Depana reclama protecció internacional per a 17 aiguamolls catalans

L'entitat ecologista vol que aquests espais s'incloguin a la Convenció Ramsar
Redacció | LaMalla.cat
04/02/2010

L'entitat ecologista Depana ha presentat en ocasió de la celebració aquesta setmana del Dia Mundial de les Zones Humides (2 de febrer), una proposta perquè 23.000 hectàrees de disset zones humides de Catalunya s'incloguin a la Convenció Ramsar d'aiguamolls internacionals. En total, els espais proposats per Depana sumen 23.000 hectàrees i van des del Delta del Llobregat fins als estanys del litoral de l'Ametlla de Mar, els aiguamolls del Baix Empordà o la desembocadura del riu Gaià. Avui dia formen part de la Xarxa Ramsar el Parc Nacional Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, l'estany de Banyoles i el Delta de l'Ebre.

Per ser considerats d'interès internacional i poder-se incloure a la Convenció Ramsar, els aiguamolls, entre d'altres coses, han de ser una àrea representativa, tenir espècies en perill d'extinció o una població regular de 20.000 aus aquàtiques. Segons el director de Depana, Manel Cunill, "el reconeixement internacional dels aiguamolls reforçaria els motius pels quals aquests espais ja gaudeixen d'una protecció i obriria les portes a ajudes econòmiques per a les activitats que s'hi realitzen com l'agricultura". Cunill ha subratllat la importància de zones com per exemple el delta del Llobregat, pel seu valor estratègic i ha recordat que és "la segona zona humida més important de Catalunya ubicada en un espai sotmès sovint a moltes amenaces".

Més informació sobre aquesta iniciativa

Relacionats

Entrevista

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies. Aquesta és la conclusió principal d’ un estudi científic realitzat a la ciutat de Valls per investigadors del grup de recerca en Conservació, Biodiversitat i Canvi Global de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) encapçalats per Jaume Marlès. Aquest estudi pioner aporta algunes claus als gestors i tècnics per afavorir la naturalització de les ciutats.

Butlletí