Font: Xavier Duran. CCMA
El llac Hazen, a l'Àrtic canadenc (Ansgar Walk-Wikimedia Commons)
Els rius de l'Àrtic alimentats per la fusió de les glaceres absorbeixen 40 vegades més carboni que la selva de l'Amazònia. Aquesta és la sorprenent troballa d'un equip de científics canadencs. Els Investigadors destaquen que aquesta notícia positiva queda contrarestada per l'accelerada fusió del les glaceres àrtiques.
Els rius de l'Àrtic alimentats per la fusió de les glaceres absorbeixen 40 vegades més carboni que la selva de l'Amazònia. Aquesta és la sorprenent troballa publicada als "Proceedings of the National Academy of Sciences" (PNAS) per un equip de científics canadencs. La recerca l'ha dirigit Kyra St. Pierre, de la Universitat de la Colúmbia Britànica.
La notícia és positiva perquè es desconeixia el gran potencial d'aquest ecosistema per eliminar de l'atmosfera diòxid de carboni, el principal gas causant de l'escalfament global. Però els investigadors també afirmen que el procés corrobora l'accelerat desglaç de l'Àrtic.
En general, les aigües dolces emeten més carboni del que assimilen, a causa de la descomposició de la matèria orgànica. I es preveu que amb l'augment de la temperatura mitjana aquestes emissions encara creixeran més.
Però en els rius i llacs alimentats per la fusió de glaceres el procés és diferent. Tenen poca quantitat de matèria orgànica i, en canvi, molts sediments. I és amb aquests sediments, de carbonats i silicats, que es produeix el procés anomenat meteorització química. L'aigua reacciona amb els grànuls i es formen nous minerals, en un procés que absorbeix CO2 de l'atmosfera.
El llac més gran de l'Alt Àrtic
Els autors van prendre mostres a l'illa d'Ellesmere, al territori canadenc de Nunavut. Allà, diverses glaceres aboquen aigua, amb el desglaç, al llac Hazen. També van analitzar mostres de les muntanyes Rocalloses i de Groenlàndia. Això els ha permès fer un descobriment que han considerat sorprenent, tot i que a posteriori sembla lògic, com explica St. Pierre: "A mesura que els rius absorbeixen partícules, aquestes es barregen amb aigua. I dintre de l'aigua també hi ha gasos, com ara diòxid de carboni. La barreja produeix reaccions que ajunten aquestes partícules sòlides i de gas, i com a resultat veiem que es tracta d'un embornal de CO2."
Els investigadors han calculat l'absorció per metre quadrat i han vist que els rius proglacials --alimentats pel front d'una glacera-- absorbeixen 40 vegades més carboni que la selva amazònica.
Desglaç accelerat
Que, a més, el llac Hazen, el més gran, en volum, de la regió canadenca de l'Alt Àrtic, vagi creixent podria semblar bona notícia. Si xucla tant de carboni, convé que sigui més gran. Però això, en realitat, és el signe d'un procés molt negatiu: l'accelerat desglaç de l'Àrtic.
Segons un estudi fet també per investigadors canadencs i publicat l'any passat a la revista "Nature Communications", la quantitat d'aigua que entra al llac s'ha multiplicat per deu des del 2007 en relació amb els nivells històrics.
Per això, St. Pierre recorda que les glaceres són un recurs finit, i les aigües que aboquen, també. "Estem perdent una cosa que ens aporta molts beneficis i abans que acabem de comprendre bé el seu funcionament", conclou.
