Els pobles i ciutats de Catalunya es comprometen amb una recuperació verda i socialment justa

Xesco Gomar serà el nou president de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
21/09/2020 - 12:53

Aquest 15 de setembre i via telemàtica s’ha celebrat la 20a Assemblea general de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, en la qual s'ha aprovat el Pla Estratègic 2020-2023 que posa al centre l'Agenda2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), i la Declaració per una recuperació verda i socialment justa. Joan Herrera ha estat l'encarregat de fer una ponència central en la que ha insistit en la la necessitat d’incorporar la previsió i treballar perquè la recuperació social i sanitària no aparqui l’agenda ambiental.

Aquest 15 de setembre i via telemàtica s’ha celebrat la 20a Assemblea general de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. El context excepcional de la crisi sanitària ha esperonat la Xarxa a refermar el seu compromís amb la sostenibilitat.

Com ha destacat Xesco Gomar, el seu nou president “ El món ha canviat, la pandèmia ha posat a prova els sistemes sanitaris i polítiques publiques. I ha posat en joc l’economia. Els governs locals hem de treballar a fons per estar a l’alçada i projectar un nou horitzó per als municipis”

Aquest nou horitzó passa sens dubte per la col·laboració i el compartir coneixements i experiències que possibilita la Xarxa. Així doncs, en aquesta nova Assemblea s’ha aprovat el Pla Estratègic 2020-2023 que posa al centre l'Agenda2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

 

Tots els ODS importen

Aquest Pla Estratègic proposa passar d’una visió lineal a una integral que incorpori l’Agenda 2030 i els ODS, això suposa, entre d’altres repensar polítiques, accions i programes sota la visió de tots els ODS, en tot moment. Serà necessari doncs, incrementar la diversitat d’accions i visions per assolir aquesta nova perspectiva i generar aliances com a element clau de l’Agenda 2030.

En aquest marc, la Xarxa es proposa seguir potenciant la lluita contra el canvi climàtic, a través del Pacte d’Alcaldes per l’Energia, refermant així el compromís de l’associació per abordar l’emergència climàtica.  En aquesta línia, Imma Pruna, cap de la Secretaria tècnica de la Xarxa ha definit tres línies estratègiques prioritàries: “Coneixement i impuls de la transició energètica, potenciació de la gestió de residus segons la lògica de l’economia circular i la millora de la qualitat de l’aire”. 

 

Que la recuperació social no aparqui l’agenda ambiental

Joan Herrera, exdirector de l’IDAE i actual director d’acció ambiental i energia de l’Ajuntament del Prat, ha sigut l’encarregat de fer la ponència central de l’Assemblea. El seu discurs ha girat al voltant de la necessitat d’incorporar la previsió i treballar perquè la recuperació social i sanitària no aparqui l’agenda ambiental.

Ha destacar que la recuperació passa per sortir d’aquesta crisi preparant-nos per la propera. “L’onada de la crisi de la COVID-19 cavalca damunt de la propera crisi que és la climàtica. Hem d’incorporar la previsió en l’agenda política, en la governança. El canvi climàtic no es una previsió de futur. És una realitat i es la principal responsabilitat moral del segle XXI. El debat és si la humanitat vol restar impassible o avançar-se i evitar el col·lapse a mitjans del segle XXI” ha destacat.

Herrera ha fet girar la seva intervenció al voltant de tres focus interrelacionats: La crisi sanitària de la COVID, la perspectiva real de canvi climàtic a la que s’ha de fer front per “arribar amb els deures fets al 2030” i l’oportunitat de la transició energètica, una transició “abordable a causa d’un gran canvi tecnològic, que ens permet avui tenir els costos d’energia renovable fotovoltaic més barats de la història. Avui es més barat el kilowatt d’origen renovable que el que deriva de combustible fòssils”, ha indicat.

Aquest canvi de paradigma ha de redibuixar també les ciutats, i transformar-les, passant d’embornals energètics a espais reconnectats amb la biosfera, que també produeixen energia i recuperen l’espai públic per a la ciutadania. Ha destacat en aquest sentit la importància del nou mar normatiu que potencia l’autoconsum i les noves lleis de canvi climàtic i transició energètic que pretenen “l’empoderament de la ciutadania”, així com la importància de descarbonitzar la mobilitat.

 

Declaració de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per una recuperació verda i socialment justa

Xesco Gomar ha estat l’encarregat de llegir la Declaració de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per una recuperació verda i socialment justa , que ha estat aprovada pels membres. Aquest compromís per una recuperació verda, justa i perdurable, inclou l’ambició de la neutralitat climàtica, la transició energètica, l’economia circular, la mobilitat sostenible, un espai públic obert a les persones, la biodiversitat urbana, un sistema alimentari just i l'educació ambiental com a eina essencial de resposta a la crisi. La Xarxa es compromet a actuar i col·laborar en tots aquests àmbits d’actuació, els quals ofereixen solucions als reptes ambientals i socials i oportunitats d’estímul econòmic.

Des de l'associació de municipis i ciutats s'insta ara a presentar la Declaració de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per una Recuperació Verda i Socialment Justa als plens municipals i a adaptar els compromisos a la realitat municipal.

 

Redisseny de la imatge gràfica de la Xarxa

L’Assemblea ha estat el marc per presentar el redisseny de la imatge gràfica de la Xarxa, amb un nou logotip que vol transmetre la importància de la cooperació i la localització dels ODS. La Xarxa també ha subratllat la voluntat de neutralitat climàtica i ambientalització de tots els actes. De fet, no es tornaran a donar documents per escrit, tot i que l’Assemblea pugi ser presencial, tot s’enviarà telemàticament i es compensaran totes les emissions de les activitats de la xarxa, tant de grups de treball com de la secretaria tècnica.  


 

 

Etiquetes: 

Relacionats

Opinió

Les dades indiquen que els ODS, el somni més gran que mai ens hem plantejat com a espècie, són una fita assolible. Ara falta tenir clar, també com a espècie, fins a quin punt estem disposats a fer els nostres somnis realitat.

Notícia
Foto: Hermínia Codina

Foto: Hermínia Codina

Els informadors del PVI han detectat un increment de la pressió humana sobre el territori natural a causa del desconfinament i les restriccions de mobilitat derivades de la COVID-19 a partir del 21 de juny

Butlletí