El canvi climàtic centra el debat de l'Ecofòrum 2010 de Terrassa

Sostenible.cat

08/10/2010

L'Ecofòrum 2010 celebrat a Terrassa aquest 6 d'octubre ha posat l'accent sobre el canvi climàtic i el paper de les ciutats, analitzant les accions que caldria posar en pràctica per mitigar-lo, les difícils negociacions internacionals per arribar a acords vinculants i el context del problema energètic.

El canvi climàtic és un fenomen complex que cal analitzar des de disciplines diferents: en clau política, en clau econòmica, en clau energètica, des d'una perspectiva urbanística responsable i escoltant el que ha de dir la ciència. Això és precisament el què han impulsat les Jornades de l'Ecofòrum 2010 sobre les ciutats i el canvi climàtic, celebrades a Terrassa.   

Què fa que augmenti la temperatura al planeta? Quines accions i mesures servirien per mitigar aquest fenomen? Amb quins obstacles ens trobem per iniciar aquestes mesures? Com podem repensar les ciutats per fer-les més sostenibles? A resoldre aquests dubtes hi han contribuït el catedràtic de Física de la UAB, Josep Enric Llebot; Josep Xercavins, professor de la Càtedra UNESCO en Sostenibilitat de la UPC, l'arquitecte Jordi Vallhonrat i el cap dels serveis tècnics del Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Terrassa, Marc Cadevall.

Hem de  gestionar i actuar sobre el canvi climàtic, però també conviure-hi, perquè és irreversible'
‘La societat no entèn que això del canvi climàtic és irreversible. Hi hem d'actuar per mitigar-lo, l'hem de gestionar, però també haurem de conviure-hi". Així de clar ha volgut ser Josep Enric Llebot, qui ha afegit també 'el canvi climàtic és un problema social enlloc de planetari, perquè segurament el planeta sobreviurà al canvi climàtic com ho ha fet fins ara i no pas la societat'. Ferran Vallespinós, coordinador de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, ha coincidit amb amb ell: 'El canvi climàtic no és només un problema climàtic o ambiental, és un problema social que amenaça amb  desenvolupar-se' i ha afegit:'cal canviar el comportament de les persones'.

Una conseqüència de l'escalfament global són els períodes de sequera. Josep Enric Llebot ha destacat que per cada grau centígrad d'augment de la temperatura, la pluviometria disminueix un 2%, per tant és urgent actuar. També cal vincular el factor energia a aquest fenomen d'augment de les temperatures. Cal tenir en compte que els combustibles fòssils generen al voltant del 80% de l'energia que es consumeix a tot el món. La demanda d'energia mundial s'ha multiplicat per quatre durant el segle XX i es preveu que a l'any 2020 el consum elèctric augmentarà un 50% respecte del  consum del 2005. Les emissions de CO2 també creixeran proporcionalment i trobar el subministre de tanta energia serà dificultós. 'La gran amenaça al darrera del canvi climàtic vindrà quan s'assoleixi el pic del petroli, quan s'acabin els recursos'.

‘La ciència demana un radical canvi de rumb per mitigar l'escalfament global'
Però quins són els obstacles principals que impedeixen l'acció? Josep Xercavins ha analitzat la perspectiva política internacional de la gestió del canvi climàtic. Havent assistit a la cimera de Copenhaguen, Xercavins ha incidit en que l'IPCC, el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el canvi climàtic va marcar uns objectius a Copenhaguen, encara que no es van aprovar: ‘Els països industrialitzats haurien de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle entre un 20% i un 40% respecte a les de 1990 per al 2020, i d'entre el 80% i el 95% de les emissions per a l'any 2050'. Aquestes mesures, si es complissin, impedirien l'augment de temperatura de la Terra per sobre dels 2ºC, que és el llindar màxim que es va donar a Copenhaguen. Per tant, caldria una reducció del 50% de les emissions de CO2 respecte a l'any 2000 per al 2050.

Però,  perquè no es van aprovar aquestes mesures a Copenhagen? Doncs, aquestes mesures no van tenir el suport ni dels grups que havien signat la Convenció de Río, ni dels del Protocol de Kyoto. ‘Els estats es van comprometre a que la temperatura de la Terra no pugés més de 2ºC, però no van voler signar com ho aconseguirien'. Un dels principals esculls per fer avançar les negociacions va ser precisament la manera de votar en les cimeres: sense el consens comú en les negociacions multilaterals no es pot firmar res. ‘A més,  explica Xercavins, als països responsables de la majoria d'emissions de CO2, els convé que no hi hagi cap canvi signigicatiu de rumb en els seus models energètic i econòmic actual'.

Ramon Carbonell, president d'Eoliccat, va apuntar que ‘ara mateix encara no s'internalitza el cost de CO2 sorgit del transport de mercaderies a la Xina cap a la nostra ciutat. Si s'internalitzés moltes empreses d'aquí no tancarien per marxar a la Xina. El CO2no deixa de ser un residu en forma de gas".

'La ciutat és un ens que genera una gran quantitat de recursos però també una gran quantitat de residus'
'Si traslladem els termes de sostenibilitat  a l'urbanisme, la insostenibilitat faria referència al malbaratament de recursos, mentre que el canvi climàtic es traduiria en l'augment d'emissions de gasos d'efecte hivernacle a la ciutat', ha explicat l'arquitecte Jordi Vallhonrat, que ha afegit que 'les ciutats no són sistemes tancats , importen gran quantitat de recursos, exporten contaminants i dissipen energia'. Són un 'sistema en expansió tant per la seva creixent concentració de població, com per l'ocupació territorial que comporten'.

Quines accions concretes es poden fer per contribuir a la sostenibilitat urbanística? ‘En primer lloc tenir en compte les condicions externes, ordenar els edificis i les seves àrees no només per la seva funció, seleccionar materials i elements per minimitzar l'efecte ‘illa de calor', preservar el drenatge natural i preveure les espècies autòctones com a indicador ambiental'.

‘Per a disminuir les emissions de l'Ajuntament, Terrassa ha instal·lat calderes de biomassa i de solar tèrmica i fotovoltaica'
Terrassa, ciutat amfitriona d'aquestes jornades sobre ciutat i canvi climàtic, també participa activament en la reducció d'emissions de CO2. Ha signat el Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses, que té per objectiu reduir el 20% d'emissions el 2020 i també el Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible de Terrassa.

Aquest darrer Pla ‘proposa una reducció del 20,18% de les emissions respecte l'any passat en l'àmbit del municipi-descomptant el sector primari i l'industrial- i un 31,16% en l'àmbit de l'Ajuntament' ha explicat Marc Cadevall, cap dels Seveis Tècnics de Medi Ambient i Sostenibilitat. D'ençà de l'aprovació del Pla ja fa un any, s'han aplicat algunes mesures, com per exemple 'la instal·lació de calderes de biomassa i de solar tèrmica i fotovoltaica; la millores de l'eficiència de l'enllumenat públic o la compra de vehicles elèctrics, amb la instal·lació de dues estacions de recàrrega a la via pública'.

A les jornades hi han assistit, també, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar; el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Terrassa, Màrius Massallé i el coordinador de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona,Ferran Vallespinós. Les sessions han estat moderades per Jordi Bigues.

 

Municipis: 

Relacionats

Acte
10/09/2019
Centre Cultural La Marineta a Mollet del Vallès
Notícia

Durant els propers mesos, l’Ajuntament de Mollet renovarà els contenidors de recollida selectiva d’envasos, paper i cartró amb càrrega lateral en substitució dels contenidors metàl·lics de carrega superior. Gràcies al compromís ciutadà amb les campanyes de sensibilització, la gestió de residus a Mollet segueix millorant. Així, el 2018, les tones recollides de paper i cartró i envasos es van incrementar un 10% respecte l’any anterior. I en els dos primers trimestres d’aquest 2019 l’increment ha estat de 7%.

Notícia

Durant el curs escolar 2018-19, 5.829 alumnes de 98 escoles i centres formatius procedents de 32 municipis de les conques del Besòs i la Tordera han pres part del programa d’educació ambiental “Descobreix el riu”, que organitza el Consorci Besòs-Tordera.

Butlletí