En sabem molt, però no fem prou

Són vora 2.000 pàgines amb les conclusions més recents sobre les causes i les conseqüències del canvi climàtic a Catalunya. I a més de l'edició en paper, el aquest 2n Informe ja es pot descarregar gratuïtament. L'han elaborat un total de més de 90 autors coordinats pel físic Josep Enric Llebot, i 50 revisors externs garanteixen el rigor científic. El document vol ser un referent, com ja ho va ser el primer informe -elaborat de forma pionera a l'Estat espanyol- l'any 2005.

Segons Llebot, la gran diferència és que aquest segon document té una base científica molt més sòlida, i el que aleshores eren intuïcions, són ara constatacions. Com la tendència d'escalfament, per exemple. I, a més, aquest nou informe va un pas més enllà i dibuixa els escenaris previstos per al futur.

Evidència científica: les xifres no enganyen
Entre 1950 i 2008, la temperatura mitjana anual s'ha incrementat a Catalunya a un rime mitjà de +0,21 ºC per dècada, amb pujades més significatives a l'estiu. I les precipitacions al llarg del segle XX van descendir un 1% en general, un 22% al mesos de primavera i de manera més accentuada des de 1970.

I hi ha més dades: un 30% de l'àrea de Catalunya ha experimentat un augment de la ratxa seca, el nombre de nits tropicals creix acceleradament des dels anys 80 i s'incrementen també els dies consecutius per any amb temperatures màximes superiors als 25 graus.

Pel que fa a les emissions de gasos, l'informe treballa amb dades recollides fins al 2008, de manera que encara no reflecteix la reducció que ha tingut lloc arran la crisi econòmica. Però les tendències que recull són ben evidents. Entre 1990 i 2007 havien augmentat un 43,2%, i el sectors que més hi contribueixen són el transport (28,1%), les indústries de manufactura i construcció (21,2%) i les del sector energètic (14,4%).

Les previsions són d'un augment d'uns dos graus centígrads -la mateixa que s'espera globalment a la resta del món- per a mitjans d'aquest segle, un increment important de les temperatures a l'estiu, sobretot en la segona meitat del segle, i un clima més irregular. Però l'informe es mostra optimista respecte del futur de les emissions, i confia que la implantació dels vehicles elèctrics (sempre que es carreguen amb energia renovable) suposarà una davallada molt destacada en el consum de combustibles fòssils a Catalunya.

Els efectes ja es deixen notar
Aquest segon informe remarca que l'aparició de la primavera s'ha avançat i l'arribada de l'hivern s'ha retardat, de manera que el període vegetatiu s'ha perllongat uns 4 dies per dècada durant els darrers cinquanta anys. I això ja es nota, per exemple, en els comportaments de diverses espècies. A més, es registra un creixement progressiu de l'aridesa i ha minvat la riquesa de biodiversitat dels matollars.

A la mar, la temperatura de l'aigua superficial ha pujat uns 0,7 graus i creix de manera progressiva la salinització de les aigües mitjanes i profundes, amb efectes de tropicalització de les espècies d'algues, invertebrats i vertebrats.

No fem prou
L'informe ho deixa clar: l'adopció de mesures de reducció d'emissions per part dels sectors difusos resulta escassa en comparació a d'altres països europeus. Només les grans empreses del sector energètic han participat de manera activa en la compravenda de drets d'emissió. I algunes indústries, com la turística, destaquen pel seu desinterès en el tema: el turisme de sol i platja segueix semblant relativament poc vulnerable als efectes de canvi climàtic.

Sí que ha millorat, i molt, l'ús eficient de l'energia, sobretot en la producció industrial. Així, per exemple, en els sectors del ciment i la química, d'especial importància a Catalunya, es calcula que l'eficiència energètica ha millorat al voltant del 40%. Però cal seguir implantant mesures, i fer-les arribar també de manera més extensa a les empreses mitjanes i petites.

El futur, en mans del nou govern
L'última part de l'informe destaca l'increment d'investigació que s'ha fet en els darrers anys sobre aquest tema a Catalunya: de fet, la producció científica sobre canvi climàtic s'ha multiplicat per 3,5 des de l'any 2000. Però es destaca que es tracta més d'estudis d'observació i anàlisi de dades que no pas sobre les possibles mesures d'adaptació i mitigació.

En la presentació, a la qual hi van assistir unes dues centes persones, hi van participar, a més del coordinador Josep Enric Llebot, el director de Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) Ramon Arribas, el director de polítiques ambientals i sostenibilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge Frederic Ximeno, i David Rodríguez, director del Servei Meteorològic de Catalunya.

Rodríguez, en referir-se als escenaris de futur, va destacar la necessitat d'incidir en les polítiques d'adaptació i mitigació, "que no poden dependre del color polític del govern de torn". En la mateixa línia, el president del CADS, Gabriel Ferraté, que va cloure l'acte de presentació, va dir que "ara que estem més capacitats per buscar solucions, el nou govern ha de seguir treballant, i ha de considerar la lluita contra el canvi climàtic com un plantejament estratègic. Hem de seguir treballant pels drets dels nostres néts".

L'elaboració de l'informe ha comptat també amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Catalans i la Fundació la Caixa.