Catalunya, país eminentment forestal, té uns boscos subexplotats perquè falta demanda i no s'ha pogut crear encara un mercat de biomassa forestal prou potent. Les condicions perquè això sigui possible en un futur s'estan començant a donar. Creix el suport de l'administració i dels propietaris; sorgeixen iniciatives en el territori i augmenta el coneixement sobre una tecnologia cada vegada més madura i eficient. Els baixos preus continuen sent, però, el principal escull a aquest desenvolupament. Aquestes són les principals conclusions de la jornada Els boscos com a recurs energètic renovable i de proximitat organitzada per l'Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de l'empresa Lavola, què ha reunit a nombrosos agents del món forestal. La jornada s'emmarca en l'any internacional dels boscos.
Xavier Solanes, representant del Servei de Gestió Forestal del departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca Alimentació i Medi Natural de la Generalitat, ha argumentat la necessitat d'aprofitar la biomassa forestal per contribuir en certa mesura a la consecució dels objectius del 20, marcats per la Unió Europa, en relació al consum d'energia per al 2020, així com a la gestió dels boscos. Actualment la superfície forestal gestionada a Catalunya és molt petita respecte al conjunt, a diferència del que succeeix al centre d'Europa o a Escandinàvia.
Segons Solanes, els inventaris realitzats fins ara indiquen "un gran creixement de les masses forestals que proporcionen un clar excedent" però aquesta biomassa "no arriba al mercat". "Actualment hi ha molts pocs propietaris que visquin del bosc", ha assenyalat. Solanes ha dit també que "la biomassa no és per si sola la solució al problema energètic però comporta nombrosos avantatges". Entre ells ha enumerat; l'estalvi d'emissions de CO2 ; la disminució de les pertorbacions en els ecosistemes; l'obtenció de combustible més barat i la creació de llocs de treball.
Suport a la demanda local
Molta de la fusta produïda a Catalunya s'exporta a Itàlia per la demanda d'aquell país que paga a bon preu la matèria primera, degut al relleu que hi té la biomassa en el context de les renovables. El repte a Catalunya se centra actualment en donar suport a un mercat i amb aquesta finalitat una eina fonamental és l'acció de l'administració pública.
Francesc de Sàrraga, cap de la Secció de Suport a la Gestió Energètica Local de la Diputació de Barcelona, ha explicat quina és l'acció que es duu a terme en aquest sentit. Ha exposat que els municipis tenen tres possibilitats per tirar endavant les iniciatives: implantar accions de gestió i bones pràctiques amb el pressupost ordinari; promoure el partenariat público-privat; i comptar amb finançament propi o via ajuts d'altres organismes públics.
Per a aquestes dues últimes opcions existeix el programa ELENA/ERDIBA. El seu objectiu és posar a disposició dels municipis els mecanismes financers (crèdits), contractuals (models de plecs) i tècnics (estudis de viabilitat) necessaris per a poder implantar accions sense cost ni endeutament pels ens locals. L'orientació d'aquestes accions va dirigida a les energies renovables i a l'eficiència energètica i dintre de les renovables es vol donar suport a la biomassa a través de les empreses de serveis energètics.
Segons de Sàrraga, la feina de la Diputació és fer convergir els interessos dels ajuntaments i els de les empreses de serveis energètics (a través dels estudis de viabilitat i dels models de plecs) "de manera que tots dos hi surtin guanyant". En el marc de ELENA, la biomassa és l'àmbit que ha generat fins ara un nombre més gran de contractes després de la fotovoltaica. Com a projectes en licitació i propera adjudicació destaca el d'una xarxa de calor a Vic que servirà a quatre edificis, amb una caldera d'estella de 500 kW de potència
Àmbit supramunicipal
La dinamització del mercat té altres àmbits a Catalunya. Jordi Riera, tècnic de l'Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, ha explicat l'experiència de l'aprofitament de biomassa al Parc Natural del Montseny amb el Pla Estratègic d'aprofitament de biomassa forestal per a l'ADF Montseny ponent, redactat el 2009 per l'empresa ECO9 Serveis i Solucions Mediambientals. L'àrea d'aplicació és en aquest cas supramunicipal.
El Pla parteix de la constatació que dels boscos de la zona es podrien extreure 6.000 tones de fusta anual sense comprometre en cap cas la qualitat i persistència dels boscos. El Pla s'ha concretat en un projecte executiu desenvolupat el 2010, a través d'un conveni entre la Diputació i l'obra social de La Caixa, que té com a objectiu determinar mètodes de gestió forestal, rendiments i costos d'explotació i assessorar els propietaris en aquests temes.
També s'ha impulsat, dins aquest esquema, una xarxa de calor per calefacció i aigua sanitària al Brull. La línia de continuïtat del pla passa per seguir promovent instal·lacions com la del Brull però també, segons Riera "per impulsar l'ús privat en indústries, explotacions agràries, hotels, cases de turisme rural i noves promocions d'habitatge". Per a Riera "tenim l'oferta, la voluntat d'administracions i propietaris i la tecnologia, només ens falta la demanda".
Una altra experiència presentada ha estat el projecte d'una caldera de biomassa a la zona forestal del Castell de Montesquiu -el recinte on s'ha celebrat la jornada. Esteve Maneja, de l'empresa Lavola, ha explicat el projecte de forma general i Jordi Jürgens, tècnic de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona n'ha detallat els aspectes tècnics.
Divulgació i ocupació
Pere Navarro, enginyer de forest de l'àrea d'aprofitaments fusters i biomassa del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) ha descrit una altra eina essencial per ajudar crear un mercat de la biomassa. Aquesta eina és Innobiomassa, un projecte impulsat per l'Associació Catalana de Municipis, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, el Consorci Forestal de Catalunya i la Federació d'Empresaris Instal·ladors de Catalunya i Qnorm. Se centra en l'anàlisi i el diagnòstic del sector, la formació professional, la certificació de qualitat i la divulgació amb instruments com el web Observatori de la Biomassa.
Segons Navarro, "s'està estudiant la capacitat de penetració de la biomassa en el mercat en diferents comarques de Catalunya". Actualment el Solsonès és la que té més superfície forestal accessible -un 81%- una dada important ja que la facilitat d'accés als recursos influeix directament en el preu. Una altra dada molt significativa que ha recordar Pere Navarro és que "per cada 10.000 t de fusta mobilitzada 11 llocs de treball directes i 33 d'indirectes, fet que converteix la biomassa en una de les renovables més positives per l'ocupació".
Finalment, Joan Carles Àngel Hernández de l'Associació de Propietaris Forestals Serra de Bellmunt-Collsacabra ha aportat el punt de vista dels propietaris i ha qualificat la demanda "com el coll d'ampolla" per l'impuls de la biomassa. Tanmateix, ha vinculat l'avenç en aquest terreny a una rendibilitat que, ara per ara, encara no té lloc. En el debat de tancament s'han analitzat totes les variables i ha destacat de forma clara la idea de que el canvi es produirà "de manera lenta però constant" i que "l'exemple de les institucions serà molt rellevant".
Informacions relacionades:
