Sostenible.cat
D'això se n'ha parlat al primer dels Diàlegs Ambientals 2011, una sèrie de trobades amb experts en sostenibilitat organitzades per l'Associació Catalana de Ciències Ambientals i la Societat Catalana d'Ordenació del Territori, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.
Josep Ballesté, de l'empresa Vertical Farming, ha explicart el seu projecte d'hivernacles per a terrats urbans. Per ara es troba en fase de disseny, però ja tenen previst muntar uns hivernacles pilot als edificis de l'escola de negocis ESADE de Sant Cugat i a l'aeroport de Berlín. Es tracta d'una tecnologia adaptada als edificis, que s'integra amb els sistemes d'energia i aigua ja existents, i amb un disseny que respecta la línia arquitectònica de la ciutat, "lluny de les capelles de plàstic de les zones agrícoles com les del sud d'Espanya".
Per evitar el pes, s'usarien estructures molt lleugeres, i es faria una agricultura sense terra, basada en sistemes hidropènics i aeropènics d'alt rendiment, i amb criteris de cultiu ecològics. "Podem passar de la ciutat verda a la ciutat fèrtil", ha afirmat Ballesté, que està convençut que el cultiu als terrats pot tenir diverses vies de negoci, des de la producció per a vendre a través de majoristes fins a la creació d'espais que podrien permetre al consumidor collir els productes directament.
Segons els càlculs de l'empresa Vertical Farming, ara com ara per garantir-ne la rendibilitat els hivernacles han de tenir una superfície mínima de 2.000 metres quadrats. Per això s'adrecen sobretot, si més no de moment, a empreses que disposen de grans edificis i que volen afegir noves accions de responsabilitat social corporativa, i també a les grans superfícies comercials.
El dubte és si els consumidors es decantaran per un tomàquet produït a la setena planta d'un centre comercial del centre de la ciutat, per exemple, en lloc dels que arriben del camp o els que s'importen des de d'altres indrets més llunyans. Potser la informació detallada de la petjada ecològica de cadascun d'ells i la possibilitat de tenir productes collits en el punt òptim de maduració per al consum immediat podrien decantar la balança cap a l'agricultura als terrats. Tot i que, en qualsevol cas, no es planteja mai com una alternativa total a l'agricultura actual, sinó com un complement parcial per a públics urbans.
‘Cal plantejar-se reconvertir part dels espais verds de la ciutat en més horts urbans'
Per altra banda, Pep Ordóñez, responsable de la xarxa Horts Urbans de Barcelona, ha explicat el funcionament d'aquest sistema de conreu a la ciutat. Actualment hi ha horts urbans a tots els districtes de Barcelona, amb un total de 13 espais dividits en 340 parcel·les d'entre 22 i 30 metres quadrats.
Les parcel·les es sortegen en concessions de cinc anys entre les persones majors de 65 anys que ho sol·liciten, i se'ls hi proporciona aigua, en torns de 15 minuts cada dos dies, i un petit trasteret on deixar-hi les eines. Els horts urbans són sòl municipal i els usuaris no paguen res. Es tracta, sobretot, de donar un servei a la gent gran, però també s'utilitzen per apropar la realitat agrícola a les escoles, que poden realitzar visites programades. Darrerament, a més, s'han cedit algunes parcel·les també a col·lectius de persones en risc d'exclusió social.
L'èxit del projecte és innegable: hi ha deu vegades més sol·licituds que parcel·les, segons ha explicat Ordóñez. Però créixer és complicat, perquè no hi ha gaire més terreny municipal, i el que hi ha, es destina majorment a altres equipaments. En opinió d'Ordóñez, però, cal plantejar-se si seria factible reconvertir part dels espais verds de la ciutat en més horts urbans, tot substituint la jardineria decorativa per la producció agrícola i participativa.
