Els experts reclamen una mediació internacional més efectiva pels conflictes amb l'aigua

31/05/2004 - 00:00
Consulta aquí les notícies publicades a Sostenible sobre el Fòrum 2004. [ Actualitzada a les 15:45! ] El simposi sobre 'Gestió integrada d'aigües frontereres: una eina per la pau', que ha tingut lloc aquest matí, en el marc del Diàleg 'L'aigua: vida i seguretat', al Fòrum 2004, es relacionava de forma evident amb el mateix lema de la trobada: el vincle entre l'accés al recurs i la seguretat mundial. Els participants en el simposi, moderat per Laurence Boisson de Chazournes, directora del Departament de Dret Internacional de la Universitat de Ginebra, han mostrat diferents problemàtiques, relacionades amb l'experiència en països com Nigèria, Jordania, Bukina Faso, Palestina o França. L'aigua té un potencial de conflicte evident, però també, com s'ha demostrat, pot facilitar relacions d'entesa i de cooperació internacional. Les dificultats són evidents -especialment colpidores han estat les intervencions, de caire molt polític, dels representants de Palestina i Jordània- però també hi ha iniciatives d'interès que mostren els beneficis de la suma. És el cas de l'autoritat de conca única que s'ha fet per gestionar el Níger, el tercer riu més important de l'Àfrica, i que té una conca compartida per 9 països. Aquesta autoritat ha permès impulsar un centre de documentació i de recopilació de dades. A hores d'ara, ha explicat Gustave Tchoue, director de implementació de projectes de planificació de l'Autoritat de la Conca del Níger, s'està elaborant un Pla d'acció per als 9 països que l'integren. L'exemple de la conca del Níger, no es dóna en el cas del Volta, compartit per 6 països però sense mecanismes de gestió comuna. En aquest cas, Ousséni Diallo, president de Green Cross a Burkina Fasso, ha explicat la feina que han endegat per insistir en la prevenció i la sensibilització. S'ha elaborat una estrategia de gestió comuna, tot i que des de la perspectiva de les organitzacions no governamentals. Kamel Mahadin, exministre d'aigua i irrigació de Jordània, ha explicat com 'en els últims deu anys hem passat de la pau a la frustració'. El fet que estats com Jordània, Israel, Palestina i Síria comparteixin quatre rius es revela especialment complexa. Jordània, ha informat, és un dels 10 països del món amb menys recursos hídrics. Els EUA han estat el blanc de les seves crítiques. El cas de Palestina encara és més dramàtic. Amb precipitacions de menys 15 mm/any a la vall del Jordà i amb un creixement del 9% de la població a Palestina, el petit 'estat' ha vist com la construcció del mur per part de les autoritats israelianes, agreujava, encara més, les seves perspectives. Amb aquesta obra, segons ha dit Yousef Anwar Awayes, de l'Autoritat Palestina de l'Aigua, els palestins ja han perdut 49 pous productius (5,23 milions de m3, el 23% de l'aigua a la que tenen accés els palestins). Des del 1967, l'estat d'Israel no ha permès la construcció de més pous a Cisjordania, segons ha denunciat. La mediació internacional, tal i com argumenten les intervencions dels representants jordà i palestí, és una necessitat urgent. La intervenció de Bernard Barraqué, del Laboratoire Techniques, Terrtoires et Societés, va seguir un altre fil. Barraqué, amb un gran nivell científic, s'ha preguntat 'qui pot ser agent del riu', tot defensant la promoció de comunitats d'usuaris i de científics. També ha reclamat que es respectin els principis d'unitat de l'aigua i de precaució. Barraqué ha fet un discurs molt crític amb els transvasaments, que ha portat fins a una possibilitat molt propera: el transvasament del Roina. Al seu entendre, es tracta d'una solució cara i poc sostenible. 'És més fàcil abastir Barcelona des de l'embassament de Rialb', ha suggerit.
Més informació sobre el diàleg, aquí i en aquesta informació de Sostenible.

Relacionats

Butlletí