El forat de la capa d'ozó s'engrandeix i gairebé es triplica en un any

21/10/2020 - 12:26

Durant la segona meitat de setembre el forat de la capa d'ozó arriba a la seva màxima extensió i a la mínima concentració sobre el continent Antàrtic coincidint amb l'arribada de la primavera austral. Així doncs, la concentració d'ozó estratosfèric s'aproxima a la dels anys més crítics de la dècada dels 90

 

 

 

 

Les dades d'aquest 2020 han donat un tomb respecte a les de l'any passat. Si bé l'any passat es va reduir tant com per ser el més petit de les darreres tres dècades, amb només 9 milions de km², aquest 2020 s'ha tornar a eixamplar i se situa dins dels 10 anys amb el forat més gran, amb una xifra fins ara de 25 milions de km². El forat de la capa d'ozó d'aquest 2020 gairebé és tres vegades més gran que fa 12 mesos.

Tot i que la mida del forat de la capa d'ozó varia cada any, últimament té un comportament poc regular amb grans alts i baixos d'un any per l'altre, tal com va passar el 2002. Si bé durant la primera dècada del segle XXI semblava que el forat es feia més petit, durant aquesta segona dècada està més estancat.

En canvi, pel que fa a la concentració d'ozó estratosfèric, la tendència des del 2012 és a minvar, amb l'excepció de l'any 2019, una reducció de la concentració que s'aproxima als anys més crítics de la dècada dels 90, quan va assolir la concentració més petita i, en conseqüència, una capa protectora del sol molt més feble.

L'ozó és un gas incolor que es troba en diverses parts de l'atmosfera. La seva concentració màxima es dona a l'estratosfera, a uns 30 quilòmetres d'altitud. En aquest nivell de l'atmosfera, és un gas essencial que ajuda a protegir la Terra dels raigs ultraviolats del Sol.

L'anomenat "forat" és una disminució del gruix d'aquesta capa i la unitat de mesura és la Unitat Dobson (DU). Si prenem tot l'ozó d'una columna d'aire, des de terra fins a l'espai, i ho portem a una temperatura de zero graus i a una pressió atmosfèrica normal, de 1.013 hPa, o una atmosfera de pressió, la capa d'ozó només tindria 3 mil·límetres de gruix. Aleshores, la Unitat Dobson és defineix com 0,3 hPa per centímetre donant peu a 300 DU, com a xifra estàndard.

El nom de forat de la capa d'ozó es dona perquè en aquesta època de l'any és quan té la mínima concentració. Les reaccions químiques que impliquen clor i brom fan que l'ozó de la regió polar sud es destrueixi de forma ràpida i severa a finals de l'hivern austral. El forat es calcula a partir d'un mapa de la comuna total d'ozó i es determina l'àrea del forat quan el valor és inferior a 220 DU, xifra de referència perquè no es van trobar valors inferiors en les observacions històriques sobre l'Antàrtida abans de 1979.

Categories: 

Relacionats

Article

Arrel de la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient, es va celebrar el passat 7 de juny l’acte virtual "Joves i Natura". Es va poder escoltar a joves catalans que van participar a la Cimera Mundial de la Joventut de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) i es va comptar amb una taula rodona on van intervindré joves catalans que, d’una manera o altra, estan compromesos amb la seva conservació.

 

Entrevista

Francesc Baró és investigador de l’ICTA-UAB, i professor investigador de la VUB (Vrije Universiteit Brussel). Ha dirigit el primer estudi sobre el verd escolar a Barcelona, el qual identifica diferents patrons de desigualtat en l'exposició i l'accés als espais verds dels infants escolaritzats a la ciutat. Reflexionem amb ell sobre justícia ambiental, el paper dels centres escolars en l’articulació de la vida als barris i la necessària naturalització d’aquests espais.

Opinió

Si destruïm l’habitabilitat de la Terra no sembla que Mart resulti un destí operatiu pel comú de la humanitat, més enllà dels quatre milionaris de torn i altres ‘supermascles galàctis’ com l’antropòloga i activista Yayo Herrero va titllar a Musk

Butlletí