Font: Xavier Duran. CCMA i Betevé
Crear una taxa diària que s'hagi de pagar per conduir dins de les zones que estableixi l'àrea metropolitana. Aquesta és una de les mesures que proposa el síndic de greuges en el seu informe "La qualitat de l'aire a Catalunya: dèficits i recomanacions", que ha fet públic aquest dimecres, coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient.
És només una de les recomanacions citades en les conclusions de l'informe, que també és contundent quan fa altres afirmacions sobre el vehicle privat: "El vehicle privat ha tingut un paper rellevant en les polítiques de transport i mobilitat. És necessari revertir aquesta situació, malgrat ser conscients que no pot canviar de manera immediata. Els poders públics han de promoure una política de transport i mobilitat sostenible."
L'informe afirma, de seguida, que "en el cas concret de Barcelona i de Catalunya, cal tenir en compte els llocs de treball que genera la indústria de l'automòbil". Per això caldran polítiques de reconversió del sector a mitjà i llarg termini.
Iniciativa pública
El síndic considera que "és estrictament necessari que l'administració pública prengui la iniciativa en l'adopció de mesures que ajudin a reduir la contaminació". I també troba estèril debatre si la contaminació de l'aire és nociva o no per a la salut, que no té sentit "llevat que sigui per a la defensa d'interessos particulars".
També demana que s'impulsi de manera decidida el foment del vehicle elèctric, amb xarxes de recàrrega i amb ajuts per a la compra. Segons diu, és poc probable que les persones optin per comprar un vehicle elèctric basant-se en una promesa política, "ja que la ciutadania és conscient que els compromisos polítics no sempre es compleixen".
Altres conclusions són que s'ha de millorar la connexió en la xarxa de transport públic a l'àrea metropolitana de Barcelona, per facilitar les connexions entre els municipis de la conurbació i el centre de la ciutat. També proposa unificar els criteris de bonificacions i gratuïtat. I mentre no s'implanti el projecte de la T-Mobilitat, que porta mesos de retard, "els criteris de política del transport públic a l'àrea metropolitana haurien de ser els mateixos en tots els municipis".
També demana potenciar els park&ride a l'àrea metropolitana, que estiguin propers a les estacions de tren o de ferrocarrils i a les entrades de zones triades a partir d'anàlisis tècniques.
Permissivitat de la Comissió Europea
L'informe, de 46 pàgines, fa una anàlisi del full de ruta per a la millora de la qualitat de l'aire a Catalunya. Entre les febleses cita l'existència d'un veritable buit de control respecte a determinats compostos que causen un greu impacte en la salut humana i en el medi ambient, la falta d'informació i de transparència davant de la població catalana en matèria de qualitat de l'aire i els alts nivells de contaminació de l'aire a Barcelona, lluny dels límits permesos. Sobre això darrer, també critica l'actitud de les institucions europees: "La flexibilitat i la permissivitat demostrada per la Comissió Europea cap a Espanya, ja que, malgrat conèixer l'incompliment de les directives europees en matèria de qualitat de l'aire, no ha dut Espanya davant la justícia."
Tot i això, també valora que els nombrosos expedients i alertes i l'ultimàtum que ha posat en marxa la Comissió Europea contra Espanya serveixen d'impuls perquè ajuntaments com el de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, el Departament de Territori i Sostenibilitat i l'Estat, entre d'altres, es vegin obligats a adoptar mesures eficaces per posar fi a la contaminació de l'aire".
També valora la tendència cap a un control més gran de les accions contaminants, si bé critica la inexistència de mesures dirigides de manera directa a controlar les emissions provinents del sector industrial i del sector portuari. Demana més participació de la societat civil organitzada en la presa de decisions en matèria de qualitat de l'aire.
L'informe també fa referència a la contaminació odorífera, sobre la qual va rebre denúncies el 2017: "El 2017 el síndic ha continuat rebent queixes de persones que incideixen en la inactivitat de les administracions davant de situacions acreditades de molèsties per pudors, fums i sorolls provocats per granges, indústries o altres activitats properes als seus habitatges."
Denuncia que, tal com recordava en el seu Informe al Parlament del 2017, no hi ha una normativa específica que reguli aquest tipus de contaminació, "ja que ni el govern amb projectes de llei ni els grups parlamentaris amb proposicions de llei han avançat en aquest tema". Considera que no és una qüestió menor i que Catalunya té competències per legislar. Malgrat això, fins ara les úniques iniciatives han estat un esborrany d'avantprojecte de llei del 2005 i una resolució del Parlament de Catalunya del 2016.
Actuacions del síndic
L'informe detalla que en aquests últims anys, el síndic ha dut a terme diverses actuacions i ha emès resolucions sobre aspectes relatius a la contaminació de l'aire. En destaca algunes, com l'actuació d'ofici sobre la contaminació de l'aire a Barcelona i la seva àrea metropolitana. En aquest cas, conclou que "és necessària una política de transport públic de qualitat per reduir el parc circulatori de vehicles privats".
Per assolir-ho, cal garantir la regularitat en el transport. A més, diu que "caldria desincentivar la compra de vehicles dièsel i apostar per altres tipus de combustibles". També recomana a les administracions que valorin millorar la connexió en la xarxa de transport públic a l'àrea metropolitana de Barcelona, per facilitar les connexions entre els municipis.
Hi ha dos temes més comentats en l'informe. Així, afirma que "és imperatiu garantir la sostenibilitat del medi ambient, promovent l'ús sostenible del territori i dels recursos en el desenvolupament urbanístic, protegint els ecosistemes i la diversitat biològica, i incentivant l'adopció d'estils de vida saludables en harmonia amb la natura per mitigar el canvi climàtic".
Vulnerabilitat energètica
D'altra banda, considera que com que "dels beneficis d'un aire net o d'evitar l'escalfament global i el corresponent canvi climàtic en gaudeixen totes les persones", està justificat que "les polítiques públiques que promouen l'ús d'energies renovables siguin pagades de manera proporcional a la contaminació que genera cada una de les formes finals de consum d'energia i finançades pel conjunt de la ciutadania per mitjà dels impostos". Però també fa aquesta consideració: "Fer pagar la transició energètica principalment a les persones consumidores l'electricitat en lloc de les consumidores de combustibles fòssils (principals inductors de les emissions de CO2), com passa ara, va en contra la lògica de transició."
A més, creu que si les oportunitats que ofereix un mercat liberalitzat no es compensen amb mesures distributives dels beneficis de la transició, "es corre el risc d'aprofundir l'escletxa amb les altres persones amb menys recursos per una informació asimètrica i unes oportunitats menors". Si no, "augmentarà la vulnerabilitat de part de la ciutadania i pot esdevenir excusa per reduir la intensitat en la implantació de les mesures urgents que cal prendre per fer front al xoc climàtic ocasionat per l'escalfament que s'ha d'afrontar".
