Els boscos que emmagatzemen més carboni també tenen més biodiversitat

Font: CREAF

04/10/2018 - 15:24

Pensa en els principals motius pel quals hauríem de preservar un bosc. La llista segur que és llarga, però n’hi ha dos amb els que coincidiries amb la major part de la població: la seva capacitat d’absorbir CO2 de l’atmosfera i el fet que són una font de biodiversitat indiscutible. Recentment, un nou estudi liderat per Judit Lecina-Diaz, investigadora del CREAF, i publicat a la revista Ecological Applications ha descobert que a Espanya els boscos que emmagatzemen més carboni són sovint els boscos on també hi resideix més diversitat d’espècies d’arbres i d’ocells forestals, i viceversa. Aquesta relació té un gran valor des del punt de vista de la gestió dels nostres boscos.

L’estudi ha permès obtenir un mapa on es poden veure les zones boscoses de la península on coincideixen els valors màxims de les dues propietats: molta biodiversitat i molt carboni segrestat. Segons la investigadora, aquestes zones , denominades hotspots en la terminologia anglesa, són de màxima prioritat i cal gestionar-les o protegir-les per conservar el seu gran valor natural i la seva capacitat d’esmorteir els efectes del canvi climàtic.  A més, sabent que les dues característiques es relacionen de forma directa, l’estudi recomana implementar estratègies de gestió i conservació conjuntes que millorin o preservin tant els estocs de carboni com la biodiversitat d’arbres i ocells que contenen.

 

L’equip de recerca ha pogut comprovar que un hotspot es dóna on hi ha molts arbres junts i on les espècies que hi viuen tenen estructures diferents (arbres alts, baixos, amb més branques o amb menys). "Com més arbres té un bosc, més carboni pot acumular. Si a això li sumes que els arbres siguin diferents entre ells, competiran menys pel sol i per altres recursos, creixeran més i hi haurà lloc per més espècies. En el cas dels ocells forestals, un bosc més atapeït i divers els ofereix més varietat de menjar i de llocs on fer el niu”, comenta Lecina-Diaz. Així mateix,  han trobat que les zones de muntanya aïllades i amb fortes pendents és on hi ha també més estoc de carboni i més diversitat tant d’arbres com d’ocells forestals. “En aquests llocs normalment no hi pot accedir l’ésser humà i els boscos i les espècies d’ocells que hi viuen creixen millor que si estiguessin sotmesos a la pressió humana”, conclou l’autora principal.

A la costa Cantàbrica, Pirineus i Prepirineu, Madrid, Cuenca, la Rioja i Andalusia és on hi ha els boscos més preuats
Judit Lecina-Diaz i un equip format per investigadors i investigadores del CREAF, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Universidade de Santiago de Compostela i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) acompanyen la publicació amb un mapa  on es poden veure els boscos més preuats per la seva capacitat de retenir carboni i d’acollir biodiversitat. Aquests boscos es troben a la costa Cantàbrica, majoritàriament a zones del País Basc, nord de Navarra, Astúries i punts de Galícia; als Pirineus, Prepirineu,  Serralada Prelitoral catalana i als Ports de Catalunya i València; més a l’interior destaquen els espais de la Sierra de Cebollera, a la Rioja, la Sierra de Grazalema, a Andalusia, la Serranía de Cuenca, a Castilla la Mancha, la Cuenca Alta del Manzanares i la Sierra de Guadarrama a Madrid.

L’estudi també s’ha dut a terme al Canadà amb un equip de col·laboradors internacionals portuguesos i canadencs que han obtingut resultats equivalents però per la zona del Québec.

Aquesta recerca pot ajudar als que prenen decisions a enfocar les polítiques de gestió del medi natural. Cal que les polítiques de conservació i gestió forestal tinguin en compte aquests dos indicadors (estocs de C i biodiversitat) i les variables que els afecten perquè sovint, el que millori un indicador també millorarà l’altre, i es pot arribar a mesures de gestió efectives tant en matèria de conservació de la natura com de mitigació del canvi climàtic.

Article relacionat:
Lecina‐Diaz, J., Alvarez, A., Regos, A., Drapeau, P., Paquette, A., Messier, C., & Retana, J. (2018). The positive carbon stocks‐biodiversity relationship in forests: co‐occurrence and drivers across five sub‐climates. Ecological Applications.


 

Relacionats

Notícia

El manifest demana que després de la pandèmia de la COVID-19 es freni el "col·lapse global" ambiental, es redefineixin els nostres valors i es passi a l'acció per "dignitat, supervivència i coherència"

Entrevista

És sens dubte una de les veus més rellevant de la crisi actual. Fernando Valladares, Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid, ha passat en unes setmanes a ser la veu més referenciada per fer arribar a la ciutadania, encara en shock per la pandèmia de COVID-19, la importància d ‘aturar la crisi ambiental i restablir l’equilibri de la natura per mantenir la nostra salut. Valladares té un discurs clar sobre la causa primordial d’aquesta crisi sanitaria, que no és una altra que la crisi global, i, sense alarmismes, ens indica que el que cal fer per protegir-nos és “deixar que la natura faci la seva feina”.

Opinió

En el 50è aniversari del Dia de la Terra, compartim la carta oberta al Secretari general de Nacions Unides, António Guterres, de la principal associació mundial de conservació de la naturala, BirdLife International. En aquesta carta, l'organització fa una crida a l'ONU perquè faci un pas audaç i sense precedents: declarar un medi ambient sa com un dret humà fonamental.

Butlletí