Es presenta el Mapa de l'Amiant de Badia del Vallès a la ciutadania

03/08/2021 - 09:00

Unes 300 persones van assistir el passat 22 de juliol la presentació del Mapa de l'Amiant a la ciutadania, que va tenir lloc el 15 de juliol a la tarda a les pistes del Complex Esportiu de Badia. En l'acte van intervenir l'alcaldessa de Badia del Vallès, Eva Menor; la representant de la Comissió de l'Amiant, Amalia Frutos; el president de l'Associació de Veïns, Juan José Díaz, i el responsable de l'estudi, Lluís Mallart, que també van respondre les preguntes de la ciutadania.

L'alcaldessa de Badia va agrair que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, assistís, al matí, a la roda de premsa de presentació del Mapa de l'Amiant i va lamentar que no hi hagués més concreció per fixar data a la retirada de l'amiant: "Vull agrair la presència del president de la Generalitat, que ja és la segona vegada que ens visita en menys d'un any, i que avui ens ha transmès el seu compromís ferm per a la retirada de l'amiant de Badia i de Catalunya; m'hauria agradat que aquest compromís es concretés en un calendari d'actuacions, però vull donar-li un vot de confiança respecte a què complirà amb el seu compromís; necessitem tota la col·laboració de la Generalitat i de la resta d'administracions per fer efectiva la retirada de l'amiant i cal fer-ho ja, sense més dilació".

La representant de la Comissió de l'Amiant, Amalia Frutos, va explicar els orígens de la Comissió i va concloure que "tenim clar que és un problema de ciutat i que no podem permetre que els nostres infants continuïn respirant aquest aire".

A continuació, el president de l'Associació de Veïns, Juan José Díaz, va indicar que el següent pas és el finançament de les accions: "Ara ha arribat el moment de lluitar per aconseguir el finançament, per part de les administracions, del cost d'extracció dels elements d'amiant".

El responsable del Mapa de l'Amiant, Lluís Mallart, va indicar que és "urgent" actuar a Badia perquè a cap altra ciutat s'ha detectat un índex de degradació de l'amiant tan elevat. "Per aquest motiu cal actuar des del punt de vista tècnic, i local, comarcal i autonòmic, per intentar aconseguir els 4 milions d'euros necessaris per retirar l'amiant de Badia".

A continuació es va obrir un torn de preguntes, que van respondre Eva Menor i Lluís Mallart.

 

Badia, experiment de reconstrucció

L'alcaldessa de Badia va afirmar que "la Generalitat, a més de tenir la responsabilitat com a administració amb la competència d'habitatge, té una responsabilitat moral com a promotora del parc d'habitatges de Badia, per la qual cosa ha de tenir un paper rellevant en la retirada". En aquest sentit, va concloure dient que "he pogut transmetre al president de la Generalitat que, igual que Badia va ser un experiment de construcció a l'època franquista, ara ha de ser un experiment de reconstrucció en l'etapa democràtica; és un missatge polític important que es puguin retirar molts elements d'aquella època i, entre ells, l'amiant".

 

Retirada de l'amiant amb confinament dinàmic

Lluís Mallart va explicar el procediment per retirar l'amiant de les galeries sense desprendre fibres a l'aire: "recomanem la retirada amb confinament dinàmic, creant bombolles verticals amb depressió atmosfèrica suficient perquè els operaris puguin trencar el material i embolcallar-lo per treure'l sense que cap persona respiri ni una fibra d'amiant".

El responsable de l'estudi va explicar que cal fer de manera urgent una mesura pal·liativa en les galeries de blocs de 16 i de 5 pisos fins que no es faci la retirada, que és encapsular la part interior dels elements d'amiant amb un producte que eviti que es desprenguin fibres, fins a la retirada definitiva.

 

Cal aplicar mesures pal·liatives abans que acabi l'any

Respecte a aquestes mesures pal·liatives, l'alcaldessa de Badia va dir que "li he comentat al president de la Generalitat que cal fer-les abans de finals d'any; confiem que ens arribi l'aportació dels 400.000 euros necessaris. Si no, ho farem nosaltres, demanant un crèdit o com sigui, perquè aquesta intervenció és urgent i l'hem de fer enguany".

 

Prioritats: primer, les galeries de 16

Lluís Mallart va explicar les prioritats en funció de la degradació de l'amiant: "la mitjana de l'índex de degradació a les galeries se situa en 102, i a les cobertes, en 50, això implica que hem de començar per les galeries i, entre elles, primer per les de 16 plantes, perquè, a mesura que pugem de cota, les mostres tenen una major presència d'amiant; hem de començar per les galeries de 16 i, després, per les de 5 pisos".

Un cop respostes les preguntes de la ciutadania, va finalitzar l'acte. El pots veure íntegrament en el vídeo que acompanya aquesta notícia.

 

Relacionats

Article

L’objectiu del projecte és disposar de més informació sobre la qualitat de l’aire a escala local i així facilitar la presa de decisions en termes de mobilitat, espai públic i salut. Aquests sensors, que estaran instal·lats a tots els districtes de la ciutat, dibuixaran un mapa dinàmic de qualitat ambiental per cada tram de carrer.

Opinió

L'aposta per consumir de proximitat no ha de ser només per reduir el transport, ha de ser també per tenir un control i una influència sobre com es produeix l’aliment, les condicions socials i les tècniques de cultiu sostenible que com a consumidors hem d’exigir i de les quals n’hauríem de tenir més informació.

Article

L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès organitza un cicle de documentals i debats sobre emergència climàtica i alimentació. L’objectiu és  donar a conèixer les seves causes i conseqüències i donar eines per lluitar-hi.

Butlletí