Europa marca com a objectiu evitar la contaminació dels aqüífers

La Directiva 2006/18 d'Aigües Subterrànies (DAS) deriva de la Directiva Marc de l'Aigua i per aquest motiu sovint també s'anomena com a Directiva filla. Aquest text legal estableix mesures per prevenir i controlar la contaminació de les aigües subterrànies i assolir-ne un bon estat químic. En aquest sentit actua com a complement de la Directiva Marc -que també afecta a les masses d'aigua superficials, costaneres i a les zones humides- en delimitar els límits dels diversos contaminants. La seva aplicació va ser l'objectiu d'unes jornades celebrades a la Casa del Mar de Barcelona els passats 10 i 11 d'octubre. Manuel Varela, secretari general per al Territori i la Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient, va assenyalar tres fonts de contaminació dels aqüífers: l'aplicació inadequada de fertilitzants i plaguicides; els abocaments urbans i industrials; i la seva sobreexplotació i salinització. Noves normes de qualitat Fins al moment els nitrats i els plaguicides han estat les substàncies 'relativament' més controlades per l'existència de directives o regulacions específiques, tanmateix segons Varela hi ha altres substàncies que cal tenir molt en compte. Es tracta dels sulfats, metalls com el manganès, el ferro i l'arseni -algunes vegades a causa de processos naturals- així com les fugues de gasolineres i els processos de salinització. Tot i així ni en nitrats ni plaguicides s'ha aconseguit els resultats que buscaven les seves regulacions. En el primer cas Varela n'assenyala com a causa el fet que socialment no es percep com un problema, ja que els efectes sobre la salut han estat bastant limitats (més informació aquí). Philippe Quevauviller, de la Direcció general de Medi Ambient de la Comissió Europea, ha presentat els aspectes més destacats de la nova Directiva. Respecte als nitrats el límit se situa en 50 mg/l mentre que pels plaguicides -i llurs productes de reacció- es considera un màxim de 0,1 ppm per a una sola substància i 0,5 pel seu conjunt. Antoni Munné, de l'Àrea de Planificació de l'Agència Catalana de l'Aigua ha volgut posar sobre la taula un interessant argument: 'el límit de 50 mg/l de nitrats no té sentit en rius mediterranis amb poca capacitat de dilució i alimentats bàsicament d'aqüífers'. Per Munné caldria establir un valor màxim pels països mediterranis de tan sols 10 mg. Per les altres substàncies, la DAS estableix uns criteris per tal que cada estat membre fixi els seus valors màxims. Així mateix, en cada estat se seleccionaran aquelles substàncies que es considerin perilloses pels seus aqüífers. Tanmateix, la Directiva obliga a incloure una sèrie d'elements com l'arseni, el cadmi, el plom, l'amoni, els clorurs, els sulfats, compostos organoclorats i la conductivitat. Tal com s'apuntava anteriorment una massa d'aigua subterrània es considerarà que té un bon estat químic quan no se superin els límits de totes les substàncies incloses a la Directiva en cap dels seus punts de control o bé que malgrat succeeixi aquesta circumstància, una investigació adequada confirmi que no existeixen riscos ambientals a nivell global, es compleixi els requisits per a les aigües potables i no s'impedeixi cap dels usos habituals. La complexitat dels plaguicides Un altre dels elements que més afecten a les aigües subterrànies són els plaguicides. Es considera plaguicida tota aquella substància química d'origen natural o sintètic que s'utilitzi per controlar plagues. Poden ser insecticides (control d'invertebrats), herbicides (control de plantes) i fungicides o bactericides (control de microorganismes). Per Félix Hernández, de l'Institut Universitari de Plaguicides i Aigües (IUPA) de la Universitat Jaume I de Castelló, la problemàtica d'aquests compostos rau en la seva diversitat química i en la seva persistència; així com la generació de productes de transformació i la dificultat analítica per a la seva determinació. Així mateix, el seu comportament està molt condicionat per les característiques del sòl, de tal manera que un mateix plaguicida en localitzacions diferents pot presentar comportaments molt o poc perillosos pel medi. La DMA -aprovada l'any 2000- tan sols assenyalava la necessitat d'avaluar 14 compostos. Cal tenir en compte que no existeixen mètodes universals de detecció i que els més desenvolupats tan sols poden localitzar la presència d'entre un i dos centenars de compostos. En canvi, es calcula que la xifra se situa en vora 1.000 plaguicides. A banda de la dificultar d'elegir les substàncies que es volen analitzar també hi ha la problemàtica dels metabòlits o productes derivats. De fet, en un projecte realitzat al País Valencià s'han trobat més diversitat de subproductes que no pas de compostos originals. 'Jo em poso malalt quan un laboratori diu que una aigua no té plaguicides. Això no es pot saber!' afirma Fernández. I afegeix: 'com a molt pots dir que de la cinquantena de plaguicides que hem analitzat, no n'hem trobat cap'. D'altra banda, l'investigador de la Universitat Jaume I també critica la homogeneïtat de les llistes utilitzades. 'No té cap sentit que la llista de Girona serveixi per a Alacant' exemplifica. Per Fernández, caldria revisar molt a fons els criteris per a elaborar-les ja que, al seu criteri, 'són poc acurats'. Així mateix, considera 'curiós' que es tendeixi a analitzar més els fungicides i insecticides quan els herbicides tenen un major risc de contaminar les aigües subterrànies ja que són més persistents. Per Fernández la notícia esperançadora és el desenvolupament de metodologies d'screening o escombratge, que a partir de substàncies diana, podran determinar centenars de compostos amb un segon anàlisi. Altrament, l'aplicació de la Directiva reduirà el número de substàncies de 1.000 a 400. Tanmateix, cal tenir en compte la seva persistència ja que encara que no es comercialitzin continuaran durant anys en els aqüífers. Els contaminants emergents Damià Barceló, del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), va voler mostrar la importància dels denominats contaminants emergents. Es tracta d'aquelles substàncies que no estan regulades per cap tipus de legislació però que se sospita que poden afectar tant als ecosistemes com a la salut humana. Els principals elements d'anàlisi són els analgèsics, els antiepilèptics, els reguladors del colesterol, els antisèptics i els additius de la gasolina. També alguns compostos que formen part dels detergents -els surfactants- són motiu de preocupació. En aquest darrer cas estudis al riu Anoia han demostrat que poden convertir les carpes mascles en femelles. El gran repte pels contaminants emergents és segons Barceló analitzar quines conseqüències per a la salut humana suposen aquest tipus de compostos. Al mateix temps, es treballa en desenvolupar metodologies de depuració per tal d'eliminar-ne el major percentatge possible i evitar-ne els riscos associats.