aigua. Actualment aquesta és de 3.120 hectòmetres cúbics (hm3) anuals, i es calcula que el dèficit per la sequera és d'entre 50 i 100 hm3. Un altre problema és que la majoria de població viu on hi ha menys aigua, mentre que a la conca de l'Ebre –per on passa el 60% de l'aigua de Catalunya- hi viu menys gent.
Propostes de llarg abast
Davant d'aquest panorama Folch ha proposat una sèrie de solucions. Primer de tot –i en la línia de la nova cultura de l'aigua- gestionar la demanda, 'doncs no podem demanar tota l'aigua que volem sinó aprendre a viure amb la que tenim', que en aquest cas ha centrat en els usos agrícoles, que representen el 73% de l'aigua utilitzada. 'Som pobres en aigua i hem de fer una estratègia de pobres –ha recordat Folch- o sigui aprofitar bé tots els recursos existents'. En aquest sentit ha felicitat la indústria per 'haver fet els deures' i la ciutadania, doncs l'Àrea de Barcelona consumeix ara menys aigua que fa deu anys i és una de les conurbacions de l'Estat espanyol amb menys consum per càpita.
La segona mesura important per Folch és un ampli programa de reutilització que passi per la millora dels mecanismes de depuració –el que s'anomena tractament terciari- i la construcció d'un sistema de transports en alta. El resultat final seria un 'circuit tancat' que possibilités aprofitar els 650 hm3 que avui s'aboquen al mar. Fer això ja és possible gràcies a un Reial Decret aprovat el 7 de desembre passat –'després de deu anys de sequera' ha recordat- que dóna un marc jurídic a la reutilització.
També ha demanat la connexió de les conques de l'Ebre amb les del Ter-Llobregat, per garantir que es pugui portar la majoria d'aigua on hi ha la majoria de gent i evitar que, en casos com el que es pateix ara, no hi hagi un desabastiment massiu.
Finalment, i quan ja s'hagin pres les altres mesures, la dessalació hauria de servir per regular la demanda, però mai per garantir poder seguir malbaratant-la, doncs el seu procés és energèticament 17 vegades més car, el que el converteix en l'actual marc de puja del preu de l'energia i canvi climàtic 'en insostenible'.
En canvi, el transvasament del Roine ha estat rebutjat del tot per Folch, 'no per motius esotèrics' sinó perquè 'abans de realitzar-lo cal preguntar-se si cal'. Aquest transvasament podria garantir al voltant de 200 hm3 –un 6% de la demanda total i un terç del que es guanyaria amb la reutilització- i amb uns terminis i un cost que quan s'hagi aconseguit 'ja haurem d'haver trobat una altra solució'.
Davant 'un futur pitjor' Folch ha demanat 'imaginació i implementacions tecnològiques per garantir un present millor'. Però per això, ha conclòs, 'no podem permetre que la prudència ens faci pusil·lànimes'.
Folch ha advertit que, encara que l'actual període de sequera sigui conjuntural, els problemes de mancança d'aigua esdevindran estructurals en un futur proper si es compleixen les previsions fetes en relació al canvi climàtic, que asseguren que el nostre país va cap a una aridització. L'actual dècada és la més seca dels 140 anys que s'han mesurat. Enguany a Girona hi ha plogut la meitat del que és habitual, i és 'més que probable' –en la terminologia de l'IPCC- que en les properes dècades plogui cada cop menys.
Això en una situació en que la població creix i també ho fa la demanda d'aigua. Actualment aquesta és de 3.120 hectòmetres cúbics (hm3) anuals, i es calcula que el dèficit per la sequera és d'entre 50 i 100 hm3. Un altre problema és que la majoria de població viu on hi ha menys aigua, mentre que a la conca de l'Ebre –per on passa el 60% de l'aigua de Catalunya- hi viu menys gent.
Propostes de llarg abast
Davant d'aquest panorama Folch ha proposat una sèrie de solucions. Primer de tot –i en la línia de la nova cultura de l'aigua- gestionar la demanda, 'doncs no podem demanar tota l'aigua que volem sinó aprendre a viure amb la que tenim', que en aquest cas ha centrat en els usos agrícoles, que representen el 73% de l'aigua utilitzada. 'Som pobres en aigua i hem de fer una estratègia de pobres –ha recordat Folch- o sigui aprofitar bé tots els recursos existents'. En aquest sentit ha felicitat la indústria per 'haver fet els deures' i la ciutadania, doncs l'Àrea de Barcelona consumeix ara menys aigua que fa deu anys i és una de les conurbacions de l'Estat espanyol amb menys consum per càpita.
La segona mesura important per Folch és un ampli programa de reutilització que passi per la millora dels mecanismes de depuració –el que s'anomena tractament terciari- i la construcció d'un sistema de transports en alta. El resultat final seria un 'circuit tancat' que possibilités aprofitar els 650 hm3 que avui s'aboquen al mar. Fer això ja és possible gràcies a un Reial Decret aprovat el 7 de desembre passat –'després de deu anys de sequera' ha recordat- que dóna un marc jurídic a la reutilització.
També ha demanat la connexió de les conques de l'Ebre amb les del Ter-Llobregat, per garantir que es pugui portar la majoria d'aigua on hi ha la majoria de gent i evitar que, en casos com el que es pateix ara, no hi hagi un desabastiment massiu.
Finalment, i quan ja s'hagin pres les altres mesures, la dessalació hauria de servir per regular la demanda, però mai per garantir poder seguir malbaratant-la, doncs el seu procés és energèticament 17 vegades més car, el que el converteix en l'actual marc de puja del preu de l'energia i canvi climàtic 'en insostenible'.
En canvi, el transvasament del Roine ha estat rebutjat del tot per Folch, 'no per motius esotèrics' sinó perquè 'abans de realitzar-lo cal preguntar-se si cal'. Aquest transvasament podria garantir al voltant de 200 hm3 –un 6% de la demanda total i un terç del que es guanyaria amb la reutilització- i amb uns terminis i un cost que quan s'hagi aconseguit 'ja haurem d'haver trobat una altra solució'.
Davant 'un futur pitjor' Folch ha demanat 'imaginació i implementacions tecnològiques per garantir un present millor'. Però per això, ha conclòs, 'no podem permetre que la prudència ens faci pusil·lànimes'.
Etiquetes:
