Els ocells urbans aprofiten el confinament per recuperar hàbits més "salvatges"

Font: Xavier Duran. CCMA

15/05/2020 - 10:00
El gafarró és una de les espècies observades (Xavier Riera/ICO)

El gafarró és una de les espècies observades (Xavier Riera/ICO)

Amb la disminució del soroll i de la presència humana, canten i surten més al matí, com fan els ocells de medis rurals, segons un estudi de l'Institut Català d'Ornitologia. L'estudi ha consistit a analitzar gairebé 20.000 llistes completes d'ocells realitzades per més de 600 voluntaris per tot Catalunya.

Els ocells urbans aprofiten el confinament per la Covid-19 per recuperar hàbits més propis d'ocells rurals. Així ho revela un estudi de l'Institut Català d'Ornitologia.

L'estudi ha consistit a analitzar gairebé 20.000 llistes completes d'ocells realitzades per més de 600 voluntaris per tot Catalunya. Es tracta d'una mena de censos senzills que ens permeten saber la probabilitat d'observació d'una espècie en funció del lloc, l'hora i el temps d'observació.

Les llistes s'han elaborat dintre del projecte de ciència ciutadana Ornitho, que és possible gràcies als milers de persones que hi comparteixen desinteressadament les seves observacions.

L'estudi ha consistit a comparar els patrons d'observació diaris de les 16 espècies d'aus més habituals en ambients urbans i que passen tot l'any a Catalunya. Les dades es van obtenir durant el moment de màxim confinament, del 15 de març al 13 d'abril.

Després, els patrons es van comparar amb les dades obtingudes en ambients urbans i no urbans durant el mateix període de temps en anys anteriors, del 2009 al 2019.

Els resultats indiquen que durant el confinament hi ha hagut un clar augment de les observacions d'ocells durant les primeres hores del dia. El nou patró d'observació és molt més similar al que es dona habitualment en medis no urbans. El patró es repeteix en 13 de les 16 espècies observades.

Concretament, s'ha observat canvi d'hàbits en gavià argentat, colom roquer, tudó, tórtora turca, cuereta blanca, cotorreta de pit gris, merla, mallerenga blava, mallerenga carbonera, garsa, gafarró, verdum i cadernera. En canvi, no s'han observat variacions en el comportament de cotxa fumada, estornell –vulgar o negre- i pardal comú.

La merla és una de les espècies que ha canviat molt els hàbits. Les línies grogues verticals corresponen a la sortida del sol, migdia i a la posta. (ICO)

Aprofitar les primeres hores del dia

D'una banda, és possible que els menors nivells de soroll hagin permès detectar millor espècies cantores. Però, precisament, la reducció del soroll i de l'activitat humana deu haver fet que els ocells canviessin els seus hàbits.

Per a la majoria d'ocells, les primeres hores del dia solen oferir les millors condicions per alimentar-se i comunicar-se, per exemple, cantant.

Però en el medi urbà, durant aquestes hores del matí, els nivells de soroll solen ser molt alts i, a més, van acompanyats d'un pic molt marcat de presència de persones i cotxes als carrers.

Per això, els ocells urbans són relativament menys actius i més fàcils de detectar durant aquesta franja horària. Però, durant el confinament, aquestes condicions han variat i els ocells n'han tret profit. És el cas d'espècies com la merla i el tudó.

La reducció dràstica del soroll els deu haver permès aprofitar-ho per cantar i marcar territori amb més intensitat durant les primeres hores del dia. Això és el que fan els seus congèneres de medis no urbans.


 

Etiquetes: 
Categories: 

Relacionats

Notícia

La Fundació Barcelona Zoo participa en el projecte TuroCat, que treballa per recuperar aquesta espècie en perill d’extinció. Des de l’entrada en funcionament del programa l’any 2018 se n’han alliberat 24 exemplars

Notícia

L'Ajuntament de Sant Adrià realitza l'abalisament de la barra de sorra de la desembocadura del riu Besòs per protegir la nidificació i descans d'espècies amenaçades i protegides.

Article

La Diputació de Barcelona ha presentat el mapa amb el grau de vulnerabilitat a la sequera dels boscos de la Xarxa de Parcs Naturals, que mostra que el 29% veuran agreujats de forma significativa la mortalitat per estrès hídric entre els anys 2040 i 2050.​

Butlletí