[FINESTRA AL MÓN] Dubai: L'islam pragmàtic

Malgrat el que pugui semblar per la seva enorme projecció, Dubai no és un país independent. Des del 1971 configura amb sis estats més els Emirats Arabs Units (EAU) una federació a la qual es va unir un setè emirat el 1972. Els EAU són la conseqüència, com altres països de la regió, del domini britànic durant el segle XIX i bona part del XX. Dubai no és la capital dels EAU, una funció que fa Abu Dhabi. Lliure d'aquesta responsabilitat, ha treballat per adquirir el rang de ciutat cosmopolita, amb una activitat econòmica frenètica, i així convertir-se en un indret estratègic en les rutes entre Europa i Asia. Tampoc és una gran metròpoli com París, Londres o Shanghai. Amb només un milió i mig d'habitants, la voluntat dels seus dirigents és situar l'emirat en el mapa com una destinació de primer ordre. L'aposta és seriosa i la ciutat bull en projectes en aquesta direcció. De moment, es pensa només en els beneficis i ningú parla dels costos, que també hi són. El parèntesi del petroli Fins als anys 60, Dubai era una vila de pescadors i buscadors de perles fins que es va descobrir petroli i l'economia va iniciar una gran transformació. Tot i que els EAU viuen en gran part del petroli, no és així en el cas de Dubai on aquest recurs es va descobrir més tard que a la resta del país. Actualment, els ingressos del cru representen en aquest emirat un 6% del PIB. Dubai té la seva font de riquesa principal en l'immens port franc de Jebel, creat el 1985, i que acull un miler llarg d'empreses provinents de més de 70 països Les empreses no només hi troben un espai lliure d'impostos sinó àmplies infrastructures al seu servei, entre elles l'aeroport internacional. El petroli ha estat, per tant, un parèntesi que ha permès créixer a Dubai però, actualment, gairebé no compta en els plans de futur, atès l'horitzó de declivi que tenen al davant els combustibles fòssils. Les autoritats de l'emirat ho saben perfectament i amb una estratègia presidida pel pragmatisme, volen diversificar la seva economia tot potenciant la logística i la construcció vinculada al turisme i als negocis. Tanmateix, hi ha una certa contradicció en aquesta orientació ja que, si bé el petroli es vol deixar enrera, tots els sectors de futur que es volen potenciar es basen en gran part en un elevat consum energètic on de moment no hi ha gaire lloc per a les fonts alternatives; sigui com sigui l'emirat té com a objectiu situar-se en primer terme en l'economia dels serveis. Megaprojectes Arrreu de la ciutat i als seus voltants s'estan edificant blocs de vivendes, centres comercials de grans dimensions i gratacels destinats a hotels i oficines. Entre aquests edificis en destaca un especialment, promogut per capital sud-coreà, que està previst que ultrapassi el 600 metres d'alçada i que podria arribar fins i tot als 800, unes mesures mai assolides en la construcció. Aquest projecte encara no ha despertat reaccions adverses -potser pel fet de trobar-se en el seu estadi inicial-. En canvi, l'altra gran inversió prevista per als propers anys, un parc temàtic compost per centenars d'illes artificials que vol representar a cada illa un indret del planeta, ja ha rebut opinions desfavorables. El cost del futur parc: 20 mil milions de dòlars. Es pot llegir una important crítica a aquest megaprojecte -amb tots els detalls- en aquest web ambientalista. Però no és l'únic lloc. Fins i tot el web en llengua anglesa d'Al Jazeera, ha informat de la creixent inquietud de grups ecologistes que alerten de la destrucció de l'ecosistema marí prop de les costes de l'emirat com a conseqüència dels treballs d'assentament del futur parc temàtic. En concret, destaca els danys produïts en els esculls de corall -únics a la zona- i en els hàbitats de tortugues marines. Els promotors del parc assenyalen que dins el projectees tindrà en compte l''estímul artificial' (sic) de la vida marina de cara al futur. Coincidència o no, el cert és que la primera setmana de març de 2006 el govern dels EAU i la Universitat que porta el nom del país promouen la Primera Conferència Internacional sobre l'estat de l'Ecosistema del Golf Pèrsic. Les comunicacions també són font d'inquietud. El sistema de carreteres i autopistes es troba en obres de forma constant per atendre la demanda creixent de transport privat. Algunes estadístiques destaquen un fet sorprenent: cada 3 minuts hi ha un accident de cotxe a l'emirat. Sense renunciar a ampliacions de carrils i nusos viaris que pretenen emular els nord-americans, el govern impulsa també la construcció de metro i monorrails de cara a alleugerir el pes d'un problema que, si empitjora, podria posar en qüestió el desenvolupament. La companyia nacional d'aviació per altra banda té tot el suport per convertir l'aeroport de Dubai en un dels més importants del món. La comanda feta l'any passat de 45 airbusos A-380 de gran capacitat -entre d'altres aeronaus- il·lustra a la perfecció el grau d'ambició que mou aquesta política. El model de creixement il·limitat propi d'altres decennis, que a Occident té una oposició cada cop més extensa, és acollit a Dubai amb un entusiasme desbordant. Una dada que ens confirma un cop més que no tota la humanitat viu en el mateix temps subjectiu malgrat compartir el mateix temps objectiu. Las Vegas amb vel L'existència de Dubai trenca certes idees preconcebudes. Un indret on se celebra un festival mundial de les compres i on la febre per la inversió, el luxe i l'oci constitueix l'essència de la vida és també un lloc on la Sharia o Tribunals islàmics formen una de les tres branques del sistema legal conjuntament amb els tribunals civils i penals -tot i que els islàmics només tenen jurisdicció sobre musulmans-. Així per exemple, beure alcohol està prohibit excepte pels no musulmans, de manera que els bars el serveixen com a qualsevol altre país occidental degut a que la majoria de la població és estrangera. Igualment, es tolera la presència d'altres religions però sense que puguin fer publicitat ni proselitisme. Els defensors d'aquesta ciutat-miracle afirmen que el seu èxit econòmic és la prova de la compatibilitat entre Islam i modernitat. El problema és què es vol dir amb aquest darrer concepte. Si la modernitat és la còpia mimètica del consumisme que coneixem però portat a l'extrem, aleshores l'Islam a Dubai és compatible amb la modernitat en el mateix sentit que el comunisme xinès ho és amb el capitalisme. Ara bé, tenint en compte que a l'emirat els partits polítics estan prohibits, l'accés a Internet és restringit, la llibertat d'expressió és molt limitada i es practica la censura, resulta evident que Dubai té certs problemes amb la modernitat en el sentit profund i complet d'aquesta paraula.