Europa es posa les piles per recuperar la biodiversitat

27/06/2022 - 16:11

La Comissió Europea va adoptar aquest 22 de juny diverses propostes capdavanteres que tenen per objectiu restaurar els ecosistemes del continent i recuperar la natura i la biodiversitat, de les terres agrícoles als mars, els boscos i els entorns urbans. A més, la CE també proposa reduir l’ús i els riscos dels plaguicides químics en un 50% el 2030 com a molt tard. Unes propostes fermes per continuar en el camí del Pacte Verd Europeu per millorar la resiliència i la seguretat del subministrament d’aliments a la UE i al món.

Prevenir el col·lapse ecosistèmic

La proposta de Llei de Restauració de la Natura vol evitar el col·lapse ecosistèmic i prevenir els pitjors efectes del canvi climàtic. Restaurar aiguamolls, rius, boscos, herbassars, ecosistemes marins, entorns urbans… és crucial i rendible perquè beneficia la seguretat alimentària, la resiliència climàtica, la salut i el benestar. A més, pel que fa als plaguicides, es reduirà la petjada ambiental del sistema alimentari de la UE, protegint la salut i el benestar de les persones i mitigant els efectes econòmics del deteriorament del sòl i el declivi dels pol·linitzadors.

Així, la CE proposa la primera legislació de la història que vol explícitament restaurar la natura i reparar el 80% dels hàbitats d’Europa que estan en mal estat. En virtut d’aquesta llei, tots els estats membres estarien subjectes a objectius vinculants, amb la mirada posada a abastar com a mínim el 20% de les zones terrestres i marines de la UE abans de 2030 i ampliar-ho a tots els ecosistemes que necessitin restauració abans del 2050.

 

Una restauració que no està renyida amb els interessos econòmics

La llei estendrà les experiències existents en renaturalització, replantació, enverdiment de ciutats i infraestructures, reducció de la contaminació… La CE, però, deixa clar que “restauració” no és el mateix que “protecció” i que, per tant, les mesures no comporten necessàriament crear noves zones protegides. De fet, la restauració no exclourà l’activitat econòmica sinó que vol aconseguir conviure i produir conjuntament amb la natura.

De fet, els beneficis de la restauració afecten tota la societat, però especialment els qui depenen directament de la natura pels seus mitjans de subsistència, com ara pagesos, professionals forestals i pescadors. Els beneficis de la inversió en restauració de la natura es calculen en entre 8 i 38 euros per cada euro invertit, gràcies a serveis ecosistèmics que contribueixen a la seguretat alimentària, la resiliència dels ecosistemes, la mitigació del canvi climàtic, la salut… a més, és clar, del seu valor cultural i recreatiu.

Frenar el declivi dels pol·linitzadors

Així, la nova llei fixarà objectius i obligacions de restauració, prioritzant els ecosistemes amb més potencial de capturar diòxid de carboni i prevenir o reduir els efectes dels desastres naturals com les inundacions. Es basarà en la legislació existent però abastarà tots els ecosistemes, no només els protegits, i comptarà amb un finançament considerable, ja que el marc financer plurianual actual compta destinar uns 100.000 milions d’euros a despeses en biodiversitat.

Entre els objectius concrets hi trobem revertir el declivi de les poblacions de pol·linitzadors i augmentar-les; aturar la pèrdua d’espais verds urbans i recuperar-los, amb un augment del 5% el 2050 i una cobertura mínima de dosser arbori del 10%, a més d’un guany net d’espai verd integrat als edificis i infraestructures; incrementar la biodiversitat als ecosistemes agraris; restaurar i rehumidificar les torberes; augmentar la biodiversitat dels boscos; restaurar els hàbitats marins i els animals que hi viuen o eliminar les barreres fluvials de manera que, el 2030, s’hagin convertit com a mínim 25.000km de riu en rius de flux lliure.

 

Obligacions pels estats

Per aconseguir-ho, la llei europea exigirà a cada estat un Pla Nacional de Restauració elaborat amb la comunitat científica, les parts interessades i la ciutadania, i es preveuen normes específiques pel que fa a la governança per tal de millorar la formulació de polítiques públiques perquè tinguin en compte la bioidiversitat, el canvi climàtic i els mitjans de subsistència.

Pel que fa als plaguicides, davant la preocupació pels seus efectes en la biodiversitat i en les persones, la CE proposa normes clares i vinculants per reduir en un 50% l’ús de plaguicides químics, endurir la normativa sobre el control de plagues respectuós amb el medi ambient, amb els químics com a últim recurs i la prohibició de tots els plaguicides a les zones sensibles com ara espais verds, zones de joc infantil, escoles, instal·lacions esportives i espais protegits pel seu valor ecològic.

A més, la CE també contempla un paquet de polítiques de suport als pagesos i altres usuaris en la transició a sistemes de producció d’aliments més sostenibles, com ara assegurar que es compensen les despeses relacionades amb la implementació de les noves normatives durant cinc anys, mesures més fermes per amplicar l’oferta d’alternatives biològiques i de baix risc, recerca i desenvolupament per donar suport a les noves tecnologies i tècniques i un Pla d’Acció sobre Agricultura Ecològica per assolir els objectius en matèria de plaguicides.

També en la línia de l’ús sostenible de plaguicides, la CE proposarà aviat una mesura que respon al compromís de tenir en compte les consideracions ambientals a nivell mundial a l’hora de decidir el nivell màxim de residus permès als aliments. Així, els aliments importants que continguin residus mesurables de substàncies prohibides, amb el temps no s’haurien de comercialitzar a la UE, contribuint a un cercle virtuós i esperonant països tercers a limitar-los o prohibir-los.


 

Relacionats

Notícia

Les entitats i els ciutadans que vulguin gestionar un hort urbà, un jardí o un espai de biodiversitat ja poden presentar els projectes per al concurs públic d’adjudicació de set terrenys municipals situats en diferents districtes de la ciutat. Aquesta iniciativa forma part del programa “Mans al verd” per corresponsabilitzar la ciutadania en la promoció i la cura dels espais verds i la biodiversitat.

Notícia

Per ara, els experiments realitzats a l’IRTA la Ràpita demostren que els pops de més d‘un quilo capturen crancs de totes les mides disponibles al medi. L’estudi forma part projecte ECESIS, que té l’objectiu conèixer l’ecologia del cranc blau, els impactes en els ecosistemes natius i el control exercit pels depredadors i l’explotació pesquera.

Notícia

L’IDAPA, l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya i la Universitat de Lleida organitzen el Congrés, que se celebrarà aquest octubre i comptarà amb 3 seus, el Pont de Suert, Amposta i Igualada.

Butlletí