El "big data" baixa a les clavegueres per estudiar els hàbits dels ciutadans

Font: Xavier Duran. CCMA

03/06/2019 - 12:43
'aigua de les clavegueres revelarà hàbits dels barcelonins

'aigua de les clavegueres revelarà hàbits dels barcelonins

La intel·ligència artificial i "el big data" han començat a vigilar les aigües residuals dels barcelonins. La raó és que a Barcelona s'implementa un dels 3 casos d'estudi del projecte europeu SCOREwater, que vol contribuir a la transformació digital del sector de l'aigua. Així es podran gestionar millor les aigües residuals i les inundacions, problemes que amb el canvi climàtic i l'augment de població urbana han agafat més envergadura.

En el cas de Barcelona, l'objectiu és recollir informació objectiva i immediata sobre els hàbits dels barris. Es tracten adequadament els olis de fregir o s'aboquen a la pica? Es fa servir el vàter per llençar-hi tovalloletes? Hi ha moltes restes d'antibiòtics en les aigües residuals?

Són algunes de les preguntes que es podran respondre a partir de l'anàlisi química, microbiològica i de cabals de les aigües residuals en el clavegueram i amb l'aplicació d'intel·ligència artificial i el "big data". 

Es tracta d'un exemple del que s'anomena "sociologia de les aigües residuals" -en anglès, "sewage sociology". Les dades recollides han de permetre conèixer els hàbits de cada zona de la ciutat, dissenyar campanyes de conscienciació ciutadana en gestió de residus i hàbits de salut i fer un seguiment de la seva eficàcia.

Per la seva banda, els gestors del clavegueram tindran una eina per realitzar un manteniment preventiu.

Sala de control de la xarxa d'aigües

Dintre del projecte, es desenvoluparà una plataforma que permetrà posar en contacte proveïdors amb consumidors de dades, per tal de crear nous productes i serveis. Els promotors del projecte europeu asseguren que la plataforma estarà dotada de mecanismes de seguretat i de privacitat.

El projecte tindrà una durada de 4 anys i un cost de 5,8 milions d'euros. A més de Barcelona, els altres dos casos d'estudi es portaran a terme a Göteborg (Suècia) i a Amersfoort (Holanda). El primer cas se centra en la integració del control de la qualitat de l'aigua amb informació sobre planificació urbana. L'objectiu és reduir l'impacte de les aigües contaminades durant la construcció d'infraestructures i edificacions. A Amersfoort es pretén potenciar la resiliència de la ciutat enfront d'inundacions.

En l'experiment de Barcelona hi participen l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA), el centre tecnològic Eurecat, el Consorci Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), l'empresa fabricant de sensors online s::can Iberia i Barcelona Cicle de l'Aigua (BCASA).


 

Relacionats

Notícia
Una de les caixes de captura amb escombreries, obtingudes durant l’estudi. Imatge: Eve Galimany.

Una de les caixes de captura amb escombreries, obtingudes durant l’estudi. Imatge: Eve Galimany.

Un treball dirigit per l'Institut de Ciències del Mar del CSIC revela la densitat i tipus d'escombraries en aigües a poca profunditat de la mar Mediterrània, comparant dues zones, una urbana i una altra rural. En els resultats de l'estudi, que es publica a la revista Waste Management, des d'un 5% fins a gairebé un 40% de la captura total a la xarxa és escombraries.

Article

Resum de l'exposició de l'Agència Catalana de l'Aigua amb motiu del Dia Mundial de l'Aigua 2019.
Opinió

Una gran pressió ambiental amenaça la vida dels milers d’ espècies que conformen la biodiversitat marina mediterrània, una de les més riques del món i la de les praderies de posidònia, un dels ecosistemes que més refugi ofereix a la vida marina com s’explica el documental Salvemos el Mediterráneo, que ha dirigit el biòleg i fotògraf submarí Manu San Félix.

Butlletí