Es presenta una guia per al reciclatge de les aigües grises

Sostenible.cat
24/11/2011 - 00:00
Guia española de recomendaciones para el reciclaje de aguas grises vol ser un document de referència per a tots els agents implicats en l'aprofitament de les aigües grises, que són aquelles aigües residuals que es generen principalment en la vida quotidiana a la llar, ja sigui en el bany o en el rentat de roba, excloent-hi les que provenen de l'inodor (aigües negres). La guia s'ha presentat en el decurs d'una jornada tècnica celebrada a Barcelona per Aqua España, associació que agrupa a empreses de tractament i control d'aigua.
Segons Jordi Lluis Huguet, representant d'Aqua España, "som en un país amb un estrès hídric creixent, on disminueix contínuament la disponibilitat d'aigua dolça". En aquest escenari és imperatiu reutilitzar i per fer-ho cal disposar de les eines adients. La guia aporta criteris per al disseny de les instal·lacions i dels equips, mètodes de manteniment, i fa propostes sobre els requisits de qualitat que han de reunir aquestes aigües. Tot això per a diferents tipologies de vivendes i també per poliesportius, indústries i grans superfícies.

Huguet ha remarcat que aquesta guia no es cap document definitiu ja que en aquest àmbit l'avenç tecnològic i les innovacions se succeeixen a força velocitat. Ha dit, en aquest sentit, que "serà una guia en revisió permanent per estar al dia de les noves tecnologies, estudis i experiències". També ha reclamat que l'administració reguli aquest àmbit. Actualment hi ha un buit legal a nivell europeu, espanyol i autonòmic. L'excepció és l'àmbit local, on s'estan adoptant normes de manera incipient sobre la qüestió.

La recuperació de les aigües grises té un gran interès en un escenari present i futur, amb episodis recurrents d'escassetat, ja que poden ser reciclades i utilitzades pel rec de jardins, la neteja de vies urbanes, o en les cisternes dels lavabos. Aquesta pràctica és habitual a altres països europeus i a Amèrica del Nord, però excepcional a Espanya i a Catalunya.

La visió des de l'administració
Laia Nuñez
, tècnica de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i Irene Corbella, responsable de l'àrea de Salut Ambiental de l'Agència de Protecció de la Salut, han descrit les possibilitats i les limitacions del marc tècnic i administratiu del reciclatge d'aigües grises a Catalunya.

Segons Nuñez, el fet que la planificació hidrològica no sigui competent en l'àmbit de l'edificació "no és cap impediment per establir mecanismes de coordinació que promoguin l'aprofitament de les aigües grises en un objectiu general d'estalvi".  El Pla de Gestió del Districte de la Conca Fluvial de Catalunya esmenta les aigües grises en un dels seus articles.  L'ACA ha participat en la redacció de la guia i ha elaborat estudis sobre la percepció social del tema.

Irene Corbella ha fet un repàs a nivell internacional pel que fa als criteris tècnics que s'utilitzen en relació a les aigües grises, un seguit de consideracions que estan recollides en l'estudi de l'Organització Mundial de la Salut  Overview of Greywater Management. Corbella ha conclòs que, si bé hi ha presència de contaminació microbiana en aquestes aigües, el risc per a la salut humana es pot superar a través d'una gestió adequada, i que per tant "són aigües que constitueixen un recurs vàlid".  Aquesta gestió passa per l'aplicació de plans de seguretat amb mesures com evitar les connexions creuades entre la xarxa d'aigües grises i la d'aigua potable.

L'escenari municipal
Enric Coll,
tècnic de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, ha explicat la situació de les aigües grises en l'àmbit de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibiltat. Els membres de la xarxa tenen una referència destacada des del 2005 amb l'ordenança tipus d'estalvi d'aigua que cada municipi adapta a les seves necessitats. Dels 50 municipis que han fet una ordenança, 26 han adoptat mesures per promoure l'ús de les aigües grises. Aquest aspecte, per tant, es contempla en un marc més general. Coll ha anunciat que el 2012 es revisarà l'ordenança tipus i ha exhortat als agents del sector -del qual el públic n'era una representació- a realitzar una reflexió conjunta per avançar en aquest tema.

Meritxell Cuyàs, representant de l'ajuntament de Sant Cugat del Vallès ha relatat l'experiència en aquest municipi  que fa 10 anys ja va prendre la iniciativa, a través d'una ordenança, per estimular el reaprofitament de les aigües grises. Una dècada després, 17.000 usuaris es beneficien d'aquest sistema, en un municipi que té uns 80.000 habitants. Cuyàs ha dit que, l'ajuntament ha estimat un estalvi anual d'uns 260.000 metres cúbics d'aigua. I ha afegit que, entre l'any 2001 i el 2010, el consum d'aigua domèstica s'havia reduït en un 20%.  Ha reconegut que no tota aquesta reducció es pot atribuir a l'extensió de les instal·lacions per aprofitar aigües grises, però ha subratllat "que hi havien contribuït".

Qualitat en funció de l'ús
Les aigües grises no presenten la qualitat de l'aigua de boca. De fet, són aigües amb una composició complexa i molt variable segons la procedència. Així ho ha comentat Miquel Rovira, responsable de l'Àrea de Tecnologia Ambiental del Centre Tecnològic de Manresa. El punt clau és que els controls i anàlisis avalin que l'aigua sigui adequada per a l'ús que es determini com, per exemple, el reg de parcs i jardins. Rovira ha dit que el repte és buscar "els paràmetres més rellevants que, amb el mínim cost i temps, permetin identificar la qualitat de les aigües".  Per la seva banda, Albert Soriano, representant de l'Associació de Gremis d´Instal·ladors de Catalunya ha fet èmfasi en una altra mancança, a banda de la legal, que frena el desenvolupament de la reutilització de les aigües grises: "el dèficit de professionals que puguin instal·lar els sistemes i fer-ne el manteniment".  Com a factor favorable ha assenyalat el cost energètic inferior que tenen aquests sistemes respecte als de dessalació de l'aigua.

La reutilització de les aigües grises és una acció que participa de la filosofia del Cradle to Cradle, tal com ha indicat Ignasi Cubiñà, cofundador de Ecointelligent Growth perquè se centra "en mantenir la qualitat de l'aigua i no la considera un residu". Cubiñà ha dit que l'ús d'aquestes aigües guanya prestigi ja que està sent reconegut per certificacions en edificació sostenible que aporten un alt valor afegit, com són BREEAM o LEED.

Relacionats

Acte
15/02/2024 - 00:00
Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Acte
31/01/2024 - 10:00
CaixaForum Macaya (Passeig Sant Joan, 108, Barcelona)

Butlletí