Els promotors de renovables necessitaran l'acord dels propietaris i hauran de presentar els projectes als ajuntaments

05/07/2021 - 14:54

El Govern modificarà el Decret de les renovables aquesta tardor, després d’una ronda de contactes amb tots els sectors afectats pel desplegament de l’eòlica i solar. El nou Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural posarà un sostre comarcal d’instal·lacions per protegir el conreu i repartir el nombre els parcs energètics per tot el país.

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural modificarà el Decret de les renovables, que regula el desplegament de les instal·lacions eòliques i fotovoltaiques. Els canvis responen a tres objectius. El primer, assegurar la participació del territori, per impedir que proliferin projectes sense l’acord dels propietaris dels terrenys ni amb el desconeixement dels ajuntaments. El segon, distribuir el nombre d’instal·lacions, per evitar la concentració d’equipaments a les mateixes zones. I, el tercer, impedir que la transició energètica comporti la substitució massiva de camps de conreu per plaques fotovoltaiques i generadors eòlics.

 

L’acord del territori, una condició indispensable

Els projectes fotovoltaics i eòlics només podran iniciar la seva tramitació si compten amb l’acord majoritari de la propietat dels terrenys, que es podria situar a l’entorn del 85% de la superfície. A més, per presentar els projectes, els promotors també hauran d’acreditar que n’han informat els ajuntaments corresponents.

Tant l’acord dels propietaris com el coneixement dels ajuntaments serà un requisit indispensable per a tots els projectes encara pendents de sortir a informació pública.

 

La transició energètica, una responsabilitat compartida

La nova regulació respon a la demanda del territori, que s’ha sentit exclòs del desplegament de les energies renovables previst pel Decret llei 16/2019.

Des de l’aprovació d’aquesta norma, de finals de novembre del 2019, els promotors han presentat 522 avantprojectes. La Generalitat ha rebut 380 propostes d’instal·lacions fotovoltaiques i 142 d’eòliques. L’òrgan encarregat d’analitzar-ne la viabilitat de l’emplaçament, anomenat “Ponència de les renovables”, n’ha analitzat 392. D’aquestes, n’ha donat el vistiplau a la tramitació de 253. D’aquestes, n’hi ha 4 que ja han arribat al tràmit d’informació pública.

La concreció de la norma permetrà la supressió de la consulta prèvia sobre la viabilitat de l’emplaçament, perquè la idoneïtat ja no dependrà del punt de vista dels departaments implicats sinó d’una norma clara, amb rang de llei. 

 

Estímul de les comunitats energètiques

El Govern declararà d’interès territorial estratègic totes les “comunitats energètiques locals”, que són plantes participades per ajuntaments i veïns.

L’objectiu d’aquesta mesura és estimular la proliferació d’instal·lacions d’autoabastament domèstic de proximitat i democràtic, com a alternativa als grans oligopolis del sector. En aquest sentit, els projectes de comunitats energètiques locals tindran prioritat en la tramitació administrativa.

D’acord amb la voluntat d’estimular les comunitats energètiques locals, la nova regulació també obrirà la porta a la instal·lació de petites plantes en sòl urbanitzable, com en polígons sense activitat, que estan urbanísticament planificats, però que no s’ha desenvolupat. 

Un equipament fotovoltaic de 5 MW ocupa una superfície a l’entorn de 10 ha i pot generar l’electricitat necessària per a 2.500 llars. L’objectiu del nou Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural és que les comunitats energètiques i l’autoconsum arribin a produir el 30% de l’energia que es consumeix a Catalunya, que és més de la necessària per abastir les llars de tot el país. No obstant això, les grans instal·lacions elèctriques seran necessàries per garantir el consum a la indústria i els serveis.

 

 Protegir l’agricultura i impedir la massificació de plantes a les mateixes comarques

La falta de límits per al volum de les instal·lacions suposa una amenaça per a l’activitat agrícola, la producció d’aliments i la biodiversitat. L’article 7.1 del Decret Llei 16/2019 permet que els oligopolis energètics lloguin els camps de conreu per un preu que pot ser molt més rendible que l’activitat agrària. El tancament de l’activitat també comporta l’abandonament de la ramaderia, el descuit dels boscos i el despoblament rural.

Per impedir-ho, la nova regulació protegirà els camps de conreu més favorables per a l’agricultura que, en cap cas, no es podran utilitzar per a plantes fotovoltaiques ni eòliques. El sòl amb menys qualitats, estarà subjecte a un topall d’ocupació màxima del 5% de la superfície en el cas de regadiu i del 10% en el de secà. La modificació establirà que aquesta part proporcional s’apliqui per comarques. En canvi, no posarà cap límit als camps agrícoles menys proclius al conreu. La referència per a la qualificació del sòl serà la capacitat agrològica que indica l’Institut Cartogràfic de la Generalitat.

La nova norma només excepcionarà els camps abandonats, que s’han convertit en bosc perquè fa 20 o més anys que ja no els conrea ningú. En aquests casos, també s’hi podran ubicar plantes energètiques, sigui quina sigui la seva capacitat agrològica.

Segons dades del propi Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, en els últims 20 anys, Catalunya ha acumulat a l’entorn de 100.000 ha. abandonades. 

El topall comarcal per a plantes d’energies renovables també contribuirà a un repartiment equitatiu de les instal·lacions eòliques i fotovoltaiques, d’acord amb un criteri de solidaritat interterritorial.

 

Una proposta per consensuar amb els sectors afectats

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural vol tenir la norma modificada aquesta tardor. És per això que, ara, inicia una ronda de contactes que inclourà el món local, les entitats ambientalistes i la pagesia per contrastar punts de vista i impulsar un acord el més consensuat possible. Aquesta ronda de contactes també inclourà les patronals del sector energètic. La modificació de la norma vigent  és una de les prioritats del nou Govern. És per això que aplicarà la fórmula del Decret llei, com a mesura urgent, sense esperar a la tramitació de la futura  Llei de transició energètica i del Pla Territorial Sectorial de Desplegament de les Energies renovables.

En qualsevol cas, aquesta llei sí que incorporarà els canvis i es convertirà en la regulació definitiva del desplegament de les energies renovables.

 

Fer possible el tancament de les nuclears

L’impuls de les energies renovables ha de servir per assolir l’objectiu de la Llei del canvi climàtic (16/2017), que és la neutralitat climàtica. La norma estableix que, el 2030, el 50% del consum elèctric de Catalunya ha de ser de fonts renovables; condició indispensable per al tancament de les centrals nuclears. Aquesta proporció ha de créixer fins al 100% el 2050.

Avui, el 54% de l’energia elèctrica consumida a Catalunya surt de les tres centrals nuclears que hi ha en marxa. El Parlament de Catalunya va establir el 2027 com a límit per al tancament de tots els reactors atòmics però, posteriorment, el govern espanyol va allunyar-ne l’horitzó fins al 2035. Segons la planificació del Ministeri per a la Transició Ecològica, Ascó I tancarà el 2030, el 2032 ho farà Ascó II i, finalment, el 2035 tancarà Vandellòs i ja no quedarà cap nuclear en actiu.

* Estimació de l’Institut Català d’Energia

Per tant, abans del tancament de les nuclears, la producció d’eòlica s’ha de multiplicar per 3 i la fotovoltaica ho ha de fer per 17,5. Per arribar al 2050 amb el 100% d’energies renovables fan falta 48.000 MW, 36.000 MW dels quals, fotovoltaics. Per produir-los, calen 70.000 hectàrees per a plaques solars. Entre els camps de regadiu i de secà, Catalunya suma 855.000 ha. Per tant, la producció de l’energia solar necessària per al 2050 només requeriria la utilització del 8% dels camps de conreu.


 

Categories: 

Relacionats

Article

 

La Diputació de Barcelona inverteix en instal·lacions de biomassa per a ús tèrmic i finança projectes executius per implantar-ne instal·lacions en equipaments municipals.

Article

La nova Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica té per objectiu global arribar a la naturalitat climàtica el 2050 amb una energia 100 % elèctrica. Què implica l’entrada en vigor d’aquest text? Ho desgranem a continuació.

Butlletí