Erik Assadourian: 'Europa ha d'exercir pressió diplomàtica sobre els Estats Units'

17/09/2007 - 00:00
Erik Assadourian treballa des de fa cinc anys pel Worldwatch Institute, organització difusora de la publicació anual 'Vital Signs' (Signes Vitals), del qual Assadourian n'és el director enguany. Llicenciat en Psicologia i Religió i en Antropologia pel Darmouth College, Assadourian ha emprat els seus coneixements per analitzar la gestió medioambiental des d'una perspectiva social. Especialista en àrees com el consum, la responsabilitat social empresarial, el canvi cultural i les comunitats sostenibles, Assadourian féu una recerca psicològica a l'Índia i va treballar a la República Dominicana en investigacions sobre publicitat, per observar de quina manera es relacionen dos ítems: consum i sostenibilitat. Les conclusions? La cultura dominant, basada en el consum pot arribar a ser una amenaça per un model de vida més just i sostenible. Coodirector de la publicació 'L'estat del món 2005' i del Projecte de Seguretat Mundial, Assadourian va treballar per al grup de recerca sobre Interès Públic dels Estats Units com a organitzador ambiental. És el director de la publicació Signes Vitals 2007-2008.
Més informació sobre l'informe 2007, aquí. En la publicació 'Signes Vitals 2007-2008' es remarca que el temps per aturar un canvi climàtic catastròfic s'està esgotant. Quines mesures immediates ens calen? Bé, jo diria, la manera en què usem l'energia, d'on la traiem, per descomptat que l'energia fòssil representa un problema enorme. El fet d'usar i generar energies fòssils contribueix a fer que s'agreugi el canvi climàtic. El consum de carn, per exemple, també és un altre dels factors que també contribueix al canvi climàtic. Però, al cap i a la fi la pregunta que ens hem de fer és perquè?Perquè estem consumint tantes energies fòssils, perquè mengem tanta carn. La resposta es troba en la nostra cultura. La cultura del consum. I hem de mirar enrere per veure com canviem aquesta cultura, per tal de convertir-nos en més sostenibles. I per respondre a això, ens cal velocitat, per a difondre una cultura diferent. A llarg termini, la solució pot passar per una reeducació cultural; una regulació en temes publicitaris. Però a curt termini, el què crec que és realment necessari per disminuir el canvi climàtic és un moviment ciutadà, ens calen uns models per a aquest moviment. Com el moviment dels drets civils dels Estats Units. Com el moviment dels indis independents. Això vol dir que ens caldria que la gent de tot el món pressionés als governs per canviar les coses. Caldria pressionar als EUA per dir-los: 'Ei, heu d'esdevenir uns líders en l'aturament del canvi climàtic'. Que la població dels EUA realment intervingués en un procés per al canvi. També la població de Xina, a Àsia, a arreu del món caldria una àmplia intervenció popular. Si els EUA, que emeten una cinquena part de gasos d'efecte hivernacle no aturen aquesta tendència, les potències emergents els imitaran. Vostè creu que la llei hauria de prendre part en la qüestió del canvi climàtic i regular de manera taxativa amb una multa als països que, com els Estats Units, no volen reduir les emissions de C02 ni complir les mesures del protocol de Kyoto? Absolutament. Necessitem que els països mediadors facin més pressió diplomàtica cap a EUA. La finestra per frenar el canvi climàtic està desapareixent. Com més temps passa, més difícil és canviar el xip. Costarà més i més diners ajudar a fer front a tots els desastres naturals que se succeeixin,un tornado, una inundació a Anglaterra, etc. El govern anglès, en comptes de destinar els diners a canviar la manera de com ells creen energia, o de reestructurar l'economia, es concentren només en corregir les conseqüències de les inundacions, sense tractar el problema d'arrel . Hem d'actuar per frenar el canvi climàtic en aquests moments, posar pressió als governs perquè canviïn les coses.I sé que això no és fàcil i potser fan por les recessions econòmiques que puguin venir si la UE fa pressió diplomàtica als EUA. Però, amb tot, això és molt menys perillós que un col·lapse complet de l'economia d'aquí a deu o quinze anys, a causa dels desastres del canvi climàtic. A quines conclusions ha arribat l'informe anual del Worlwatch Institute enguany? Cal un canvi de model cultural per tal d'assolir l'objectiu principal: aturar l'escalfament global del planeta. La tendència és pessimista: aquest estiu hem vist nombrosos exemples a Europa amb els incendis a Grècia i les Canàries i amb les inundacions a Anglaterra. I els desastres ambientals se succeiran si no tallem el cercle viciós de consum en excés que ens marca la publicitat. El consum de cotxes augmenta any rere any, igualment com el d'ous i carn. Consumim més del què necessitem i això és a causa de la informació errònia que se'ns dóna. Estic segur que la majoria de la gent voldria tenir una dieta sana i defugir l'obesitat que abunda als EUA, però darrere hi ha gent interessada en què mengem hamburgueses i comprem més i més automòbils.I cal recordar que la producció ramadera va representar gairebé una cinquena part de les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle. I això, evidentment és nociu tant per al planeta com per a la salut humana. És clar que hi ha exemples encoratjadors que l'estudi 'Signes Vitals 2007' ens descriu, com l'augment de l'ús d'energia solar i eòlica. Però no obstant cal seguir treballant en la difusió i sensibilització del problema. Sobretot en la gent jove, que són un públic en expansió i que representen els personatges importants del demà. Avui dia hauríem de radicalitzar el concepte de 'sostenibilitat' impedint que productes que són nocius per al medi es faci pasar per sostenibles, com és el cas dels biocombustibles? El què de veritat em sembla radical és no fer res davant del canvi climàtic. Deixar que les coses continuïn igual com estan anant. Cada cop hi ha menys marge d'acció i nosaltres som la darrera generació que podrà triar si actuem per evitar l'escalfament global o sucumbim a ell. Els nostres fills i néts ja no tindran més remei que viure en les condicions d'herència que nosaltres els haurem deixat. L'ús de combustibles fòssils deteriora el medi ambient, però l'ús de biocombustibles també comporta la tala de molts boscos i selves tropicals a Indonèsia, Malàsia i algunes zones de l'Àfrica i el Brasil. Quina és la solució? L'energia solar és una alternativa a considerar, ja que podria solventar molts problemes de manera molt ràpida. El gas natural que usem de manera individual és excessiu i ens calen subvencions del Govern per estalviar i incorporar noves energies a la llar. La solar, és una energia amb una tecnologia molt simple, que funciona amb plaques i panells, però podria arribar a ser molt productiva si la incorporéssim arreu. Això requereix d'educació, d'inversió. Perquè creu que l'energia solar no és tan popular com els biocombustibles? Bé, penso que en part, qualsevol cosa que sigui nova, és atractiva, comercial, emocionant, i les empreses ho veuen com una oportunitat de fer més diners, encara que no sigui tan ecològica i sostenible com sembla. I aquesta sèrie de productes que porten l'etiqueta de 'bio' com els biocombustibles, etc, doncs es venen molt bé. D'altra banda, és cert que l'energia solar és una molt bona solució però és més cara. Al Gore va suggerir , fa sis mesos, que es podria tenir en un suplement hipotecari per la gent que volgués crear sistemes sostenibles per a les cases, actualment hi ha una corporació nova que ajuda a incorporar aquestes tecnologies sostenibles a les nostres llars. Bush celebrarà una cimera internacional sobre el clima a Washington, creu que és el moment de demanar-li més responsabilitats i resultats i retreure-li que es rebutgessin el Protocol de Kyoto l'any 2001? I tant que sí. De fet, no és cap paradoxa que Bush ara faci aquesta conferència, ja que és només una estratègia dels seus relacions públiques. De totes maneres, ara més que mai se li ha de fer pressió.

Relacionats

Butlletí