Font: Renovem-nos
El Futur és Ara ha presentat un paquet de 12 accions per al 2027 per a complir amb els pressupostos de carboni. Són mesures disponibles avui que no depenen de tecnologies especulatives. Actuen sobretot en transport, energia i indústria i són de reducció immediata.
L’any 2023 entitats socials i ambientals vam decidir unir esforços per situar en el centre del debat públic la necessària resposta a la crisi climàtica i ecològica aprofitant el Dia internacional del medi ambient. Tres anys hem avançat en la planificació, però ara cal passar a l’acció si volem complir amb els objectius.
El Parlament de Catalunya va aprovar un límit d’emissions de 161,5 MtCO₂eq durant el quinquenni 2026-30. Per complir l’objectiu cal una reducció del 30,7% de les emissions abans del 2030. En contrast, el 2025 va tenir una reducció de només un 1%. El marge per actuar s’esgota.
Les entitats que formen l’aliança El Futur és Ara, entre les quals hi ha Renovem-nos, ha presentat un paquet de 12 accions per al 2027 per a complir amb els pressupostos de carboni. Són mesures disponibles avui que no depenen de tecnologies especulatives. Actuen sobretot en transport, energia i indústria i són de reducció immediata.
1. Tarifa integrada, abonament i reforç de l’oferta de transport públic
La primera acció és reforçar el transport públic amb una política tarifària potent i amb més oferta real de servei. L’objectiu és facilitar un canvi modal ràpid: que una part dels desplaçaments que avui es fan en vehicle privat passin al transport públic. La Generalitat pot sumar-se a la iniciativa del Govern central de l’abonament únic en els transports de la seva competència.
Aquesta mesura té un impacte especialment rellevant perquè el transport és el principal sector emissor de Catalunya (35,2%). El mecanisme és directe: menys quilòmetres recorreguts en cotxe vol dir menys consum de gasolina i gasoil. Ara bé, la tarifa per si sola no és suficient. Perquè la mesura sigui efectiva, ha d’anar acompanyada de més intermodalitat, freqüències, millor connexió territorial i fiabilitat del servei. La reducció estimada per al primer any és resultat d’un augment de 400.000 viatgers que impliquen -0,8% emissions, i una reducció de fins a l’1,8% el segon any que correspon a un increment de 875.000 viatgers amb un promig de dos viatges de 12 km.
2. Eficiència i electrificació PIMES
La segona acció és un pla exprés de sis mesos per accelerar l’eficiència energètica i l’electrificació en petites i mitjanes empreses. La proposta consisteix a identificar intervencions ràpides i replicables: substitució d’equips ineficients, millora de motors i sistemes tèrmics, electrificació de consums fàcilment substituïbles, monitoratge energètic i línies de finançament àgils.
El potencial estimat amb una reducció del 3% del consum final d’energia consumida per les 530.000 PIMES de Catalunya és del 0,7% de les emissions el primer any fins a l’1,5% de reducció el segon any assolint una reducció del 8% del consum final d’energia. És una de les mesures amb millor relació entre reducció i inversió perquè moltes actuacions d’eficiència tenen períodes de retorn curts. A diferència de grans projectes industrials, aquí no cal esperar anys de tramitació o construcció: una part important de les actuacions es pot executar amb auditories ràpides, ajuts condicionats a resultats i finançament públic o mixt a través d’instruments ja existents. És una mesura no demana inventar una nova tecnologia, sinó desplegar de manera massiva solucions ja disponibles per reduir consum energètic i emissions en milers d’empreses mitjançant crèdits a baix interès.
3. Complex químic de Tarragona: vapor i calor industrial
La tercera acció se centra en el complex industrial de Tarragona (12,8% de les emissions de CO₂ ) i en l’optimització dels sistemes de vapor i calor. En moltes instal·lacions industrials, una part important de l’energia es perd en forma de fuites, condensats no recuperats, ineficiències en xarxes de vapor o equips mal ajustats. Corregir aquestes pèrdues pot reduir emissions sense necessitat d’esperar transformacions industrials de llarg termini com l’hidrogen verd.
La reducció estimada d’aquesta mesura és d’una desena part de les emissions del tot el complex, amb la que s’assoliria un 0,4% el primer any al l’1,2% el segons any. La inversió és baixa o moderada comparada amb altres mesures industrials, i el retorn pot ser ràpid perquè l’estalvi de combustible redueix costos operatius. És una acció especialment adequada per al curt termini: no substitueix la necessitat de descarbonitzar profundament la indústria, però permet reduir emissions de manera immediata mentre es preparen canvis estructurals més complexos.
4. Plans de mobilitat a polígons i grans centres de treball
La quarta acció proposa fer obligatoris i efectius els plans de mobilitat en polígons industrials, grans centres de treball, hospitals, universitats i grans equipaments. Una part important dels desplaçaments diaris en cotxe són trajectes recurrents per anar a la feina. Això permet actuar de manera molt focalitzada: llançadores, transport col·lectiu d’empresa, aparcament gestionat, cotxe compartit, horaris adaptats i connexió amb nodes ferroviaris o d’autobús.
La reducció estimada és del 0,4% el primer any a l’1,0% el segon any. Per assolir aquesta reducció caldria desplaçar a mobilitat compartida o pública aproximadament entre un 5% i un 12% de la mobilitat obligada total. La inversió és baixa o moderada perquè no depèn principalment de grans infraestructures, sinó de regulació, organització i serveis de mobilitat. És una mesura especialment eficient perquè actua sobre desplaçaments previsibles, repetits i concentrats en punts concrets.
5. Autoconsum compartit i comunitats energètiques
L’autoconsum compartit permet que llars, comerços, equipaments públics i petites empreses consumeixin electricitat renovable produïda a prop, encara que no tinguin una teulada pròpia. Les comunitats energètiques, que actualment sumen 1,6 GW, tenen encara molt de marge per accelerar aquest desplegament. El potencial de reducció el primer any és del 0,4% incorporant 0,7 GW nous d’autoconsum i de l’1,2% de les emissions el segon any amb 2,1 GW nous. La mesura és escalable i té un valor social important perquè pot repartir els beneficis de la transició energètica més enllà dels propietaris de grans cobertes o terrenys. Perquè funcioni, cal simplificar tràmits, estandarditzar models jurídics i econòmics, reduir terminis de connexió i facilitar que ajuntaments, cooperatives i comunitats de veïns puguin impulsar projectes.
6. Incrementar 1 GW eòlic al mix català
Afegir nova potència eòlica permet substituir generació fòssil i reduir emissions del sistema energètic. L’eòlica té un potencial elevat perquè produeix molta electricitat renovable per unitat de potència instal·lada. 1 GW eòlic podria reduir entre el 0,6% i el 0,8% de les emissions totals. Per arribar a aquesta potència n’hi ha prou amb desencallar els projectes que estan en tramitació. La inversió es considera moderada en relació amb el volum de reducció que pot aportar, però la seva factibilitat depèn de factors no només econòmics: tramitació, connexió a xarxa, acceptació territorial i qualitat ambiental dels projectes. Al 2050 cal haver instal·lat 13 GW eòlics, segons la PROENCAT.
7. Incrementar 2 GW fotovoltaic al mix català
La fotovoltaica és una de les tecnologies més ràpides de desplegar. L’impacte sobre la reducció d’emissions augmenta a mesura que entra nova capacitat en servei i substitueix electricitat d’origen fòssil. És una mesura clau tant per obtenir resultats ràpids com per consolidar reduccions en els anys següents. 1 GW fotovoltaic pot reduir de l’ordre del 0,4% al 0,5% de les emissions totals anuals. Atès que hi ha més de 3 GW en tràmit, es considera factible la instal·lació de 2 GW el 2027. Al 2050 cal haver instal·lat 49 GW fotovoltaics, per a complir amb la PROENCAT, per tant el ritme necessari a partir del 2028 hauria de ser de 2 GW/any.
Accions a planificar primer any en vistes a resultats el segon i tercer any
8. Xarxa pedalable ràpida, aparcament segur i intermodalitat
La bicicleta i altres formes de mobilitat activa poden substituir una part dels trajectes curts en cotxe. Aquesta mesura proposa carrils protegits de desplegament ràpid, aparcaments segurs i bona connexió amb estacions de tren, metro, tramvia i bus. La reducció estimada amb les mesures planificades en el Programa d’Actuació de la Bicicleta 2026-2030 amb una inversió de més de 240 M€ poden obtenir el 2028 una reducció del 0,3% i del 0,9% el 2029 i el 2030. El potencial és menor que el del transport públic o la indústria, però és una mesura ràpida, visible i amb beneficis addicionals: menys contaminació local, menys soroll, menys congestió i més salut pública. La clau és prioritzar actuacions “quick build”, és a dir, intervencions ràpides, reversibles o de baix cost inicial que permetin guanyar xarxa sense esperar anys d’obra pública convencional. .
9. 1GW d’emmagatzematge, flexibilitat de demanda i tarifes intel·ligents
La flexibilitat de demanda consisteix a desplaçar consums elèctrics cap a les hores amb més producció renovable o menys pressió sobre el sistema. Es pot fer amb tarifes horàries, contractes intel·ligents, agregadors de demanda i automatització en empreses, edificis i llars. Desplaçar un 1,6% de la demanda elèctrica anual de Catalunya a hores de generació renovable, el potencial estimat és una reducció d’emissions del 0,2% el primer any i del 0,4% el segon any, si es desplaça un 3,5% del consum i fins un 0,8% de reducció de les emissions en un sistema madur proper al 8% de la demanda desplaçada respecte de la distribució horària actual. És una mesura relativament barata i pot desplegar-se ràpidament.
El mateix efecte es pot aconseguir gràcies l’emmagatzematge. L’autorització d’1 GW d’emmagatzematge por reduir un 0,2% les emissions anuals gràcies a que permet allargar les hores de producció renovable. La seva importància creix a mesura que augmenta la penetració renovable: si la demanda s’adapta millor a les hores amb més producció renovable, es redueix la necessitat de centrals fòssils de suport i es millora l’aprofitament del sistema. No només cal produir més energia neta: també cal consumir-la en els moments en què el sistema pot oferir-la amb menys emissions.
10. Electrificar, desencallar connexions i reforç local de xarxa
Molts projectes renovables, d’autoconsum i d’electrificació poden quedar frenats si la xarxa elèctrica no té capacitat suficient o si les connexions s’endarrereixen. Aquesta mesura busca agilitzar permisos sense perdre garanties ambientals, canvis regulatoria, reforçar punts crítics de la xarxa i prioritzar actuacions que permetin connectar nova generació renovable i nous consums electrificats. És una mesura habilitadora: una major elèctrificació comporta una reducció d’emissions per eficiència, però alhora augmenta la rendibilitat de les inversions renovables i propicia una major penetració.
Executar les inversions necessaries per augmentar la capacitat de la xarxa de distribució i transport es una acció d’inversió elevada però necessaria per sostenir el ritme de descarbonització. Els recents canvis regulatoris sobre l’accés a la xarxa poden alliberar molts nusos en els propers anys. Possibilitar un ritme d’electrificació del 4% anual tant en substitució de gas com en carburants té un potencial de reducció del 0,6% anual de les emissions. S’estima un 0,6 % el primer any només accelerant permisos i fins a un 1,8% el segon any executant obra.
11. Substitució de calderes per bombes de calor
La substitució de calderes de gas i gasoil per bombes de calor és una mesura clau per reduir les emissions dels edificis i avançar en l’electrificació de la demanda tèrmica. Les bombes de calor generen calor amb una eficiència molt superior a la d’una caldera convencional. Aquesta acció és coherent amb el marc regulador actual: el Decret 7/2026 identifica la substitució de calderes de gas per bombes de calor com una inversió estratègica d’electrificació i l’Ordre TED/1318/2025 apunta cap a un declivi ordenat del sistema gasista i evita consolidar noves dependències fòssils. També la normativa europea sobre edificis fixa una trajectòria de sortida dels combustibles fòssils amb un objectiu d’un parc edificat de zero emissions el 2050.
El desplegament hauria de començar pels casos amb més impacte i més facilitat d’execució: calderes de gasoil, edificis públics, petit terciari, habitatges amb consums elevats i llars vulnerables. Tot i que requereix una inversió inicial alta, és una actuació estructural perquè redueix emissions directes, disminueix la dependència del gas i del gasoil i protegeix les llars davant futures crisis de preus fòssils. Si es prenen mesures durant el 2027 en l’horitzó del 2028, aquesta mesura pot aportar una reducció estimada del 0,8% de les emissions anuals de Catalunya, si assoleix un ritme de substitució a raó de 200.000 calderes fòssils per any (7.500 kWh útils/any/caldera de demanda tèrmica amb una bomba de calor de COP 3).
12. Electrificació de flotes de transport públic i d’empresa i desplegament del carsharing
Aquesta mesura combina dues línies d’actuació complementàries. D’una banda, proposa accelerar l’electrificació de flotes públiques i d’empresa, prioritzant els vehicles que fan molts quilòmetres anuals i que, per tant, poden generar més reducció d’emissions per vehicle substituït. Una oportunitat immediata és aprofitar la renovació de les concessions del transport públic interurbà per carretera perquè la nova flota incorpori vehicles zero emissions. L’electrificació de tres quartes parts de les flotes de transport públic representaria un 0,4% de reducció d’emissions. L’electrificació del 30% de les flotes d’empresa s’estima en una reducció d’emissions entre un 0,1 i un 0,2%.
D’altra banda, la mesura proposa desplegar al territori una xarxa de vehicles elèctrics compartits. El carsharing elèctric pot reduir la necessitat de tenir vehicle privat propi, especialment en municipis mitjans, àrees metropolitanes, polígons i zones amb una oferta de transport públic insuficient. Reducció estimada 0,05–0,1%. Per al conjunt d’aquesta mesura es calcula un potencial del 0,5% el 2028 i 0,8% el 2029.
