Finançament ètic i sostenibilitat, nova guia d'educació ambiental

L'Ajuntament de Barcelona ha presentat el número 27 de la col·lecció 'Guies d'Educació ambiental' que porta per títol 'Finançament ètic i sostenibilitat'. Aquesta guia ha estat una iniciativa de FETS-Finançament Ètic i Solidari, una associació que va néixer el 1999 i que reuneix a més de 50 entitats catalanes que tenen l'objectiu de promoure els principis de la banca ètica al nostre país. La fundació és presidida per Arcadi Oliveres. La guia explica com compatibilitzar els interessos econòmics i financers de les persones amb la sostenibilitat i la diferència bàsica existent entre les inversions financeres convencionals i les de caràcter ètic, que se centra en el destí dels diners. Amb aquesta finalitat, la guia presenta un llistat exhaustiu d'aquelles activitats que es consideren en desacord amb els principis ètics dels inversors -que abarquen des d'activitats agressives pel medi ambient fins a d'altres de tipus polític o social que donin suport a la corrupció, la injustícia o la violència-. Igualment s'ha elaborat un llistat d'activitats que estan d'acord amb els principis ètics. En aquesta publicació es deixa ben clara la idea que la banca ètica, al mateix temps que finança activitats amb un impacte social positiu, també té la finalitat de ser viable econòmicament i d'obtenir uns excedents. Per tant, comparteix el principi general de la banca però es fixa estrictament amb l'origen i destí dels diners. La guia mostra un quadre amb exemples de banca ètica per països i proposa una orientació pràctica pel lector interessat tant en invertir en aquest tipus de banca a Catalunya com per aquell que vulgui buscar finançament provinent d'aquests fons. També inclou petits consells a tenir en compte quan es demana un crèdit. Crítica a la banca convencional Ha obert l'acte de presentació de la guia Imma Mayol, tercera Tinenta d'Alcalde i Presidenta de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona. En la seva intervenció ha desvelat que un 11% de la ciutadania de Barcelona coneix les activitats de la banca ètica. Si bé aquesta xifra no és gaire elevada, Mayol ha volgut subratllar que 'un 90% de les persones enquestades no volen que els seus diners vagin a activitats com l'armament o la contaminació, entre d'altres'. Arcadi Oliveres ha pres la paraula a continuació, i en la seva qualitat de president de FETS, ha fet una crítica important a la banca convencional. Ha assenyalat al respecte que 'existeix un descontentament creixent amb la banca perquè només dóna diners als qui ja en tenen' Oliveres ha remarcat que existeix una necessitat de finançament per l'economia social que la banca convencional no cobreix. Ha afegit que 'el volum de guanys que tenen (els bancs) en aquests moments no pot ser ètic'. Finalment, ha dit que molts de nosaltres quan busquem Plans de pensions i altres productes en la banca convencional 'ens convertim sense saber-ho en còmplices del sistema'. A continuació ha intervingut Albert Font, president de la Fundació Un Sol Món de Caixa de Catalunya, que ha dit que la banca ètica està orientada a cobrir les necessitats financeres dels més desafavorits i que aquest és un objectiu que es troba en els orígens d'entitats com les caixes. Aquestes -ha explicat- estan començant a crear productes de banca ètica. Ha conclòs la seva intervenció tot apuntant que: 's'ha fet camí i es va en la bona direcció però encara queda molt per recórrer'. La visió de Jean Paul Vigier La segona part de l'acte de presentació de la guia ha consistit en una breu conferència de Jean Paul Vigier, president de la Federació Europea de Banques Ètiques i Alternatives que ha fet un repàs de l'evolució en el temps d'aquesta modalitat bancària. La història recent de la banca ètica se situa als anys 80 amb experiències simultànies a Europa i al Sud d'Àsia especialment a Sri Lanka i Bangladesh, tot i que Vigier ha esmentat un precedent poc conegut, el cas dels Quakers, comunitat que en el segle XVII va refusar posar diners en l'esclavatge per considerar-lo fora de la seva concepció moral del món. Tot i que en el nostre país l'adjectiu ètic és el que acompanya a aquesta banca alternativa, Vigier ha recordat que en altres països rep denominacions diferents com banca solidària i encara d'altres. El president de la Federació Europea de Banques Ètiques i Alternatives ha recordat que 'aquest fenomen ha nascut i crescut espontàniament i que les diverses iniciatives no havien tingut en principi gaire relació entre elles' Actualment ja no és així i a més hi ha una novetat: l'aproximació del poder polític a aquest tipus d'activitats financeres. Es, per exemple, el cas d'Itàlia amb una iniciativa del parlament que ha sol·licitat al govern del país un reconeixement especial per a la banca ètica. Vigier ha fet una enumeració dels obstacles més importants perquè la banca ètica tiri endavant amb els seus projectes. Són, al seu entendre, la manca d'avantatges fiscals i la inexistència d'una etiqueta o segell -similars als que ja existeixen en qualitat ambiental -per a productes i serveis bancaris que garanteixin una transparència ètica i social. Sobre aquesta darrera possibilitat, Vigier ha dit que la Federació que presideix hi està treballant junt amb la Comissió Europea. Ha destacat també les dificultats amb què topa a l'Europa de l'est i oriental per fer camí, degut al poc reconeixement que tenen iniciatives com les cooperatives perquè van associades als règims comunistes, encara molt desprestigiats en aquesta àrea geogràfica. Jean Paul Vigier ha acabat la seva intervenció amb una proposta i una reflexió. La primera era de cara a pensar en les possibilitats que la banca ètica té en un camp encara verge fins ara per a aquest tipus de finances: la promoció del patrimoni cultural local i la seva associació amb un turisme sensible i respectuós que ajudi a millorar les petites comunitats. Pel que fa a la reflexió, ha recordat que sovint ha hagut de sentir que tot aquest tipus d'activitats són irrealitzables. Vigier ha dit al respecte que 'quan algú diu que una cosa no es pot fer, vol dir en el fons que no la vol fer'.