Dennis L. Meadows analitza 'els límits del creixement' tres dècades després

31/03/2006 - 00:00
Dennis L. Meadows, autor del cèlebre informe Els límits del creixement (1972), ha visitat Barcelona convidat pel Grup Català del Capítol Espanyol del Club de Roma i ha pronunciat una conferència amb el títol 'Els límits del creixement: prediccions del 1972 i realitats del 2006', a partir del llibre aparegut en llengua anglesa, actualització, 30 anys després, de la primera edició (aquí en podeu veure la referència). L'informe de 1972 -promogut precisament pel Club de Roma- va causar un gran impacte entre l'opinió pública en aquell moment perquè, per primer cop, es qüestionava, amb una sòlida base científica, un paradigma que fins aleshores havia estat intocable: el del creixement sense límits. De fet, l'informe no només el qüestionava sinó que advertia sobre la inviabilitat d'un model econòmic i social basat en aquest paradigma. En certa manera, el futur al qual es referia aquell informe ja ha arribat i, en la seva exposició, Dennis L. Meadows ha defensat la tesi que les prediccions establertes fa més de 30 anys s'estan acomplint. Meadows ha avisat a l'auditori, abans de desplegar els seus arguments: 'les coses que els explicaré ens faran ser pessimistes' però també ha dit que 'els canvis d'hàbits, si bé no ens arreglaran tots els problemes, almenys poden contribuir-hi'. On som avui? Meadows ha plantejat que tenim dos escenaris possibles en l'horitzó: el del desenvolupament sostenible per una banda i el de passar-se dels límits i començar la decadència, per l'altra. Tot seguit ha afirmat que 'podem optar pel desenvolupament sostenible o per perseverar el seguit de normes i mètodes que certament han tingut èxit i ens han fet més rics -a alguns països-'. El que ha deixat ben clar és que 'no podem tenir les dues coses alhora' L'autor dels Els límits del creixement ha destacat que 'l'escenari que prevèiem per a l'any 2000 en el 1972 era correcte' i ha afegit que 'efectivament, el sistema global ha depassat els límits' Aquesta afirmació ha vingut corroborada amb dades concretes sobre creixement de la població, producció industrial i consum de recursos i d'emissions de CO2, 'un creixement que ha estat exponencial' -ha subratllat. La situació actual és que les nostres demandes ja estan un 20% pel damunt del que els sistemes naturals ens poden donar. En aquella època -ha explicat Meadows- 'ens titllaven, entre altres coses, de comunistes i estúpids'. Després ha descrit l'evolució d'aquestes mateixes veus crítiques al llarg d'aquests 30 anys: 'Al 72 ens deien que no hi havia límits al creixement, després van dir que hi havia límits però que no calia preocupar-se i ara ja ens estan dient que ens comencem a preocupar. Jo dic, sí, preocupem-nos, però fem també alguna cosa'. Meadows ha volgut donar altres indicadors que demostren que estem més a prop de l'escenari de la decadència que de la sostenibilitat com la disminució de la inversió en les necessitats prioritàries de les persones en favor de l'armament, l'increment dels desastres naturals i dels seus efectes en relació a l'augment de la població i la possible crisi futura del sistema financer que difícilment podrà generar nous beneficis en el futur si ha d'assumir, cada cop més, els costos de la insostenibilitat. Dos tipus de problemes Meadows ha volgut distingir entre problemes fàcils (easy) i difícils (hard) un plantejament destinat a demostrar quin és el nostre marge d'actuació per modificar unes tendències que anuncien un futur pitjor que el present. El punt de partida d'aquest plantejament teòric és que ens trobem en una situació no gaire bona -situació A- i volem anar cap a una situació B en el futur que sigui millor que A. Per anar d'A a B tenim dues accions possibles -una, diguem-ne, més arrauxada i una altra més pensada-. Davant d'un problema fàcil l'acció més arrauxada i directa pot funcionar. En canvi, en un escenari de problema difícil pot semblar que l'acció més arrauxada va bé en primera instància però, a mesura que passa el temps, la seva eficàcia cau en picat. Per la seva banda, i en el mateix escenari difícil, l'acció més meditada, o que té més en compte la complexitat, no sembla solucionar res al principi però amb el pas del temps pot revelar-se com la més eficaç. Un element important a tenir en compte és quan fem de la valoració de les dues accions. Si en l'escenari complex decidim valorar l'acció arrauxada al principi, quan encara no ha perdut eficàcia, creurem que estem encertant però a la llarga acabarem descobrint que no era així. Una visió exemplificada d'aquesta teoria ha dit Meadows 'es el terrorisme internacional davant del qual s'emprenen accions militars que només fan que empitjorar la situació'. En la teoria anterior hi ha un element particularment interessant: és l'horitzó temporal de les valoracions. En aquest sentit en una sèrie de recomenacions per a un món millor, Meadows ha destacat la necessitat que 'els mitjans de comunicació considerin terminis més amplis en les seves valoracions'. En la mateixa línia ha reclamat que, a escala local, es creïn consells multidisciplinars de debat sobre qüestions ambientals independents dels poders polítics, de manera que no estiguin subjectes als ritmes electorals. Igualment, a escala global, ha dit que l'existència de grups de recerca independents sobre 'les grans qüestions' Ha mostrat també un cert escepticisme sobre la capacitat transformadora de les tecnologies. En el fons de tot el seu discurs, s'ha deixat entreveure una preocupació seriosa per la capacitat col·lectiva de desitjar un món diferent al que hem creat. Un món, tocat en part per una certa pulsió autodestructiva, no inevitable però dominant, que Meadows ha descrit en una imatge perfecta: 'la nostra posició actual és la d'algú que condueix un cotxe que cada cop va més ràpid i a sobre va mirant enrera'. Un col·loqui viu Meadows ha fet, tanmateix, una exhibició d'optimisme mesurat en el col·loqui que ha tancat l'acte. Algunes de les intervencions del públic han anat en la línia de veure grans dificultats per anar cap a l'escenari sostenibilista degut a la pressió del consumisme, per exemple, o a la manca d'alternatives reals. Sobre aquest darrer punt Meadows ha comentat que ja s'estan produint canvis importants i que aquests canvis com altres tendències 'també poden créixer exponencialment, el que succeeix és que encara no els percebem'. Davant una interpel·lació per part d'una persona del públic sobre el fet que en el passat Meadows havia, suposadament, defensat l'energia nuclear, el conferenciant s'ha mostrat rotund en rebutjar aquesta forma d'energia pel seu cost i els seus perills potencials i també pel fet que no pot resoldre una qüestió crucial en la sostenibilitat: el transport. En el decurs del col·loqui l'autor de l Els límits del creixement ha dit -tot i la seva fe en una nova orientació de la humanitat- que un dels errors que va cometre fa 30 anys va ser 'pensar que un grup de científics que es posessin a escriure un llibre podrien canviar el món'.
AdjuntMida
Image icon Foto: A.P.59.37 KB

Relacionats

Butlletí