El nou Pla de Residus valencià tanca la porta a la incineració i a macroplantes i macroabocadors

Font: Diari La Veu

09/04/2019 - 15:56

Entre les innovacions incorporades pel nou PIR, cal destacar l'aposta per sistemes de pagament per generació a través de nous sistemes de recollida, com ara el 'porta a porta' adaptat al municipi o un equivalent decidit per l'entitat local i que incorpore noves tecnologies. 

El ple del Consell ha aprovat el decret pel qual es modifica el Decret 81/2013 que aprovava el Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV).El nou pla està associat a la transició cap a un nou model de gestió de residus, d'acord amb les opcions de gestió jeràrquicament prevalents segons les directives europees, és a dir, prevenció en la generació, reducció en origen, preparació per a la reutilització, reciclat de qualitat. Es fonamenta així una nova planificació autonòmica de residus completament basada en els principis de l'economia circular que preveu les polítiques orientades al "residu zero". 

En aquest marc, el nou pla impulsa la recollida selectiva, tant en l'àmbit municipal com en centres públics i privats de tota índole. Així mateix, la recollida selectiva de bioresidus en origen es converteix en una proposta d'àmbit autonòmic a fi de maximitzar el seu rendiment i no superar el màxim d'un 10% destinat a abocador que marquen les directives a futur. 

També es fomenten algunes tècniques de valorització material, com ara l'ús de materials obtinguts a partir de bioresidus, especialment per a la fracció orgànica no obtinguda selectivament. 

Innovacions del nou pla de residus

Pel que fa a les sentències del TSJ que van anul·lar l'article de l'anterior text sobre incineració, el PIR desestima el desenvolupament per part de la Generalitat d'infraestructures d'incineració en relació amb els residus domèstics i assimilables. 

A més, introdueix nous criteris per a la gestió adequada de residus industrials i no es preveu la incineració, coincineració ni valorització energètica de residus perillosos de qualsevol mena susceptibles de tractaments previs o alternatius. 

Entre les innovacions incorporades pel nou PIR, cal destacar l'aposta per sistemes de pagament per generació a través de nous sistemes de recollida, com ara el 'porta a porta' adaptat al municipi o un equivalent decidit per l'entitat local i que incorpore noves tecnologies. 

També s'indiquen ràtios mínimes d'educadors ambientals per municipi que treballen diàriament amb la ciutadania en la prevenció, reutilització i reciclatge de qualitat, i s'obliga al fet que tots els elements d'un sol ús fabricats amb plàstics siguen, com a mínim, realment i efectivament reciclables. 

També són novetat les bonificacions de les taxes de gestió de residus a les famílies reconegudes oficialment en risc d'exclusió social, així com l'estímul a la col·laboració amb empreses d'inserció social per a la gestió d'alguns tipus de residus, com ara tèxtils, estris o RAEES (residus d'aparells elèctrics i electrònics). D'altra banda, el pla abandona definitivament la perspectiva de projectes de macroplantes i macroabocadors.

Cal destacar que la revisió del Pla era necessària tant pel prescrit quant a terminis en la Llei estatal 22/2011 com per l'adaptació al Pla Estatal Marco de Gestió de Residus 2016-22 (PEMAR), així com per diverses sentències del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià que anul·laven l'article 17.3 de l'anterior text. 

S'ha tingut en compte, així mateix, el que es disposa en recents directives europees, com ara el paquet d'economia circular del 2018 o la directiva de plàstics d'un sol ús. Addicionalment, pretén ser un mecanisme d'implementació de l'acord de l'ONU sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible, com ara l'objectiu 11 sobre ciutats i assentaments humans inclusius, resilients i sostenibles; el 12, sobre consum i producció sostenibles, o el 13, sobre mesures urgents contra el canvi climàtic. 

Tot i que es tracta de la modificació i adaptació d'un decret, formalment i pràcticament s'ha realitzat una tramitació de decret nou, atés el caràcter normatiu i de pla d'acció territorial d'obligat compliment al País Valencià. El procés de tramitació ha inclòs una avaluació ambiental estratègica i un elevat grau de debat i participació. 


 

Municipis: 
Categories: 

Relacionats

Article

Les dades apunten que la mitjana de consum de xiclet ronda els 3,5 quilos per habitant, dels quals un alt percentatge acaba formant part del paisatge. Cada xiclet que es tira al terra triga una mitjana de 5 anys en degradar-se i pot acumular al voltant de 50.000 gèrmen. Aquesta mesura pretén disminuir els costos de neteja per la retirada d’aquest residu dels carrers, així com eradicar focus d’insalubritat i mala imatge.

Notícia

Els objectius del ‘Pacte per la Sostenibilitat de les Falles’ i del projecte ‘Per unes Falles Sostenibles’ estan vinculats als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, i també als reconeixements i implicacions de la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Article

La campanya de neteja i recollida de residus que desenvolupa cada any la Diputació de València ha tancat el 2018 amb un total de 246 tones de deixalles retirades de les platges de 15 municipis, una quantitat menor que les 585 tones de 2017 generades pels grans temporals. El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, i el cap del secció de Platges i Jardineria, Antonio Navarro, han aportat aquestes dades durant la reunió de balanç que han mantingut amb alcaldes, alcaldesses i tècnics dels municipis costaners que han participat al programa de la institució provincial.

Butlletí