Els mercats d’emissions s’estanquen

Periodista
01/06/2011 - 00:00

Més de 400 ponents i 3.000 delegats de 110 països s'han reunit a Barcelona per participar a la 8a edició de Carbon Expo, punt de trobada global dels mercats de carboni. Un informe del Banc Mundial indica que, després de cinc anys de creixement sostingut, el 2010 aquests mercats van experimentar un descens respecte al 2009. Com a causes principals s'han apuntat la incertesa sobre el futur d'aquests instruments de lluita contra el canvi climàtic i la falta d'impuls polític per posar en marxa nous esquemes de cap-and-trade (fixació de límits màxims d'emissions i intercanvi dels drets).

L'informe ha estat presentat per l'enviat especial del Banc Mundial per al Canvi Climàtic, Andrew Steer. Segons aquesta institució els mercats de carboni es troben actualment en un context d'incertesa. A banda de les causes esmentades descens del volum de negoci té en el rerefons la recessió econòmica ja que aquesta ha comportat una reducció de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle als països desenvolupats.

El Banc Mundial també preveu un horitzó més difícil a partir del 2012. Es creu que la demanda esperada entre 2013 i 2020 podria ser satisfeta amb els projectes ja existents, fet que treuria incentius als inversors de cara a nous projectes. D'aquesta manera es redueix també la perspectiva de continuar generant més oferta de crèdits de carboni.

Contrapunt al pessimisme
Al llarg del debat State and trends of the carbon market, s'han sentit matisacions respecte a les dades negatives. Neeraj Prasad , coordinador regional de l'est d'Àsia en la cartera de finances del carboni del Banc Mundial, ha dit que "era d'esperar que tard o d'hora el mercat caigués  perquè portava uns anys creixent exponencialment".

Henry Derwent, president de l'Associació Internacional del Comerç d'Emissions (IETA), ha coincidit amb l'apreciació Neeraj Prasad i ha presentat un informe propi que veu possible una recuperació lenta del mercat del carboni, després de l'impacte negatiu que va suposar la Conferència sobre el Canvi Climàtic de Copenhaguen (2009) i de l'escepticisme generat a Cancún (2010). Segons Derwent, "l'informe envia un missatge clar sobre la necessitat d'un mercat de carboni robust, amb senyals adreçades dels governs que n'han de prendre nota".

En aquest altre document Henry Derwent analitza els motius pels quals d'emissions ha tingut problemes en el seu desenvolupament, malgrat la utilitat del sistema, i argumenta perquè cal seguir tenint confiança en les seves possibilitats en la lluita contra el canvi climàtic. Derwent ha subratllat en la seva intervenció que "les expectatives de cara al futur són bones"

Ludwig Kons, vicepresident de la companyia elèctrica alemanya RWE Power ha dit que el comerç d'emissions "és un element clau en la nostra estratègia empresarial i ens estimula a fer inversions que redueixin les emissions". I ha afegit que "avui tothom a l'empresa té assumit que seguir aquesta línia suposa també reduir els nostres costos".

Mercat Mundial o mercats locals?
El vicepresident de RWE Power ha defensat l'existència d'un sol esquema mundial de comerç d'emissions en el futur: "quan més gran és el mercat millor funciona i en el futur el mercat hauria de ser global". Però Martin Lawless, cap de productes financers ambientals del Deutsche Bank, s'ha mostrat en desacord amb aquesta possibilitat, tot manifestant que "els mercats locals recullen millor les necessitats de cada indret, i encara que teòricament un de gran aportaria millores, les mecàniques de funcionament diferents complicarien les coses i farien que  la balança fos negativa".

En l'altre debat Is there a future for carbon markets? el tema de la mida del mercat ha tornat a sortir amb força. Wang Shu director adjunt de l'Oficina de Canvi Climàtic de la Xina ha subratllat la voluntat política de contruir un mercat propi  per assolir una reducció de les emissions, però ha matisat que, donades les particularitats del país, "la construcció d'aquest mercat serà lenta".

Actualment els permisos d'emissions de la Unió Euroea (comercialitzades sota el Sistema Europeu d'Emissions, ETS) continuen sent el segment més gran del mercat, i representa un 84% del total mundial. Existeix un corrent d'opinió en el sector en el sentit que seria important que altres mercats agafessin més protagonisme per compensar aquest predomini.

Un problema de confiança
Cal tenir present que el mercat d'emissions, com qualsevol altre, necessita generar confiança. Les condicions actuals i la perspectiva immediata comporten l'efecte contrari. Pierre Ducret, president del grup inversor CDC Climat ha assenyalat que l'esquema de comerç d'emissions " és una de les millors idees per portar capital cap a l'economia verda però encara és marginal quan hauria de ser mainstream i des de fora hi ha desconfiança ja que  de vegades es té la visió d'una gent que intenta fer guanys amb un problema ambiental". Ducret ha reclamat "exemplaritat" al sector per "demostrar que som una part de la solució".

Yvo de Boer, consultor global de la xarxa  Climate Change & Sustainability Services, ha enunciat tres criteris per l'èxit en el futur: mobilitzar fons privats i públics; claredat i fermesa en les decisions polítiques nacionals; i "final de la paciència" respecte a la manca d'acords a les cimeres sobre el canvi climàtic. Ha recordat que "ens hi hem de posar a fons perquè el que fem ara determinarà la situació que viurem a mitjan segle XXI".

El debilitament de la demanda en els mercats d'emissions ha portat el Banc Mundial a promoure un seguit d'iniciatives per més enllà del 2012, que és quan es prevuen més problemes. La Partnership for Market Readiness, llançada a Cancún el mes de desembre, pretén donar suport a les iniciatives nacionals dels governs per reduir les emissions mitjançant mecanismes de mercat. Una altra iniciativa en aquest sentit és el Carbon Partnership Facility.

Relacionats

Acte
11/11/2021 - 10:00
12/11/2021 - 10:00
Sessió virtual via Zoom
Article

L'AMB habilita una xarxa de refugis climàtics a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. La Xarxa metropolitana de refugis climàtics (XMRC) agrupa els equipaments municipals i els espais públics que poden proporcionar condicions de confort tèrmic en episodis de temperatures extremes.

Entrevista

La nova llei de Canvi Climàtic espanyola obliga a la conca de l’Ebre a mobilitzar els sediments acumulats als embassaments. Una noticia que dona esperança per salvar l’Ebre, greument amenaçat pel canvi climàtic. Explorem en aquesta entrevista, amb Nuno Caiola, investigador del Eurecat i coautor de l’últim informe del MedECC sobre Mediterrània i Canvi Climàtic, la vulnerabilitat específica del Delta i les mesures necessàries per protegir-lo.  

Butlletí