El Centre per a la Sostenibilitat Territorial radiografia les Comarques gironines

28/08/2007 - 00:00
El Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST) va presentar el passat mes de juny el primer informe de sostenibilitat de les Comarques Gironines (descarregable aquí). Aquesta entitat, amb un any de vida, agrupa a tres sectors: col·lectius ambientalistes, professionals de sectors relacionats amb el medi ambient i finalment investigadors de centres de recerca. 'És necessari que la universitat estigui al servei de la ciutadania organitzada i no només de l'empresa' afirma Raül Valls, un dels impulsors del CST. El Centre va aparèixer com a resultat de les mobilitzacions per evitar la construcció del Túnel de Bracons i pretén esdevenir un instrument que doni suport als moviments en defensa del territori i que al mateix temps esdevingui un lobby per caminar cap a una nova cultura del territori. Actualment, hi ha en marxa quatre projectes: l'Escola del Territori -que desenvoluparà un model d'educació ambiental lligat al conjunt d'activitats que es desenvolupen a la Vall d'en Bas-, la Xarxa Crítica d'Acció Territorial, i les Iniciatives Econòmiques amb l'objectiu d'impulsar i assessorar les empreses o cooperatives que treballin a favor d'una Nova Cultura del Territori. Finalment el quart projecte, l'Observatori de Sostenibilitat, pretén avaluar des d'un punt de vista crític i independent el model de desenvolupament del nostre país. Una de les primeres tasques ha estat l'informe d'anàlisi dels principals indicadors ambientals a la futura vegueria de les Comarques gironines. El treball coordinat per Josep Antequera, Anna Jiménez i Sergi Nuss, ha comptat amb la participació de fins fins a seixanta professionals vinculats a institucions, universitats i centres de recerca, consultories i organitzacions ambientalistes. L'estudi té dos grans valors, per una banda recopilar totes aquelles memòries sectorials que de manera conjunta ens permeten copsar l'estat d'un territori, i per l'altra, interpretar les tendències dels principals vectors ambientals i les polítiques que es desenvolupen. Visió critica de l'actual model territorial La procedència del conjunt de redactors del projecte ens permet imaginar que l'enfocament i el diagnòstic de la situació serà especialment crític. Així mateix ho confirma en la presentació Àlex Casademunt, geògraf i president del CST. 'Una nova cultura del territori és parlar d'una nova cultura del subjecte humà en relació a tot allò que l'envolta' afirma Casademunt. Reivindica l'oportunitat de la sostenibilitat com una revolució cultural per trencar 'amb la cruel servitud que l'individu sotmet al seu territori, als seus congèneres i al cap i a la fi, a si mateix'. El model territorial de les Comarques gironines s'ha caracteritzat per les distàncies curtes. L'any 2005 la mitjana de població dels 208 municipis era de només 3.128 habitants. La major part d'aquests nuclis s'han estructurar en els eixos ferroviaris (tren convencional i sobretot els denominats carrilets) i els rius. Actualment, la funció estructuradora de les vies fèrries ha passat a la xarxa viària. La conseqüència ha estat que qualsevol punt del territori esdevé susceptible d'instal·lar-hi un polígon o una urbanització. Aquest fet provoca el creixement de la generalitzat de la mobilitat i que qualsevol via bàsica pugui transformar-se en autovia. Pels autors, aquest procés que es retroalimenta positivament, suposa la 'urbanalització' del medi rural, una pèrdua d'identitat que crea 'no llocs' o dels denominats paisatges 'low cost'. Raül Valls apunta que una de les causes de tots aquests nous fenòmens terrtitorials són els vint anys sense planejament. El Pla territorial general de Catalunya (PTGC) data de 1995 i es preveia una 'cascada' de planejament que el desenvolupés. Per exemple, calia redactar Plans territorials per a cada una de les futures vegueries, a la pràctica només es va tirar endavant l'any 2001 el de les Terres de l'Ebre. A partir de 2003, el Departament de Política Territorial (DPTOP) va engegar per fi la 'maquinària de planificació'h. Els autors reconeixen consideren 'lloable aquest esforç, malgrat que arriba tard'. Tot i això, en realitzar un balanç sobre el grau d'acompliment del pacte de govern de 2003 detecten greus mancances com multiplicar per dos la producció d'habitatge protegit i la redacció d'un Pla de rehabilitació; a nivell territorial la revisió del PTGC, el Pla d'espais agraris o el de connexions biològiques, o la creació de l'Agència Catalana de l'Energia i l'aprovació de les lleis de protecció de la biodiversitat i del litoral. A la banda positiva assenyalen la proposta de Xarxa Natura 2000, el Decret d'ecoeficiència i la revisió del projecte de l'eix Vic ' Olot, el conegut Túnel de Bracons. La conclusió de l'informe és que 'bona part dels compromisos del tripartit en matèria ambiental no s'han acomplert'. En canvi, 's'han tirat endavant plans sectorials -com el de l'energia o la mobilitat- que són molt estratègics per l'festabliment de les bases d'un nou model de desenvolupament o, contràriament, per refermar la continuïtat de determinats patrons d'insostenibilitat'. El pes de la construcció en l'economia, un model sostenible? L'Informe de Sostenibilitat atribueix a la manca de planificació regional un excés de protagonisme dels ajuntaments en l'ordenació urbanística. En aquest sentit consideren que la imatge d'una comarca o regió s'ha confingut de 'manera espontània'h a partir de les facilitats que cada consistori ha donat a la implantació dels diversos usos. Aquest fet és una de les causes que en el període 1987 ' 2002 la superfície construïda hagi augmentat un 52% i que actualment cada gironí ocupi 1.150 m2 de territori urbanitzat. A nivell residencial l'estudi revela que l'any passat es van construir 22.500 pisos, fet que va suposar que el creixement del parc d'habitatges dupliqués el poblacional. Aquest fet òbviament té un important pes a l'economia de les Comarques gironines. El cas més destacat és el del Ripollès que pràcticament s'enfila al 20%, a la Selva, la Garrotxa i el Gironès supera el 10%. Ara bé, els autors alerten de l'existència de símptomes que el mercat va a la baixa. Aquest fet pot portar dues grans conseqüències. A nivell microeconòmic, la fallida d'economies familiars a causa d'una possible 'punxada de la bombolla immobiliària'. D'altra banda, el sector ocupa 45.000 treballadors. Representen en el conjunt de l'àmbit el 14% dels assalariats i el 20% dels autònoms i cada nou habitatge ocupa de mitjana 2,4 treballadors. D'aquesta manera, caldria construir 20.000 habitatges nous cada any per poder ocupar els 50.000 treballadors. Aquesta xifra, sembla que tant territorialment com econòmicament és insostenible. Dèficit en la generació elèctrica, excés en el transport La dependència energètica de les Comarques gironines és un dels principals punts febles. Actualment el 98% del consum prové de fonts contaminants, d'importació i amb una tendència molt clara a encarir-se. De fet, es consumeix el 21% de productes petrolífers del Principat mentre que la població no arriba al 9%. Les causes són per una banda la importància del turisme però també la intensa mobilitat en vehicle privat. En aquest sentit destaca que de cada 1000 gironins hi ha 537 cotxes, i que el 80% de la mobilitat obligada -desplaçaments per feina o estudi- es realitzen amb transport privat. Un altre dels punts crítics és el de la generació elèctrica. Les 128 instal·lacions només generen l'11% de la demanda. De fet, la meitat són minicentrals hidroelèctriques -amb un màxim de 10 MW de potència- i la principal font són les plantes de cogeneració i grups electrògens (57,3%). Ara bé, també hi ha un dèficit en la importació d'electricitat? És necessària una interconnexió amb l'Estat francès per tal d'evitar que les Comarques gironines pateixin una 'gran apagada'? L'informe aborda la qüestió de ple, en aquest sentit primer recorden que ja hi ha una línia de gran capacitat que conecta Vic amb Baixàs (el Rosselló) a través de Coll d'Ares. Mitjançant aquest camí es va importar 4047 GWh, fet que representa un 89% de la demanda elèctrica de les comarques gironines. Ara bé, es podria considerar que l'augment de la demanda (70% en el període 1992 ' 2005) i sobretot la punta de consum estival poria fer necessària noves grans infraestructures. Segons un estudi de la Generalitat per elaborar el Pla de l'Energia l'any 2015 es preveu disposar d'una potència de 1170 MW per fer front a les demandes punta, a aquesta quantitat s'hi ha de sumar 300 MW per alimentar el Tren d'Alta Velocitat (TAV). En aquest mateix horitzó el Pla de l'Energia dibuixa tant les infraestructes existents amb una potència total de 746 MW i les previstes: Sentmenat-Bescanó (1712 MW), Baixàs-Bescanó (1712 MW) així com una central de cicle combinat a Bescanó (400 MW) i els parcs eòlics de l'Alt Empordà (225 MW). Per tant, es tractaria de 4791 MW, xifra que triplicaria la demanda prevista. Pels autors la conclusió és que per avançar cap a una política de sostenibilitat energètica cal 'prioritzar la implantació de noves centrals productores en àmbits de major consum, per minimitzar les pèrdues de transport i la construcció de línies d'alta tensió'. La petjada gironina Un dels indicadors ambientals amb més acceptació és la petjada ecològica. Malgrat que encara no hi ha un càlcul específic per a les Comarques gironines recorden que l'informe del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) -amb dades de 2002 o anteriors- la situaven en 3,92 ha per habitant. Cal recordar que el valor que es considera 'sostenible' és d'1,8 ha. Així mateix estimen que l'àmbit d'estudi requereix una àrea 6,5 vegades major per tal d'obtenir els seus béns i serveis. D'altra banda, respecte les emissions de gasos d'efecte hivernacle no existeixen dades per comarques. Tot i així fan un càcul que ens mostra la magnitud del canvi que caldria fer per avançar cap a un model de societat equilibrat amb el medi. L'IPCC ha xifrat en 1,4 tn CO2 les emissions per càpita que caldria assolir el 2020. Actualment, a l'Estat espanyol se situen en 9,59. Si es complís l'objectiu, aquell any cada gironí podria consumir 456 l/any de petroli per a tots els usos -transport, electricitat, calefacció, cuina...-. Si es gastés la quota tan sols en mobilitat (amb un vehicle eficient que gasta 4 l/km) no es podria fer més de 30 km cada dia per persona. Camins cap a la sostenibilitat A partir de la diagnosi, l'informe aposta per dos grans camins. Per una banda, en potenciar el planejament general com a via per dibuixar un territori coherent i sobretot per aplicar a fons les agendes 21. En aquest sentit, s'apunta la necessitat d'estudiar a fons el grau de compliment d'aquesta eina respecte als Plans d'ordenació urbanística municipal (POUM). Assenyalen dos elements molt crítics: la manca de compromís i d'implicació real de l'administració en el desenvolupament sostenible; així com la idea absolutament arrelada d'associar el concepte progrés a un creixement sostingut de l'economia. També assenyalen potencialitats que conviden a treballar en canviar les actuals tendències. Per una banda destaquen la diversitat ambiental tant com a potencialitat econòmica com a valor ecològic; així mateix el model territorial i sobretot el gran nombre d'iniciatives i moviments locals que treballen de manera total o parcialment aspectes ambientals poden ser factors que facilitin que a mig termini les Comarques gironines avancin cap a la sostenibilitat.

Relacionats

Butlletí