[FINESTRA AL MÓN 18] Califòrnia: El final dels horitzons sense límits

Amb més de 36 milions d'habitants, Califòrnia és l'estat més poblat dels EUA. Dos anys després que els nordamericans guanyessin aquest territori als mexicans en una guerra, el 1848, es va trobar or. La notícia va ocasionar una gran onada immigratòria interior que se situa en els orígens de la riquesa i prosperitat del territori, que es va convertir en estat oficialment el 1850. En aquest segle i mig, Califòrnia no ha fet més que créixer, amb una immigració constant i amb un desenvolupament econòmic en tots els sectors de la indústria i els serveis. Entre 1980 i el 2000, l'increment de població ha estat de 10 milions d'habitants. Aquest procés ha anat acompanyat de la creació de grans àrees urbanes que constitueixen el paradigma de la ciutat extensa. Immigració i creixement econòmic han estat durant dècades dos elements que s'han alimentat mútuament fins al punt que cadascun d'ells és causa i conseqüència de l'altre. Califòrnia es beneficia de la seva posició estratègica. A mesura que el nucli de l'economia mundial es desplaça de l'Atlàntic al Pacífic, aquest estat se situa en una posició immillorable com a porta d'entrada al món asiàtic i del món asiàtic a Occident, sense menystenir el paper similar que fa amb Amèrica Llatina que, en aquest cas, ha de compartir amb Florida. Però tots els mèrits de Califòrnia sota la mirada típica del segle XX, constitueixen en els segle XXI un problema. El creixement s'ha produït gràcies a l'alteració de l'ordre natural i en concret dels sistemes hídrics. Grans obres A la segona meitat del segle XX, Califòrnia va experimentar uns ritmes de desenvolupament inèdits en el món capitalista que van generar una visió del món sense limitacions de cap tipus, però avui en dia s'obre camí la consciència de que l'estat explota molts més recursos dels que té disponibles. Aquest fet està molt vinculat al model econòmic. Per exemple, la indústria agroalimentària -que té un pes notable- viu de la mà d'obra barata dels hispans però també d'un bon preu de l'aigua. Els pagesos en consumeixen el 80% del total. Però d'on ve exactament l'aigua? D'una part de les acumulacions que hi ha a la Sierra Nevada i dels rius Sacramento i San Joaquin, dins de l'estat, però una altra part molt important ve del riu Colorado, que fa de frontera entre Califòrnia i Arizona i que és ple d'embassaments. Els anys 40 es va construir el canal artificial que porta l'aigua a Los Angeles des del Colorado amb més de 250 km de llarg i en els 60 es va bastir un gran aqüeducte que transfereix l'aigua del nord al sud de l'estat que medeix 700 km- és a dir una distància més gran que de Barcelona a Madrid. Aquestes obres, entre d'altres, han inspirat a Espanya la visió dels grans transvassaments de la dreta. Amenaces futures La classe política comença a entendre que hi ha algunes amenaces per al subministrament d'aigua a Califòrnia en el futur. Una és general, el canvi climàtic. Un estudi publicat ja fa uns anys 'veieu la referència aquí- advertia de les conseqüències en molts àmbits del canvi climàtic i molt especialment en l'aigua. Si es té en compte que el model de creixement no es posa en qüestió 'amb previsions de 50 milions d'habitant per d'aquí a 20 anys- els episodis de sequera, que ja s'estan produint, cada vegada tindran més impacte. Un informe del Department of Water Resources de l'estat alerta d'aquest escenari on curiosament destaca també els efectes de la reducció d'aigua disponible sobre la generació hidroelèctrica. Cal recordar que l'anterior governador de Califòrnia va perdre les eleccions 'que va guanyar Arnold Schwarzenegger- pels talls en el subministrament que van aixecar un vot de protesta. No menys important és la qüestió del riu Colorado, que és la font principal d'aigua per a set estats. Segons una antiga legislació encara vigent, en cas de sequera, Califòrnia ha de tenir prioritat d'ús de l'aigua degut a les seves necessitats demogràfiques. Tot i així, l'any 2003 Califòrnia va superar el consum l'aigua que li pertocava i la resta d'estats es van queixar al govern federal que va intervenir establint límits a l'assignació californiana. La voluntat de cooperació entre els estats existeix i aquest és un punt positiu, tot i així Califòrnia no pot confiar en el gran riu indefinidament. Hora de rectificar Actualment Califòrnia compta amb un marc de desenvolupament hídric conegut com a California Water Plan que incorpora tots els aspectes de l'aigua inclosos la gestió de la demanda i la recerca d'una major eficiència així com aquells relacionats amb les catàstrofes 'inundacions i greus sequeres-. S'estan portant a terme alguns plans parcials com el CALFED, un programa destinat al delta dels rius San Joaquín i Sacramento i orientat a la restauració ambiental dels hàbitats i de la qualitat de les aigües. La cultura de la sostenibilitat en la gestió de l'aigua s'obre pas i, a l'igual que en la costa mediterrània de la península ibèrica, la dessalinització està guanyant adeptes i projectes. Poc a poc, la gestió ambiental als EUA està canviant els habituals paràmetres de confiança en els recursos il·limitats i Califòrnia n'és un bon exemple. És curiós, però, el gran nombre de vegades que en els documents públics sobre l'aigua, se cita el concepte de canvi climàtic, tenint en compte que en aquest país s'han generat discursos desacreditant-lo des d'instàncies acadèmiques. Com va dir en certa ocasió el científic Joan Oró, resident a Houston durant molts anys: 'Estats Units és gran perquè és capaç alhora del millor i del pitjor'