[FINESTRA AL MÓN 17] Corea del Nord: els perills de l'autarquia

31/07/2006 - 00:00
Corea té una tradició de molts segles com a ens polític però en temps més recents ha estat assetjada i dominada en diverses ocasions per l'Imperi Xinès i pel Japó. Corea del Nord i Corea del Sud són una mateixa nació dividida en dos estats. Aquesta situació té el seu origen en el final de la Guerra Mundial i el repartiment de la península de Corea entre l'URSS -el nord- i els EUA -el sud-. Aquest status, creat el 1945, va sofrir una pertorbació greu el 1950 quan el nord va envair el sud, incitant l'anomenada guerra de Corea, que es va prolongar durant tres anys, amb una forta implicació de les dues superpotències i que va acabar amb el manteniment de la frontera entre els dos estats i en la consolidació de dos règims polítics no ja diferents sinó completament oposats, si bé la consciència de ser un sol país és present tant a Pyongyang com a Seül. Fora de la història Després de la caiguda del comunisme, Corea del Nord ha quedat com un estat aliè al decurs de la història. En el nou context alguns règims comunistes, sense renunciar al poder, han creat les condicions per obrir l'economia al mercat i a la globalització. Ho han fet en menor mesura i cadascú amb el seu model -Xina, Cuba, etc- Però, davant aquesta tendència, Pyongyang ha decidit accentuar els trets que el caracteritzen com el que hi ha de més semblant a un règim aïllat i totalitari: control centralitzat de tots els aspectes de la vida per part de l'estat; culte a la personalitat dels dirigents que, tot i ser una república, se succeeixen per vincle familiar com a les monarquies; tortura sistemàtica amb execucions públiques i centenars de milers de presos polítics. A tot aquest seguit d'actuacions cal afegir-hi un tancament absolut a la influència exterior pel que fa a les comunicacions. Per aquesta raó la informació sobre Corea del Nord és difícil d'obtenir, però això no treu veracitat als informes referents a les pràctiques que aquest estat porta a terme, especialment si confiem en el prestigi d'organitzacions com Amnistia Internacional. Podeu llegir l' informe sobre la situació dels drets humans a Corea del Nord durant l'any 2005 aquí. Malgrat el seu tancament a l'exterior, el punt de vista del govern nord-coreà es pot seguir en anglès en el seu web oficial. Crisi Nuclear L'actual crisi nuclear no és nova. És la intensificació d'un conflicte que té l'origen remot en la guerra freda i l'immediat el 1994 quan Pyongyang va signar un acord amb els EUA per congelar i eventualment desactivar el seu programa nuclear. De fet, des de finals dels anys 60, Corea del Nord havia vingut adquirint míssils i acumulant armes químiques i biològiques. L'acord del 1994, centrat només en la qüestió nuclear, es va considerar trencat el desembre 2002 quan es va saber que el país havia seguit invertint i desenvolupant tecnologia en aquest àmbit orientada, entre altres objectius a finalitats militars. En aquell moment Pyongyoang va expulsar observadors de diversos organismes internacionals. L'any següent, 2003 el país es va retirar del Tractat Internacional de no proliferació nuclear. Immediatament es va iniciar una ronda de converses en què el govern de Corea del Nord va parlar amb representants de Corea del Sud, EUA, Xina, Japó i Rússia per abordar la problemàtica del seu programa nuclear. La quarta ronda d'aquestes converses va tenir lloc a la capital xinesa, Beijing, a l'estiu i la tardor del 2005 i va resultar en una declaració conjunta dels sis estats tot subratllant la desnuclearització de la península de Corea i l'abandonament d'aquest tipus d'armament. Aquesta voluntat implicava la recerca d'un camí de normalització de relacions entre Corea del Nord i la resta de potències. Però aquest acord, com succeeix tantes vegades, no s'ha traduït en una millora de la situació. Corea del Nord ha declarat que té armes nuclears i els darrers llançaments de míssils s'han revelat com una amenaça real, independentment del seu èxit en termes estrictament balístics. Les causes de fons Les causes de la crisi de Corea del Nord no són tant l'expressió d' una voluntat d'hegemonia militar a la regió com d'una important crisi interna de caràcter econòmic -tot i les múltiples hipòtesis, ningú s'atreveix encara a afirmar que aquesta crisi està minant la vinculació de la població amb el règim. El país que ha viscut dècades d'economia planificada al més pur estil soviètic va començar a mostrar els primers símptomes externs de problemes ara fa uns 10 anys, fins al punt que es va generar un flux de refugiats cap a Xina i la demanda d'ajuda internacional. L'autarquia ha fracassat i algunes xifres i informacions- veure la dada- apunten cap a una situació molt greu que podria tenir dimensions catastròfiques. Els informes de la CIA reflectits en el World Factbook assenyalen que els principals problemes ambientals de Corea del Nord són la contaminació de les aigües, la manca de subministrament d'aigua potable suficients; la desforestació i l'erosió i la degradació del sòl. Aquestes condicions en un país tancat a l'exterior amb més de 22 milions d'habitants estarien a la base de la fam i desnutrició. El govern ha actuat contra l'ajuda internacional restringint-la mentre ja porta més d'una dècada de problemes alimentaris. Les decisions del govern d'introduir tímides reformes econòmiques han comportat el creixement de la inflació. Diversos observadors coincideixen a valorar l'actitud de Pyongyang en el terreny militar com una fugida endavant per distreure l'atenció sobre la situació interna tant de cara a l'interior com de l'exterior. Quina sortida? Es molt difícil predir quina serà la sortida de la situació coreana, però alguns elements del conflicte permeten aventurar possibilitats. La situació de Corea del Nord és especial perquè no està relacionada amb el petroli i també per l'ubicació geogràfica. Tot i que el país ha estat situat pel govern Bush en el mateix nivell que l'Iran, aquest darrer estat és un dels principals productors de cru i està inserit en un punt geopolític on la influència nord-americana és notable. En canvi Corea del Nord, a banda ja del tema del petroli, té frontera amb Xina i Washington té moltes reserves, per no dir temor, a possibles operacions militars prop del gegant asiàtic, que està marcant la seva pròpia àrea d'influència, en aquest sentit deixarà actuar aliats com Japó i sobretot Corea del Sud que té molts elements de pressió al seu abast com, per exemple, les aportacions de menjar al veí del nord -especialment, arròs. Tots els ulls s'han girat cap a Beijing. Durant anys Xina ha estat un amic del règim de Pyongang i amb l'obertura cap al capitalisme els xinesos han intentat -amb poc èxit- influir en Corea del Nord perquè iniciés algunes reformes. Xina segueix ajudant el regim nord-coreà i podria fer valer aquest fet per obligar-lo a modificar la seva actitud desafiant. Xina no avala políticament a Corea del Nord però a la vegada tem un possible esfondrament del règim i les conseqüències imprevistes que això tindria en una regió que Beijing vol pacificada per seguir el camí del seu expansionisme econòmic.
AdjuntMida
Image icon Especial:Finestra al món21.68 KB

Relacionats

Butlletí