El COAMB denuncia que els llocs de treball dels ambientòlegs a la Generalitat estan en risc per la manca de reconeixement de la titulació

Font: COAMB

02/11/2018 - 15:57

El Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya ve reclamant des del seu naixement la creació d’un cos propi d’ambientòlegs a la Generalitat de Catalunya. Any rere any, s’ha refusat aquesta petició, que inclús s’ha recolzat amb diversos recursos i un contenciós administratiu. Des del COAMB es considera que la situació es pot resoldre si hi ha voluntat política, ja que altres titulacions més recents sí que compten amb el seu propi cos. A més, en altres administracions (locals, estatals) sí que està reconeguda la figura d’aquest professional. 
El fet de no tenir cos propi implica que els ambientòlegs que treballen a la Generalitat, malgrat que realitzen funcions tècniques específiques de l’àmbit ambiental, ocupen places del que es coneix com a cos general. La majoria són interins, i alguns tenen una antiguitat de més de 15 anys. Per consolidar el lloc de treball com a funcionaris/es, el fet d’estar en el cos general comporta que en les oposicions no s’avaluïn les competències específiques de les ciències ambientals. En aquest sentit, tampoc es correspon la demanda d’ambientòlegs patent a les ofertes de places amb el reconeixement d’aquesta especialitat.

Si la situació no es reverteix, En estar incloses en el cos general, les places estan obertes a qualsevol titulat de grau superior que aprovi les oposicions.

Oposicions el 2019
La previsió és que es convoquin oposicions al cos general de l’administració catalana durant el segon semestre del proper any. Això vol dir que els ambientòlegs que actualment hi treballen podrien perdre la seva plaça i, en conseqüència, la Generalitat perdria tot el potencial i l’experiència d’aquests professionals. Per tal de revertir aquesta situació, els representants del Col·legi es van reunir ahir 30 d’octubre amb la nova secretària d’Administració i Funció Pública de la Generalitat, Annabel Marcos. L’objectiu de la trobada va ser posar fi a aquest greuge a la professió. No obstant, des de la Generalitat es va defensar l’opció del cos general com a millor solució per als professionals ambientals de l’administració, solució contra la qual el COAMB continuarà lluitant pels motius anteriorment exposats.

Les peticions del COAMB
En aquest context, des del Col·legi es demana que es bloquegin les places ocupades per ambientòlegs de cara al proper concurs-oposició i que es regularitzi la situació dels interins de llarga durada. A mig termini també exigeix la creació del cos especial d’ambientòlegs per resolució d’aprovació del temari, per decret i per llei, o bé que en el marc de la reforma prevista de la funció pública es reconegui la figura de tècnic/a especialitzat/da en medi ambient.

Més de 20 anys de greuge comparatiu
Des del COAMB es vol recordar que la creació de la titulació en Ciències Ambientals va ser l’any 1992, primer com uns estudis propis de la Universitat Autònoma de Barcelona . Després va ser reconeguda com a títol oficial l’any 1995 i va rebre el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya durant els primers 3 anys. Concretament, l’antic Departament de Medi Ambient va subvencionar part de la matrícula dels estudiants, en considerar que era molt necessari impulsar aquest nova professió a Catalunya. Més de 25 anys després, la pròpia administració impulsora continua negant l’accés formal i específic d’aquesta titulació a l’Administració pública de la Generalitat, mantenint als ambientòlegs/gues en una inexplicable situació de greuge comparatiu front totes les altres titulacions que sí que disposen d’aquest accés.

Col·legi Oficial d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB)
És una corporació de dret públic, de caràcter professional, que des de 2004 agrupa els titulats en Ciències Ambientals i doctorats en medi ambient que exerceixen la seva professió dins el territori de Catalunya. Va ser el primer de tot l’Estat i actualment ja reuneix vora un miler dels professionals del medi ambient. Des de 2012, poden adherir-se al COAMB els professionals del medi ambient i els estudiants dels últims cursos de Ciències Ambientals.


 

Etiquetes: 

Relacionats

Entrevista

Ana Huertas és facilitadora per a la transició i la permacultura. Actualment coordina el projecte internacional Municipis en Transició. Huertas aporta al diàleg una visió ecofeminista que posa el focus en la revolució intrapersonal, i el canvi profund en la forma de relacionar-nos, des de l'opressió a la col·laboració, creant una vida que pose les cures al centre. Amb el bagatge d'acompanyar a les comunitats, aborda també la necessitat d'esborrar la dicotomia entre poder públic i ciutadania i de crear espais de diàleg amb la inspiració de la democràcia profunda, per fer realitat els canvis urgents que necessitem.

Entrevista

Yayo Herrero és una de les líders de la transició ecològica o, podríem dir, sistèmica. Les seues conferències apleguen multituds desitjoses d’escoltar una veu lúcida i ferma, que transmet de forma serena la urgència d'avançar en l'alternativa al sistema capitalista. Yayo dibuixa aquest nou model a través d'una mirada feminista i ecològica que ens permeti noves formes de relació entre nosaltres i amb el planeta, recordant que som eco i interdepedents. Amb ella analitzem què és l’ecofeminisme, un moviment que sens dubte lidera a la península i quins són els camins que podem transitar per viure amb harmonia amb els nostres cossos i la Terra que ens acull.

Entrevista

Lluís Reales conversa amb el catedràtic de Geologia de la UB Miquel Canals, autor de l”Atles del mar. Fets i dades sobre les amenaces als ecosistemes marins". Aquest atles recull informació rigorosa i actualitzada sobre els perills que amenacen el mar a causa de l’activitat humana. Les dades que hi apareixen ens interpel·len, perquè tots som responsables, d’una manera o altra, del deteriorament de mars i oceans.

Butlletí