El musclo zebrat no hauria d'augmentar més a l'Ebre

Un estudi apunta que l'impacte ecològic és "relativament petit" mentre que el socioeconòmic ha estat més important
17/12/2010

La plaga del musclo zebrat al tram final del riu Ebre ha arribat ja a les densitats màximes d'exemplars per metre quadrat a les que pot arribar en aquest ecosistema, segons un estudi realitzat en els dos últims anys i dirigit per l'Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA).

L'informe determina que les densitats del musclo a l'Ebre català són "molt més baixes si es comparen amb altres masses d'aigua, per exemple, els grans llacs dels Estats Units i Canadà. Com a exemple, s'ha determinat que les màximes densitats a l'Ebre se situen al voltant dels 1.000 exemplars per metre quadrat, molt lluny de les concentracions de més de 100.000 exemplars dels Grans Llacs. Amb aquesta dada a la mà, els responsables de l'estudi consideren que a nivell ecològic, els impactes del musclo zebrat a l'ecosistema de l'Ebre "són relativament petits".

Els científics també han descartat que el musclo zebrat sigui, a causa de la seva elevada capacitat de filtració d'aigua, el responsable de l'increment de la transparència de l'aigua del riu. Atribueixen aquest fenomen al descens dels fòsfors a l'aigua per la millora de les aigües que procedeixen de les depuradores. És precisament el descens de la presència de fòsfors a l'aigua l'element que ha fet, segons l'estudi, que les densitats de musclo zebrat no puguin augmentar. És per això que els investigadors consideren que si les administracions mantenen les seves polítiques de millora de la qualitat de les aigües es podrà mantenir relativament a ratlla al musclo zebrat, ja que la seva eradicació es descarta. "Si l'Agència Catalana de l'Aigua i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre mantenen la gestió de la qualitat de l'aigua s'ha arribat als valors màxims de densitats de població de musclo zebrat", ha assegurat Nuno Caiola, investigador de l'IRTA.

Tant Caiola com el biòleg Carles Ibáñez, que han fet la presentació pública de l'estudi, han considerat que amb aquests resultats es pot considerar que no és estrictament necessari plantejar la realització d'altres mesures més "dures" en contra d'aquesta espècie invasora, com per exemple, dur a terme grans desembassaments.

Impacte socioeconòmic
L'estudi, per contra, sí que reconeix que l'impacte de la invasió del musclo zebrat ha estat important en l'aspecte socioeconòmic. A les zones de més presència de musclo, al voltant dels embassaments de Mequinensa i Riba-roja d'Ebre, els principals damnificats han estat les centrals hidroelèctriques, les conduccions de les comunitats de regants, la central nuclear d'Ascó i les empreses turístiques que viuen de les activitats aquàtiques. S'ha calculat que en aquestes zones de més presència de musclo, el cost anual de la invasió de l'espècie és de dos milions i mig d'euros anuals.

L'estudi també ha determinat que la presència del musclo zebrat a Catalunya es concentra en les masses d'aigua del riu Ebre. Això no obstant, s'alerta que seria necessari que es portessin a terme mesures per evitar l'arribada del musclo al sistema Sau-Susqueda. S'alerta que la invasió d'aquesta espècie en les masses d'aigua d'aquest sistema podria produir danys de fins a 12 milions d'euros. S'apunta que amb una inversió inicial d'uns 8 milions d'euros en les mesures de prevenció evitaria aquests danys.

L'estudi Desenvolupament de tècniques i mètodes de control i prevenció del musclo zebrat i hi han col·laborat la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, el Grup Natura Freixe de Flix, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, l'Agència Catalana de l'Aigua i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.

 

 

AdjuntMida
Image icon Foto: Anastasija Zaiko50.49 KB

Relacionats

Entrevista

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies. Aquesta és la conclusió principal d’ un estudi científic realitzat a la ciutat de Valls per investigadors del grup de recerca en Conservació, Biodiversitat i Canvi Global de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) encapçalats per Jaume Marlès. Aquest estudi pioner aporta algunes claus als gestors i tècnics per afavorir la naturalització de les ciutats.

Butlletí