El reciclatge augmenta molt allà on s'implanta el porta a porta o el contenidor amb xip

Font: Francesc Mauri. CCMA

13/10/2020 - 14:00

Europa demana arribar al 60% de recollida selectiva el 2030. Alemanya arriba al 67%, Itàlia al 48% i França al 43%. Espanya, Grècia i Portugal són a la cua, segons les últimes dades publicades per Eurostat. En el cas de l'estat espanyol només s'arriba al 33%. Catalunya –lluny del 60%– arriba al 45% (per sobre de França i una mica per sota d'Itàlia). Per territoris, a la cua hi ha Melilla, on no es recicla gairebé res (menys del 10%). Madrid només recicla el 17%. A banda de Catalunya, les comunitats que més reciclen són Navarra i La Rioja.

Com estem a Catalunya respecte als últims anys?

Entre el 2005 i el 2015, deu anys de gairebé estancament, entre el 30 i 35%. El 2015 es va arribar al 39%. Segons va publicar l'Agència de Residus de Catalunya aquest mes d'agost, el 2019 s'ha treballat fort i s'ha aconseguit trencar l'estancament; ara estem al 45%.

Les comarques que més reciclen són, per ordre, el Berguedà, Osona, el Priorat i el Moianès; ja compleixen l'objectiu europeu marcat per al 2030.

Què demana Europa?

Les xifres són molt clares:

  • 2020    50%
  • 2025    55%
  • 2030    60%
  • 2035    65% i un màxim 10% dels residus a l'abocador.

Això és el que demana i demanarà Europa. Estem, per tant, a 5 punts aquest 2020. L'Agència de Residus de Catalunya també els vol complir.

Molta gent pot pensar que això és impossible. Doncs no. No és només una obligació en majúscules, és una mesura mediambiental molt clara per minimitzar els efectes de l'Escalfament Global i també és una oportunitat de negoci clar i, per tant, de generació d'activitats d'economia verda.

Quin és el millor sistema per obtenir alts nivells de reciclatge?

L'anomenat Porta a Porta, implantat actualment a més de 200 municipis dels 947 de Catalunya, és el que obté els nivells més alts de recollida selectiva. Ara fa exactament 20 anys, Tona, Riudecanyes i Tiana van ser els primers a fer-ho. Personalment, també crec que és el millor sistema tot i que, com en qualsevol altre aspecte de la vida, no hi ha una solució cent per cent efectiva. L'Associació de Municipis Catalans del Porta a Porta i l'Agència de Residus de Catalunya ens manifesten els avantatges i inconvenients:

AVANTATGES

  • Nivells més alts de recollida selectiva i recuperació.
  • Es retiren els contenidors de la via pública (més espai a la via pública, no cal mantenir i netejar els contenidors, no hi ha desbordaments).
  • Desapareix l'anonimat en el lliurament dels residus.
  • El percentatge de població que acostuma a participar en la recollida selectiva és més gran.
  • Permet l'aplicació de taxes d'escombraries de pagament per generació.
  • El cost del reciclatge tendeix a ser més baix i els ingressos per sistemes integrats de gestió, venda de materials i retorn del cànon, més grans.
  • Es redueix el percentatge de residus no municipals, dels quals se n'acaba fent responsable el municipi.
  • Els sistemes complementaris de recollida selectiva (fracció vegetal, voluminosos...) acostumen a funcionar millor.

INCONVENIENTS:

  • S'està subjecte a un horari de lliurament força estricte.
  • Suposa a un canvi d'hàbits important per a moltes llars.
  • El cost de la recollida acostuma a ser més elevat.

Segurament, l'inconvenient més clar seria haver de dipositar la fracció que toca de les escombraries un dia concret, i sempre de 20.00 a 22.00, en general, tot i que hi ha algunes excepcions. La resta, segons el meu criteri, tot són avantatges; com, per exemple, la desaparició del que jo anomeno "santuaris de la merda", que són els contenidors, on tot s'hi val i on es fa visible la falta d'educació cívica d'una part de la població.

La valentia de Vilanova i la Geltrú i més de 200 municipis

Cal felicitar, en aquesta vida, els valents i valentes. Hi ha la creença que a les àrees més denses, reciclar porta a porta és impossible i un desastre. Les ciutats italianes del nord, que fa anys que ho van implantar, no tenen problemes i tenen taxes de reciclatge per sobre del 60% i, en alguns casos, fins i tot del 75%. A Barcelona, els "valents i valentes" de Sarrià han triomfat. Del 19% de recollida selectiva han passat al 59%. Ja no hi ha contenidors bruts enlloc i les taxes d'incivisme són baixes. És veritat que Sarrià és un barri amb una tipologia de vivendes que facilita la recollida porta a porta, però també hi ha blocs de pisos de diverses plantes.

Ara, la ciutat i capital del Garraf, Vilanova i la Geltrú, també vol entrar al porta a porta. L'enhorabona! És una ciutat amb una zona amb clara tipologia densa i urbana. Supera els 67.000 habitants, amb una densitat pròxima als 2.000 habitants per km2. Estarem atents a la seva evolució i aprofitem per felicitar, com deia, als "valents i valentes" de Vilanova i la Geltrú, Riudecanyes, Berga, Vic, Falset, Matadepera, Blanes, Cervera, Corbera d'Ebre, Begur i Vila-rodona, entre molts i molts d'altres. Felicitats als responsables polítics, tècnics, d'educació i a la ciutadania en general.

L'arribada dels contenidors amb xip

Pagar en funció dels residus que genera algú, sens dubte, sembla el més just. Igual que en els països nòrdics, on les multes de trànsit tenen imports que estan lligats al nivell de renda de cadascú.

En aquest sentit, el porta a porta pot incorporar aquest sistema, amb les bosses amb xip, o també amb els minicontenidors domèstics amb xip de control.

Però hi ha zones on la implantació del porta a porta no és clara, o les autoritats locals no són prou valentes per fer-la. Llavors s'opta pels contenidors amb xip de control i l'anomenat pagament per generació. Qui menys recicla –és a dir, qui més contamina– paga més. Més just, impossible.

Abans del 2025, els 947 municipis haurien d'haver implantat el porta a porta o els contenidors amb xip.

Posem, com a exemple, Vilablareix, on es paga en funció del que recicles o no. Una família de 4 persones que ho recicla tot paga 80 euros a l'any. La família que ho envia tot al rebuig, uns 270 euros.

Un estudi recent de tres municipis del Bages

El Consorci de Residus del Bages, en col·laboració amb l'Agència de Residus de Catalunya, fa poc han monitoritzat la implantació, feta a la tardor del 2018, del pagament per generació amb regulació de contenidors mitjançant targeta personal.

Rajadell –amb estructura o tipologia de població rural–, Balsareny –amb tipologia més urbana– i Sant Fruitós de Bages –amb una estructura més residencial– formen part de l'anàlisi i monitorització. Els contenidors de paper, d'envasos i vidre sempre estan oberts. Els contenidors de rebuig només s'obren amb targeta un cop per setmana i el d'orgànica també amb targeta, tots els dies de la setmana.

Els resultats, senzillament espectaculars. Durant el període comprès entre el desembre 2018 i el desembre 2019 s'ha passat d'un percentatge de recollida selectiva del 24% al 79%!!!

Aquest vídeo ho explica molt millor:

 

El resum de totes aquestes dades és molt clar: Catalunya lidera a l'estat la recollida selectiva i vol complir els objectius europeus. Després de molts anys d'estancament, el creixement de la recollida selectiva porta a porta i els contenidors amb xip són les eines que possibilitaran assolir-la. Tot plegat dins d'un marc clar cap a l'economia verda.


 

Categories: 

Relacionats

Notícia

Diversos ajuntaments com els de Santa Coloma de Gramenet, Tarragona, Vic, Sabadell o Reus, entre d'altres s'han sumat a la campanya solidària "Recicla vidre per elles" de Ecovidrio, l'entitat sense ànim de lucre encarregada de el reciclatge d'envasos de vidre a Espanya.

Article

Aquest sistema evita la impressió de materials en paper i els substitueix per un format digital que els informadors i informadores entreguen a la ciutadania mitjançant la tecnologia sense fil del seus dispositius.

Article

El documental “Molta Merda” està produït pel Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme (CTRSUM), presentat per Quim Masferrer i pertany a la campanya de conscienciació “Recicla i guanyaràs”

Butlletí