Els espais verds a les ciutats poden evitar morts prematures, segons l’estudi més gran fet fins ara

Font: ISGlobal

09/01/2020 - 09:00

Les àrees verdes residencials poden protegir contra la mortalitat prematura per totes les causes, segons una revisió sistemàtica i una metanàlisi realitzades per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). L’anàlisi proporciona evidència científica robusta sobre l'impacte que té l’increment de les àrees verdes a les ciutats sobre la mortalitat prematura.

Les àrees verdes residencials poden protegir contra la mortalitat prematura per totes les causes, segons una revisió sistemàtica i una metanàlisi realitzades per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per ”la Caixa”, en col·laboració amb la Universitat de Colorado i l'Organització Mundial de la Salut (OMS), i publicades a la revista The Lancet Planetary Health.

L’anàlisi, que va incloure nou estudis longitudinals a set països i més de vuit milions de persones, proporciona evidència científica robusta sobre l'impacte que té l’increment de les àrees verdes a les ciutats sobre la mortalitat prematura.

La meitat de la població mundial viu en ciutats, on sol haver-hi pocs espais verds. Molts estudis suggereixen que les àrees verdes a les ciutats tenen efectes positius sobre la salut que inclouen menys estrès, millor salut mental i menys risc de patir malalties cardiovasculars, síndrome metabòlica i mort prematura, entre d’altres. Tot i això, molts d'aquests estudis es fixen només en un moment específic en el temps i utilitzen diferents maneres de mesurar l'exposició a àrees verdes.

Per aquestes raons, l'equip investigador va decidir resumir tota la recerca existent i centrar-se en estudis longitudinals –és a dir, que segueixen una cohort de persones al llarg de diversos anys– ; que, a més, complien dos altres requisits: utilitzar una manera senzilla de mesurar l'exposició a àrees verdes basada en imatges de satèl·lit –el NDVI o índex normalitzat de diferència en vegetació–, i considerar la mortalitat com a desenllaç. Sota aquestes premisses, es van identificar nou estudis al món amb més de vuit milions de persones en total, a set països diferents (el Canadà, els Estats Units, Espanya, Itàlia, Austràlia, Suïssa i la Xina).

La metanàlisi dels estudis confirma que un increment en les àrees verdes al voltant de l’habitatge s'associa de manera significativa amb una reducció en la mortalitat prematura. Específicament, l'estudi proporciona una estimació de l'efecte protector: una reducció del 4% en la mortalitat per cada increment de 0,1 en l'índex de vegetació a 500 metres o menys de la residència.

“És la síntesi més gran i completa feta fins el moment sobre espais verds i mortalitat prematura i els resultats donen suport a intervencions i polítiques que incrementin els espais verds com a estratègia per a millorar la salut pública”, comenta David Rojas, investigador d'ISGlobal i de la Universitat de Colorado i primer autor del treball. A més, l'estudi proporciona “informació valuosa que es podrà fer servir en estudis d'avaluació d'impacte en salut”, explica l'investigador.

En efecte, Rojas i el seu equip estan aplicant els resultats d’aquesta metanàlisi per estimar el nombre de morts prematures que es podrien evitar a ciutats de tot el món si s’aconseguís l'ambiciosa meta d' augmentar la infraestructura verda.

“Els programes d’increment del verd urbà no només són clau per promoure la salut pública, sinó que també augmenten la biodiversitat i mitiguen els impactes del canvi climàtic, i així fan que les nostres ciutats siguin més sostenibles i habitables”, conclou Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal.

Referència

Rojas-Rueda D, Nieuwenhuijsen M, Gascon M, Perez-Leon D, Mudu P. Green spaces and mortality: a systematic review and meta-analysis of cohort studies. The Lancet Planetary Health, November 2019; 3: 69–77. doi.org/10.1016/S2542-5196(19)30215-3


 

Categories: 

Relacionats

Entrevista

Fa un segle que algunes ciutats del món estan reinventant-se conscients que els seus habitants necessiten espais més naturals per mantenir la salut física i mental. Per entendre què és la naturalització, que implica per als ciutadans i com és aquest procés internacional que està transformant també algunes ciutats catalanes, hem entrevistat una de les veus europees amb més experiència en el tema: Margarida Parés, responsable de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona.

Reportatge

La nova plaça de les Glòries ja té habitants, a més de veïns. Animalons poc freqüents a l'antic nus viari freqüenten ara la petita zona verda estrenada a l'abril –en vigília electoral– com a primera fase del futur parc. Els passejants es fan creus de sentir grills cada nit entre el trànsit que encara envolta la plaça i de dia poder albirar estornells, garses, becs de corall, merles o tallarols capnegres, a més de les abelles, marietes, libèl·lules i papallones que s'alimenten constantment als arbustos florits. Fins i tot surten bolets a la gespa, una dotzena als punts on els aspersors reguen més del compte.

Reportatge
Sergi García, de Galanthus, ens descobreix la fauna que habita a les nostres ciutats

La ciutat és un artefacte humà i és l’ésser humà l’espècie dominant, però aquest hàbitat és més ric en biodiversitat del que se sol pensar. Sergi García, de l'entitat Galanthus ens descobreix la fauna que habita a les nostres ciutats. És sorprenent conèixer la riquesa de vida que ens envolta. Des de falcons a eriçons, passant per granotes, mallerengues o ratpenats, milers d'animalons conviuen amb nosaltres, enmig del ritme frenètic de la ciutat. Si volem seguir gaudint dels serveis que ens ofereixen cal estar atents i respectar les condicions de vida que necessiten… com cita l’autor “ tots hi anem embarcats, persones i bestioles; tots naveguem junts en aquesta gran fragata que sembla que no es mogui però que va avançant pel mar del temps.”

Butlletí