Els grans temporals de mar s'han duplicat en 40 anys a la Costa Brava

Font: CCMA

29/01/2020 - 14:01

Després de dies i dies parlant del temporal Gloria i dels seus efectes, també és moment de valorar si aquests fenòmens, i en concret els temporals de mar, són i seran més freqüents en el futur, una altra conseqüència de l'emergència climàtica que estem vivint.

Segons les dades d'observació de Josep Pascual a l'Estartit, sempre tenint en compte que les dades d'alçada de les onades són apreciacions visuals, es pot veure com des del 1966 el nombre de temporals a l'any gairebé s'ha multiplicat per dos, hem passat de dos temporals l'any a gairebé quatre temporals l'any, sobretot entre el 1979 i el 2019. Considerant temporal quan les onades són iguals o superiors als 3 metres d'alçada, situació que desaconsella la navegació per a la majoria de les embarcacions. A la gràfica s'observa que a partir del 2000 s'ha anat incrementat el nombre de temporals. En destaca sobretot el 2003, amb 16 temporals de llevant i de gregal.

Nombre de temporals a l'Estartit (Josep Pascual)

D'altra banda, pel fa a l'alçada màxima de les onades, la tendència no és tan clara; s'ha mantingut una mitjana d'uns 3 metres.

Alçada màxima de les onades en temporals a l'Estartit (Josep Pascual)

Segons l'informe del Servei Meteoròlogic de Catalunya del balanç d'una llevantada històrica a Catalunya. Onades de fins a més de 7 m arran de costa, segons els observadors i vigilants de la XOM al nord de la Costa Brava; a l'Estartit, de fins a 5,5 metres, i de 5 metres a Palamós. També a la costa central es van observar onades de 6 metres a poblacions com ara Premià de Mar i Badalona. I la boia situada a desenes de quilòmetres mar endins davant del delta de l'Ebre va assolir una altura significativa de 7,6 metres.

Amb aquestes dades a la mà, i tenint en compte que, els propers lustres i dècades, els gran temporals es donaran amb més freqüència, és hora de tenir mentalitat oberta i de futur per saber què volem protegir i com volem la costa catalana en el futur. I, en conseqüència, treballar per aconseguir els objectius. Potser més que posar murs de contenció a la costa per protegir les nostres platges, caldria naturalitzar el nostre litoral. I la pregunta és: quin és el límit econòmic que admet la societat per a la restauració constant i contínua de les nostres costes?


 

Etiquetes: 

Relacionats

Notícia

Lobjectiu final del projecte és crear un gran eix verd que uneixi de forma fluïda els diferents pols d'activitat comercial i social del Vendrell: Les Mates, la zona centre i la zona de les Deveses, que hauria d’acabar enllaçant amb Sant Vicenç de Calders.

Notícia

El projecte es basa en quatre eixos, que consisteixen en: el disseny, la realització i l'acompanyament dels diferents processos de participació pública previs a l'aprovació dels plans de gestió; el foment d'un Sistema de Custòdia Marina de Pitiüses; l’impuls del treball a través d’una Mesa de custòdia marina i la promoció de grups tècnics de treball específics per avançar en la implementació de les mesures d'àmbit marí dels plans de gestió Natura 2000 aprovats a les Pitiüses.

Article

Granollers inicia una transformació verda de la ciutat amb el projecte Connecta Congost Natura 2025 (link is external), que es converteix en el primer tram d’una anella verda al voltant de la ciutat i que connecta amb el nucli urbà. Es tracta d’una actuació de gran magnitud que obre el riu a la ciutat i renaturalitza l’entorn del Congost, tant el riu, el parc com el passeig fluvial, en benefici de la qualitat de vida de la ciutadania. Aquest projecte inclou la renaturalització del riu i el Parc del Congost i rep una subvenció de 3 milions i mig d’euros dels Fons Next Generation.

Butlletí