Els ambientòlegs catalans s'apropen l'estalvi d'aigua a Austràlia

Comencen els cafès-tertúlies que organitza el Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) per difondre les experiències d'ambientòlegs catalans que han conegut experiències interessants a l'estranger. 'Amb l'organització dels cafès-tertúlies pretenem, per una banda, que els col·legiats visquin de primera mà experiències professionals d'ambientòlegs que estan o han estat treballant a l'estranger en temes ambientals i, per l'altra, que es creï un punt de trobada de professionals que vulguin compartir la seva experiència'. Aquest és l'objectiu dels cafès-tertúlies que Virgínia Vallvé, vocal d'Afers Exteriors del COAMB, ens explicava que el Col·legi d'Ambientòlegs ha començat a organitzar aquest mes de novembre i que té previst de repetir cada trimestre. El valor d'aquestes trobades rau, segons la vocal del COAMB, en el fet que els tertulians 'donen a conèixer realitats ambientals diferents a la nostra. Algunes vegades aquestes experiències ens permeten comparar situacions i, per tant, aprendre tant dels seus èxits com dels seus errors, i altres directament ens mostren quina perspectiva d'una temàtica ambiental en concret tenen les diferents regions o països'. Descens de la pluviometria a Austràlia El president del COAMB, Sergi Cantó, ha estat la persona encarregada d'encetar aquesta nova iniciativa de l'entitat, ja que acaba d'arribar d'Austràlia, on ha viatjat per la seva tesi de Ciències Ambientals i poder estudiar l'estalvi d'aigua en el sector domèstic. La tertúlia es va celebrar el passat dijous 24 de novembre a la Llibreria Laie de Barcelona. A la tertúlia Sergi Cantó va apropar als assistents el projecte que les autoritats australianes han emprès a la zona de l'oest del país. Aquesta zona és molt extensa, però només hi viuen 2 milions de persones, la major part de les quals (1,8 milions) a la capital: Perth. Per la seva situació en el globus terraqui, Austràlia és una de les àrees que pateix més intensament els efectes del canvi climàtic. El president del COAMB va mostrar diverses dades que corroboren aquesta realitat:

-a aquesta zona d'Austràlia s'estudia la pluviometria des de l'any 1876. Les dades obtingudes mostren que entre els anys 1974 i 1995, la pluja va decréixer en un 52% respecte a l'anterior etapa. I que aquest descens ha augmentat des del 1995 fins a l'actualitat en un 64%. -les previsions apunten que d'aquí a l'any 2030 la pluviometria de la regió de Perth es reduirà en un 30%.

Davant d'aquesta situació, el govern de la zona ha iniciat una estratègia de reducció del consum. Sergi Cantó va subratllar durant la tertúlia que cal tenir present el model de ciutat d'Austràlia, que es caracteritza per una població dispersa que viu majoritàriament en cases unifamiliars amb jardí. Això suposa uns consums mitjans de 375 litres d'aigua per dia i persona (a l'àrea metropolitana de Barcelona aquest consum és d'entre 150 i 160 litres). Iniciatives per a l'estalvi d'aigua Així, l'administració australiana ha impulsat diverses iniciatives de xoc i també de llarg termini per afrontar la previsible reducció de pluja:

-D'una banda, allargar la vida de l'aqüífer de la zona. Aquest aqüífer és molt potent, però no és una font il·limitada, ja que s'alimenta d'aigua de la pluja (que es preveu que disminueixi). Així doncs, el govern està injectant aigües depurades a l'aqüífer amb l'objectiu que es filtrin durant els propers decennis i d'aquí a 30 anys la població la pugui consumir. -D'una altra banda, s'estan fent campanyes de conscienciació molt fortes, adreçades tant a la població en general com a les criatures. Part d'aquestes campanyes s'adrecen a proposar que la gent cultivi espècies vegetals autòctones que no consumeixen tanta aigua. -Finalment, hi ha diverses ajudes per a l'estalvi domèstic. És a dir, que se subvenciona la compra d'electrodomèstics que siguin més eficients en el consum d'aigua. Actualment, a Perth quan compres una nevera o una rentadora hi trobes unes etiquetes que puntuen el nivell de consum de l'aparell. Com més punts tingui l'electrodomèstic, més subvencionada està la compra. També hi ha unes etiquetes anomenades 'water warning' que signifiquen que el govern recomana no comprar-les per l'ús abusiu d'aigua que fan. Aquestes ajudes van començar l'any 2003 amb 4 milions d'euros, i l'any següent ja van haver d'augmentar fins a 10 milions els euros destinats per la bona rebuda de la iniciativa.

Restriccions de la xarxa Si bé a Catalunya ha estat darrerament que s'ha començat a parlar de la possibilitat de restriccions els estius per culpa de la sequera, Sergi Cantó va explicar que a Austràlia ja és un fet des de la dècada dels anys 60. Actualment a aquell país hi ha set nivells de restricció, que s'activen en funció de la situació de cada moment. Més enllà de l'activació d'un nivell o altre, hi ha unes restriccions permanents que si s'incompleixen comporten una penalització econòmica:

-està prohibit regar durant les hores de sol -està prohibit regar una superfície dura -només es pot regar per asparció dos cops a la setmana

El president del COAMB considera que poder conèixer com estan afrontant el canvi climàtic i les restriccions d'aigua a Austràlia pot ser interessant per al nostre país, on els nivells de consum són molt diferents però que de cara el futur podem aprendre de la seva experiència. Properes tertúlies La previsió del COAMB, inicialment, és organitzar un cafè-tertúlia cada trimestre. Virgínia Vallvé comenta que no tenen una llista de països preferents 'sinó que estem oberts a qualsevol proposta. Ja s'han posat en contacte amb nosaltres ambientòlegs que volen explicar-nos les seves experiències a Anglaterra, Mèxic o la Xina, per exemple'.